El Barça torna a lide­rar la lliga. No ho feia des del mes de desem­bre. Ales­ho­res, diver­ses enso­pe­ga­des en aquell mes i, també en l’ante­rior, al novem­bre, li van fer per­dre pis­to­nada. El mal final d’any que va pro­ta­go­nit­zar, en què va reco­llir qua­tre der­ro­tes i va sumar només 8 punts dels últims 24 dis­pu­tats al 2024, van rele­gar-lo a la ter­cera posició, de la qual va sor­tir ahir d’un salt, per posar-se en la pri­mera. L’equip blau­grana, doncs, va apro­fi­tar la dau­rada opor­tu­ni­tat que li van posar el Real Madrid i l’Atlético, que han enso­pe­gat aquest cap de set­mana, i amb una victòria (1-0) con­tra el Rayo Valle­cano regna de nou en el cam­pi­o­nat, tot i tenir els matei­xos punts que el qua­dre madri­dista, al qual va gole­jar (0-4) en la pri­mera volta i amb qui té també millor diferència de gols.

Així, el grup culer havia de gua­nyar el Barça i no va fallar. La rea­li­tat és que no va ser la millor actu­ació de l’equip diri­git per Hansi Flick, que ha acos­tu­mat als fes­ti­vals amb gols a dojo, però la fia­bi­li­tat és fona­men­tal en una lliga, i ahir en va tenir. 1-0 de penal, obra de Lewan­dowski, tres punts i lide­ratge.

Per a Flick és impor­tant el joc, i també la dis­ci­plina. Tot va lli­gat, per ell. No entén el fun­ci­o­na­ment d’un grup sense nor­mes i ahir va demos­trar-ho de nou. No per­dona. El tècnic de Hei­del­berg és estricte i, mal­grat que era un par­tit clau, no va dei­xar pas­sar per alt la impun­tu­a­li­tat de Koundé en una xer­rada de l’equip i no el va incloure en l’ali­ne­ació ini­cial. Així, l’ale­many va apos­tar pel que és ara mateix el seu onze de gala, amb l’absència del defensa francès, a qui va relle­var Héctor Fort, que va jugar a un bon nivell, en la seva quarta titu­la­ri­tat aquesta tem­po­rada. També va par­ti­ci­par d’inici Frenkie de Jong, que sem­bla que gua­nya punts per a l’entre­na­dor res­pecte Casadó, i Gavi, ins­tal·lat en la mit­ja­punta per davant de Dani Olmo. Tots dos van acom­pa­nyar en la medul·lar Pedri, que, un dia més, va estar esplèndid, sent el motor de l’equip, amb pilota i sense, i amb l’estadi, que va cri­dar el seu nom a l’uníson fins a tres vega­des, ren­dit a ell.

El que va defi­nir-ho tot ple­gat, però, va ser Lewan­dowski (28’), de penal. L’ariet, no gaire afi­nat durant el matx, tant dins de l’àrea com a fora, no neces­sita tam­poc apor­tar molt al joc col·lec­tiu per ser deter­mi­nant. Amb la que va ano­tar ahir ja són 20 dia­nes les que suma el punta de 36 anys en la lliga, 32 en totes les com­pe­ti­ci­ons. Així, el polonès va ser l’encar­re­gat de solu­ci­o­nar l’enfron­ta­ment, trans­for­mant una pena màxima per una aga­fada de Pathe Ciss a Iñigo Martínez dins de l’àrea, que, mal­grat ser força bar­ro­era, l’àrbi­tre va aca­bar asse­nya­lant a instàncies del VAR.

Fins ara, el Barça havia fet mèrits per mar­car. Impul­sat per Pedri, va tenir l’esfèrica, va jugar a camp rival i va acu­mu­lar arri­ba­des a àrea contrària i situ­a­ci­ons clares de gol. Rap­hinha, en dos bons xuts, i Lamine Yamal, en un altre, en què Bata­lla va inter­ve­nir amb mèrit, van dis­po­sar de les més impor­tants. Amb la diana del 9 blau­grana, la tendència va can­viar. El Rayo Valle­cano va treure’s els com­ple­xos, d’alguna manera, i va assem­blar-se un pèl més al tipus de con­junt que és. L’equip diri­git per Iñigo Pérez, que no s’havia des­ple­gat a camp local, tret d’amb alguna tran­sició ben resolta per Cubarsí o Iñigo Martínez, va acon­se­guir des­fer-se de la pressió alta blau­grana, que l’havia inco­mo­dat, i va aca­bar el pri­mer acte posant pro­ble­mes als culers: Szc­zesny va haver de fer una gran inter­venció, en un xut de Nteka; Iñigo Martínez va treure una pilota a sobre de la línia, i l’àrbi­tre va inva­li­dar un gol a De Fru­tos, per un fora de joc posi­ci­o­nal de Nteka en l’acció, difícil, i que va apre­ciar amb èxit i a pri­mera vista el linier.

El pas pels ves­ti­dors va ser­vir al Barça per acla­rir-se i con­te­nir aquest crei­xe­ment del Rayo. Tot i això, no va ser capaç de tro­bar la con­tinuïtat que sí que va tenir en un bon tram de la pri­mera part i li va cos­tar jugar a ter­reny dels de Valle­cas, que van pres­si­o­nar bé a dalt. Sí que és cert que alguna bona ocasió van tenir els bar­ce­lo­nis­tes, revi­ta­lit­zats amb l’entrada de Dani Olmo i de Koundé, a qui Flick va aixe­car el càstig. El de Ter­rassa va acce­le­rar diver­sos atacs i, de fet, dos van estar a punt de ser gol, però Rap­hinha, una altra vegada, no va encer­tar. Fins al final, que el mar­ca­dor fos tan ajus­tat va gene­rar inqui­e­tud al feu culer, encara que els fran­jir­ro­jos, no van aca­bar gaire res, i a l’equip blau­grana va tocar-li ser­rar les dents. El líder és el Barça.