La jor­nada prèvia a la final va començar amb l’àrbi­tre Ricardo de Bur­gos Ben­go­et­xea i les seves llàgri­mes i va con­ti­nuar amb el Real Madrid cen­trant tota l’atenció, per una plan­tada històrica que posava en dubte fins i tot la presència en la final. Tot­hom pen­dent de la decisió de Flo­ren­tino, després que el club sor­prengués boi­co­te­jant els actes d’ahir i fes un comu­ni­cat con­tra les refle­xi­ons dels àrbi­tres, abans d’afir­mar en un altre que jugarà la final.

Inter­ro­gat pels vídeos que el Madrid fa a la seva tele­visió ofi­cial cri­ti­cant cada set­mana l’àrbi­tre que diri­girà el seu par­tit, De Bur­gos Ben­go­et­xea no va poder evi­tar les llàgri­mes: “Quan un nen arriba al col·legi i uns altres li diuen que el seu pare és un lla­dre, és molt fotut. Intento edu­car el meu fill per dir-li que el seu pare és hon­rat, un espor­tista més. Quan me’n vagi d’aquí, de l’arbi­tratge, vull que el meu fill n’esti­gui orgullós”, va expli­car, en un dis­curs tallat per l’emoció. “No hi ha dret al que estem pas­sant, no només entre els pro­fes­si­o­nals, que mol­tes famílies depe­nen d’això, sobre­tot en fut­bol de base. Que cadascú faci una reflexió.” González Fuer­tes va anun­ciar “mesu­res” del CTA: “No ho con­ti­nu­a­rem per­me­tent.”

El Madrid, que volia forçar la fede­ració a can­viar la desig­nació, no es va pre­sen­tar ni a l’entre­na­ment previ, ni a la roda de premsa, ni a la foto dels tècnics amb el tro­feu ni el sopar ofi­cial.