El camí ha estat tortuós. Li ha passat de tot, al Barça, en el trajecte de sis anys que ha seguit per tornar a clavar la bandera en unes semifinals de la Champions League, cosa que va fer ahir al Westfalenstadion. No sense haver de serrar les dents, la màxima competició continental no és fàcil, i a Dortmund, en la tornada, el conjunt orientat per Hansi Flick va fer bo el resultat (4-0) de l’anada, i va situar-se entre els quatre millors equips d’Europa, tot i perdre (3-1). Una derrota dolça, la primera que els blaugrana recullen aquest 2025, que va acabar amb els jugadors –encara tensos i segurament amb mal cos per com va anar l’enfrontament, en què va haver-hi fases de patiment– agraint el suport als 3.000 culers desplaçats a l’estadi alemany, que, aquests sí, eufòrics, celebraven la fita assolida.

I és que han estat sis anys de travessia en què les frustracions, els desencisos i els fracassos s’han anat amuntegant en una motxilla que cada vegada pesava més. Des de la caiguda a Anfield, en què el Liverpool va etzibar-li un 4-0 en les semifinals (2018/19) i va privar-lo d’una final en què tenia peu i mig; passant pel 2-8 del Bayern a Lisboa en els quarts de final (2019/20); per l’1-4 del PSG al Camp Nou que va acabar-lo enviant al carrer en els vuitens de final (2020/21); per les dues humiliants eliminacions consecutives en la fase de grups (2021/22 i 2022/23) amb sengles passos estrepitosos per l’Europa League, i finalitzant el curs passat amb un altre 1-4 del PSG a casa, aquesta vegada a l’estadi Lluís Companys, per acomiadar-lo en els quarts de final (2023/24). La càrrega era molt gran i ningú podia ja suportar-la. Ni Ernesto Valverde, ni Ronald Koeman, ni Quique Setién, ni tampoc Xavi Hernández, ja sense Leo Messi, se’n van sortir i l’equip mai va tornar a ser competitiu a Europa, ni tampoc realment a escala estatal, en què durant aquest periple va guanyar dues lligues, una copa i una supercopa.

Però, en aquest context, va emergir Hansi Flick. El tècnic, botxí, de fet, al capdavant del Bayern, en probablement la nit més traumàtica de totes amb aquells vuit gols, va aterrar aquest estiu a can Barça per capgirar-ho tot. El de Heidelberg, amb pràcticament la mateixa plantilla que en la temporada anterior, va arremangar-se per acabar construint un equipàs en temps rècord que aspira a tot: té una supercopa al sarró, va primer en la lliga, espera la final de copa del 26 d’abril i és a les semifinals de la Champions League. Ara, passarà el que passarà, però el Barça torna a ser un colós en el planeta futbolístic.

I de ben segur que la vivència d’ahir a Dortmund li servirà per fer-se i ser encara millor. En el grup barcelonista predomina la joventut, que li dona una frescor que és un tret d’identitat seu, però que irremeiablement li treu experiència. Al Westfalenstadion molts dels joves, i d’altres que no ho son tant, de l’equip culer van créixer. Perquè no és fàcil jugar aquest tipus de partits en què només hi ha a perdre. El conjunt borusser, tot al contrari, l’única opció que tenia era sortir a pit descobert, com va fer, impulsat per un feu imponent, de gran aura, que desprèn molta energia, i tot plegat li va pesar, al Barça, que va protagonitzar una de les seves pitjors actuacions. Excepte Pedri, que va descansar, va ser suplent i va entrar en el segon temps per calmar-ho tot plegat, tots els futbolistes blaugrana van estar lluny de la seva millor versió. Segurament Szczesny va ser dels destacats també, fent-se un tip de fer aturades (8 en tot el matx), encara que va fallar de bon començament, fent un clar penal que Guirassy (11’) va convertir en l’1-0. N’hi quedaven tres més, al quadre dirigit per Nico Kovac, que, amb pocs més arguments que l’empenta i l’amenaça dins l’àrea del punta Guirassy, va seguir collant, davant un Barça irrecognoscible. Koundé patia amb Adeyemi i va fer més d’una badada important; De Jong, Gavi i Fermín perdien pilotes i eren incapaços de fer manar als culers, i Lamine Yamal i Raphinha, desafinats, no encertaven res. Així, els barcelonistes van acabar el primer acte sense xutar a porteria.

Res va canviar el pas pels vestidors i, només de començar la segona part, Guirassy (49’) a la sortida d’un córner, va obrir escletxa amb el 2-0. Ara ja només li calien 2 gols als de Westfàlia. Però aquest Barça de Hansi Flick està fet d’una altra pasta, és diferent, té ànima i no s’ensorra en l’adversitat com els passava recentment als conjunts blaugrana, i va saber resistir i esperar el moment. Fermín va detectar-lo i una centrada dins l’àrea seva la va introduir en pròpia porteria Bensebaini (54’) intentant-la refusar. 2-1: bombolla d’oxigen per als barcelonistes i galleda d’aigua freda per als borussers, que tornaven a necessitar 3 dianes per ficar-s’hi. A més, tot seguit va entrar Pedri, que va assolir les regnes del joc i va propiciar que el Barça controlés l’escenari. Tot fins que Gerard Martín i, sobretot, Araujo van estar fatal en una nova acció ofensiva del Dortmund, que mitjançant Guirassy (76’) va signar el hat-trick i va tornar a posar l’eliminatòria a 2 gols. Fins al final, ho va intentar el conjunt groc-i-negre, davant un blaugrana que va defensar-se amb solvència i va competir per aconseguir l’objectiu i recuperar l’estatus perdut.

El Barça gira full i ara fantasieja amb una nova final de la màxima competició continental, cita que no trepitja des de fa 10 anys, quan el 2015 va aixecar la cinquena a l’olímpic de Berlín contra la Juventus (3-1). L’escull, per accedir a l’última estació del torneig, que tindrà lloc també a terreny alemany, a l’Allianz Arena de Munic, el 31 de maig, seran el Bayern, que aspira a guanyar el títol a casa, o l’Inter. El rival blaugrana de la semifinal –l’anada serà el 29 o 30 d’abril i la tornada, el 6 o 7 de maig– es dilucidarà aquesta nit (21 h) a San Siro, on llombards i bavaresos s’enfrontaran en la tornada dels quarts de final, en què els neroazzurri tenen l’avantatge (1-2) de l’anada.