Un dia més a l’oficina

S’aca­ben els adjec­tius per a Robert Lewan­dowski. La con­tri­bució del davan­ter, que ahir va regis­trar un altre doblet, va tor­nar a ser clau perquè el Barça s’acabés impo­sant amb solvència al Girona (4-1), fet que per­met a l’equip de Hansi Flick con­ti­nuar líder en soli­dari i man­te­nir els tres punts de marge res­pecte al Madrid. El màxim gole­ja­dor de pri­mera divisió va arri­bar ahir als 25 en els 28 par­tits que ha dis­pu­tat. Per posar en con­text la dada, que ja per si mateixa és estra­tosfèrica, el pit­xitxi del curs pas­sat, Artem Dovbyk, que va acon­se­guir aquesta fita a les ordres de Míchel Sánchez com a fut­bo­lista del con­junt gironí, en va fer 24. El polonès ja ha superat la xifra quan encara fal­ten nou jor­na­des. I el més meri­tori de tot ple­gat és que, tot i que física­ment pugui no sem­blar-ho, té ni més ni menys que 36 anys.

Segu­ra­ment aquest va ser un dels motius pels quals el tècnic ale­many va deci­dir donar-li des­cans en el duel con­tra l’Osa­suna en bene­fici d’un ins­pi­rat Fer­ran que ha demos­trat ser una alter­na­tiva fia­ble per a l’atac. Amb 22 minuts, l’exju­ga­dor del Bayern, habi­li­tat per una pre­cisa pas­sada de Fermín, en va tenir prou per no fallar a la cita amb el gol i fer el 3-1 defi­ni­tiu amb un bon cop de cap. Ahir, en canvi, després d’haver-se dosi­fi­cat, l’ariet en va dis­pu­tar 90, una cir­cumstància que deu haver fet arru­far el nas a més d’un afi­ci­o­nat culer en veure que, dime­cres, el Barça es juga al Metro­po­li­tano l’accés a la final de la copa, però la rea­li­tat és que el var­sovià no ha que­dat fora de cap con­vo­catòria aquest curs i el seu estat de forma no sem­bla res­sen­tir-se’n.

Amb l’empat de Dan­juma, sem­blava que els blanc-i-ver­mells podien posar la por al cos als blau­grana. Res més lluny de la rea­li­tat: Lewan­dowski, autor de 38 dia­nes en 42 par­tits entre totes les com­pe­ti­ci­ons, va tor­nar a avançar els locals apro­fi­tant una pilota pen­ti­nada per Fermín i envi­ant-la al fons de la por­te­ria amb una rema­tada acrobàtica que es va colar per sota les cames de Gaz­za­niga. Cap al final, va encar­ri­lar el tri­omf (3-1) amb un xut ras, potent i col·locat que va entrar pel pal llarg. “Sé que la gent parla de la meva edat. Jo em dedico a tre­ba­llar igual que quan tenia 21 anys”, va dir després del par­tit. Per a ell, només va ser un dia més a l’ofi­cina.