Un any després, consagrat
Irrupció. Des que va debutar amb el primer equip del Barça, el 18 de gener del 2024 en un partit de copa contra l’Unionistas, Cubarsí és un fix
La força amb què puja la talentosa fornada del 2007 en clau blaugrana no hauria de normalitzar el fet que un dels centrals del primer equip del Barça sigui un fix a l’eix defensiu amb 17 anys. Pau Cubarsí, que va passar de puntetes pel filial –només va disputar nou partits–, va debutar sota les ordres de Xavi Hernández tot just fa un any, quan en tenia 16, el 18 de gener del 2024, en l’eliminatòria dels vuitens de final de la copa contra l’Unionistas de Salamanca. El gironí va completar la segona part després de substituir Christensen al descans. Tres dies més tard, ja va sortir com a titular en un partit de primera divisió contra el Betis. Va disputar 81 minuts, fet que ja és prou meritori tenint en compte la seva edat i que encara no estava habituat al ritme de competició de l’elit, tot i que va necessitar ben poc temps per aclimatar-se. Des d’aquell dia a Sevilla, no s’ha perdut ni un sol partit de lliga i també ha tingut un paper clau en la Champions League. En total, en suma 53 entre totes les competicions oficials. Paraules majors per a un nano que dimecres vinent esdevindrà major d’edat, però que juga amb una calma i una sang freda més aviat pròpia d’un veterà.
Personalitat i mentalitat
Ser el central titular del Barça no és una tasca senzilla i exigeix una responsabilitat majúscula. La pressió és màxima i la proposta de joc deixa els futbolistes que ocupen aquesta demarcació en una posició molt exposada. Ara bé, res d’això sembla inquietar Cubarsí, que ha demostrat des del dia del seu debut que no li tremolen les cames i que tampoc li crema la pilota. El seu bon peu li permet filtrar passades per dins –o bé directament a l’esquena de la defensa– que serveixen per trencar les línies de pressió del rival i progressar en el joc. Més enllà de contribuir en la construcció de l’atac posicional organitzat des del darrere, el jove d’Estanyol és una garantia per defensar transicions a camp obert. La rapidesa del gironí, que se sent còmode amb la línia alta, és una assegurança per exhibir una versió correctora que sovint li permet defensar cap endavant en la pressió després de pèrdua o apagar focs quan el rival amenaça amb metres al davant. A més, tot i tenir marge de millora en la defensa de l’àrea, és un guanyador de duels i té bon joc aeri. En definitiva, es tracta d’un defensa ben complet, esculpit per triomfar al Barça. I tot i que ja és prou corpulent, el millor de tot és que encara s’ha d’acabar de fer físicament.
Ben compenetrats
En les primeres aparicions, Cubarsí va estar acompanyat per Araújo al cor de la defensa, tot i que durant el curs passat ja va començar a consolidar la connexió amb Iñigo Martínez, amb qui es compenetra a la perfecció. Hansi Flick ha apostat per aquest tàndem des de l’inici, tot i que ara el basc s’ha lesionat.
Debut amb l’absoluta i or olímpic
El 2024 ha estat l’any de Pau Cubarsí, no només en clau blaugrana. El gironí va debutar el 22 de març amb la selecció absoluta d’Espanya en un amistós contra Colòmbia. El defensa, que durant els mesos d’octubre i novembre també va participar en els duels de la Lliga de les Nacions de la UEFA contra Sèrbia i Suïssa, respectivament, ja suma cinc partits sota les ordres de Luis de la Fuente. A més, el seu bon paper amb el Barça i en la seva estrena en el futbol internacional de màxim nivell també li va servir per disputar els Jocs Olímpics de París, formant parella de centrals amb el martorellenc Eric Garcia en el combinat sub 23. L’experiència va ser culminada de la millor manera possible, amb una medalla d’or ben meritòria.
