Barça

Un documental descriu el Barça com una agència per tapar la fallida del Reus

El docu­men­tal Laporta Gate-El cas Reus 2 des­criu el Barça com una agència de col·locació per tapar la fallida del CF Reus Depor­tiu, amb la impli­cació de Joan Laporta i Joan Oli­ver. El docu­men­tal és obra del peri­o­dista Andreu Rauet i s’ha pre­sen­tat avui. Segons recull l’agència EFE, els fets dels quals tracta el docu­men­tal van pas­sar entre el 2016 i el 2019. Laporta i Oli­ver eren dos dels admi­nis­tra­dors de Core Store, empresa que havia com­prat el 57 % del CF Reus Depor­tiu mit­jançant la filial CSSB Limi­ted.

El pla de negoci, tal com relata l’agència EFE a par­tir del docu­men­tal, fer créixer el Reus i expor­tar el model espor­tiu de la Masia a la Xina, per la qual cosa van adqui­rir el 50 % del Bei­jing Ins­ti­tute of Tech­no­logy (BIT), club uni­ver­si­tari que jugava a la ter­cera xinesa. En el seu pla per atreure inver­sors, a canvi d’una ren­di­bi­li­tat d’un 6 %, CSSB va con­tac­tar amb Fer­nando de Oli­veira, que havia for­mat part de la comissió social del club blau­grana en el pri­mer man­dat de Laporta, i la seva pare­lla, San­dra Solé, asses­sora finan­cera. El modus ope­randi de De Oli­veira i Soler era sem­pre el mateix, segons apun­ten diver­sos tes­ti­mo­nis en el docu­men­tal: cap­tar l’atenció dels inver­sors des­ta­cant que l’ope­ració venia ava­lada per Laporta i part de l’equip direc­tiu que va reflo­tar el Barça el 2003.

Els inver­sors només van cobrar els interes­sos els pri­mers mesos, sinó que tam­poc hau­rien recu­pe­rat el capi­tal apor­tat, motiu pel qual van pre­sen­tar que­re­lles per estafa. Entre els que­re­llants hi ha una família que va gua­nyar la lote­ria pri­mi­tiva i que va inver­tir 2,7 mili­ons d’euros en el Reus. El docu­men­tal asse­gura que Toni Cruz, exmem­bre de La Trinca, va ser un altre dels que va posar diners. I vin­cula el nome­na­ment del fun­da­dor de Gest­mu­sic, de 78 anys, pri­mer com a asses­sor extern de Barça TV, després com a res­pon­sa­ble de Barça Pro­duc­ti­ons i final­ment com a res­pon­sa­ble de Barça One, a una indem­nit­zació enco­berta per la supo­sada inversió fallida.

Un altre inver­sor, pin­tor de pro­fessió, explica que li van pro­po­sar “cobrar el deute venent alguns qua­dres” al Barça. “Això li va pro­po­sar al meu germà. A nosal­tres, ella ens va dir que no ens pre­o­cupéssim, que li diria al Barça que ens con­tractés i que ni tan sols hauríem d’anar-hi, només cobrar al final de mes”, van rela­tar les ger­ma­nes, que van arri­bar a un acord extra­ju­di­cial per cobrar la mei­tat dels 400.000 euros inver­tits i tenen una altra que­re­lla pen­dent per la quan­ti­tat res­tant. El docu­men­tal, tal com relata l’agència EFE, apunta que el Barça s’hau­ria ofert a alguns dels impli­cats com a agència de col·locació.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)