El Barça de Flick diver­teix, gua­nya i il·lusi­ona. Pot tenir mals dies, sí, i també males rat­xes, sí, però quan prem el botó ver­mell s’activa i abusa del rival amb una con­tundència ater­ri­dora. L’èxit de la super­copa ha dina­mi­tat en noranta minuts el ner­vi­o­sisme i els dub­tes que van gene­rar els mals par­tits con­tra Las Pal­mas i el Leganés, i l’amar­gor i el mal regut que va dei­xar la cruel der­rota con­tra l’Atlético de Madrid en l’últim par­tit de l’any. L’espan­tosa ratxa de 5 punts de 21 en la lliga vis­cuda entre els mesos de novem­bre i desem­bre està obli­dada. El títol de la super­copa i sobre­tot la manera com el Barça va aixa­far el Madrid han curat tots els mals. El Barça del 2025 és el Barça dels mesos d’agost, setem­bre i octu­bre. Ha tor­nat el millor Barça. Les victòries con­tra el Bar­bas­tre i l’Ath­le­tic van reac­ti­var l’equip, i l’èxit de la super­copa enfor­teix el pro­jecte i hau­ria de ser­vir de tram­polí per afron­tar amb espe­rança la part deci­siva de la tem­po­rada amb el gran repte de la Cham­pi­ons i el propòsit de remun­tada a la lliga. El somni de la gran final de Múnic és viu i en la lliga la missió és remun­tar 6 punts a l’Atlético i 5 al Madrid amb tota una volta encara per dis­pu­tar-se. Amb aquest Barça tot és pos­si­ble i amb aquest tri­dent, encara més.

El Barça va con­que­rir Jidda i va aixe­car el pri­mer títol de l’era Flick. La quin­zena super­copa de la història del club, amb quinze juga­dors de la Masia (Lamine Yamal, Gavi, Casadó, Balde, Olmo, Fermín, Héctor Fort, Eric, Cubarsí, Ansu, Toni Fernández, Sergi Domínguez, Iñaki Peña, Astra­laga, més el lesi­o­nat Marc Ber­nal, que també va viat­jar a l’Aràbia Sau­dita amb l’equip), i amb un tri­dent sim­ple­ment mera­vellós. Luis Enri­que tenia Messi, Luis Suárez i Ney­mar, el tri­dent de la Cham­pi­ons de Berlín, i ara Flick té Lamine Yamal, Lewan­dowski i Rap­hinha. Pura fan­ta­sia.

El tri­dent del Barça va bri­llar amb llum pròpia a l’Aràbia Sau­dita, pot­ser ins­pi­rat per l’espec­ta­cu­lar joc de llums de cen­te­nars de drons que van ser­vir per dibui­xar els escuts del Barça i el Madrid sobre la fosca nit de Jidda en els ins­tants pre­vis al par­tit. Els orga­nit­za­dors de la final van posar l’efecte de llum al cel i el tri­dent va posar la llu­minària a la gespa. Tots tres van mar­car i Rap­hinha i Lewan­dowski també van fer l’assistència en dos dels cinc gols. Tres líders i per­fecta har­mo­nia.

Rap­hinha es va endur el premi MVP com a millor juga­dor de la final, amb dos gols i una assistència; Lewan­dowski va sig­nar el seu gol número 26 de la tem­po­rada i ja ha superat els seus regis­tres del curs pas­sat, i Lamine Yamal va mar­car un gol de ban­dera que va recor­dar el millor Leo Messi.

8

gols

Lamine (+11 assist.)

26

gols

Lewi (+3 assist.)

19

gols

Rap­hinha (+9 assist.)