Ha arribat el dia que tant el Barça com el Real Madrid tenien assenyalat en el calendari. Després d’una jornada intersetmanal de lliga per la qual tots dos conjunts han passat de puntetes per no prendre mal, reservant algunes de les seves estrelles i imposant-se per la mínima en els seus respectius compromisos, ha arribat l’hora de la veritat. L’estadi de La Cartuja serà l’escenari, aquest vespre (22 h), de la gran final de copa, que enfrontarà dos equips que arriben en dinàmiques totalment oposades, però amb l’ambició d’alçar el trofeu de campió de la 121a edició del torneig. Els blaugrana, per continuar aspirant al triplet i els blancs, per maquillar una temporada per oblidar i molt lluny de les expectatives que s’havien generat. Tanta és la tensió que es respira en l’equip blanc, que la prèvia va estar marcada per la pressió de l’entitat madridista al col·lectiu arbitral, demanant a la federació espanyola un canvi d’àrbitres que no es produirà. No va acabar aquí, la cosa. També hi va haver plantada històrica, cancel·lant tots els actes oficials previs.

Serà la vuitena vegada en la història que Barça i Real Madrid es veuran les cares en una final de copa. Un nou clàssic que, aquesta vegada, arriba amb molts aires de revenja. Els madridistes, en hores baixes, volen tornar als culers les dues golejades que han rebut aquest curs. El 0-4 en la lliga, el 26 d’octubre al Santiago Bernabéu, i el 2-5 en la final de la supercopa a Jidda, el 12 de gener. Per al Barça, la revenja es remunta molt més temps enrere. Les dues últimes finals en què es van enfrontar van acabar amb victòria blanca (2011 i 2014). El 2011, la copa va ser l’únic títol que li va faltar, al Barça de Guardiola, per completar un altre triplet i, enguany, els blaugrana no volen que es torni a repetir aquesta pel·lícula. Amb la supercopa al sarró, líders en la competició estatal amb quatre punts de renda sobre el seu màxim perseguidor quan queden cinc jornades per disputar-se, i a les portes de jugar les semifinals de Champions contra l’Inter, els de Hansi Flick estan a un pas de signar una temporada per a la història. Avui, no volen deixar escapar aquest títol contra l’etern rival, a qui poden deixar encara més ferit i enfonsat en un tram final de curs ja de si complicat i amb poques motivacions més enllà de continuar posant pressió als culers en la lliga.

Per la ratxa i les sensacions que desprenen al terreny de joc, els blaugrana són els clars favorits i els que afronten aquesta final amb molta més calma i confiança, malgrat algunes baixes de pes. Hansi Flick no podrà comptar amb la seva referència en atac, Robert Lewandowski, que va marcar en els dos clàssics d’aquest curs. Tampoc amb Marc Bernal, Marc Casadó i Alejandro Balde, tot i que han viatjat a Sevilla per fer pinya amb l’equip. Sí que hi serà Ter Stegen, que ha estat la gran novetat en la convocatòria després de rebre l’alta mèdica. No s’espera, però, que disposi de minuts.

Hansi Flick no vol ensurts i sortirà amb tot. L’alemany pensa en Dani Olmo per ocupar la mitja punta, un concepte que reforça la idea de sortir a l’atac, i tampoc té cap dubte a alinear Gerard Martín en el lateral esquerre i Ferran en la posició de l’ariet polonès. La resta, els ja habituals en les seves alineacions de gala.

Més mans i mànigues haurà de fer Carlo Ancelotti per confeccionar un onze competitiu. El Madrid, que no troba la seva millor versió des de fa moltes setmanes –cosa que li ha costat quedar eliminat de la Champions–, arriba a Sevilla amb baixes importants, sobretot en defensa. Els laterals són el principal maldecap del tècnic italià, que haurà d’apostar en la banda esquerra per Fran Garcia com a solució d’urgència per la lesió de Camavinga. A la dreta, l’alternativa és Lucas Vázquez. Del que no hi ha cap dubte és que Kylian Mbappé sortirà d’inici i Courtois deixarà Lunin sense jugar la final.