Lamine Yamal (Esplugues de Llobregat, 2007) és un escollit. Als 17 anys –per fer els 18 encara li queden dos mesos, el 13 de juliol–, és ja un dels millors futbolistes del planeta. Inaudit, realment. És tan jove que tenia només 2 anys quan el Barça i l’Inter van enfrontar-se el 2010, en l’última semifinal europea protagonitzada per tots dos conjunts, amb Pep Guardiola i Jose Mourinho a la banqueta, que va decantar-se en aquella ocasió pels nerazzurri. Molt ha plogut des d’aleshores, és clar. I el temps ha acabat situant el que encara és un adolescent com una de les banderes del conjunt blaugrana. Ni Leo Messi, el millor de la història, present en l’esmentada eliminatòria, tenia aquest impacte a aquesta edat, amb la qual va debutar en el Barça. “No em comparo amb Messi. No ho faig amb ningú, molt menys amb ell”, va asseverar ahir Lamine Yamal en la prèvia del partit d’avui sobre un debat que és el pa de cada dia. “No té sentit la comparació. Intento disfrutar, ser jo mateix i fer el meu camí. L’admiro, com el millor jugador de la història que és, però no m’hi comparo”, va cloure.

I el que queda clar és que el de Rocafonda va fent via. Ahir, de fet, va fer dos anys del seu debut, que va produir-se el 29 d’abril del 2023. Tenia 15 anys, era cadet de primer any, i, en un Barça-Betis al Camp Nou que va acabar 4-0, Xavi Hernández va donar-li entrada en el minut 83. En la poca estona que va estar a sobre del terreny de joc i, tot i ser un nen, literalment, ja va demostrar talent i desimboltura. I, dos anys després, amb incomptables rècords de precocitat establerts, a les portes de fer 100 partits oficials amb el Barça, xifra que assolirà avui, és algú sense qui no s’entendria el grup que orienta Hansi Flick. “Per al futbol no hi ha edat. Si estàs preparat, ho estàs. I als joves no ens afecta. L’edat és un número només”, va assegurar el futbolista, en una conferència en què va mostrar la personalitat que té i que explica, segurament, el seu futbol. Res li pesa, diu les coses tal com raja, sense cap mena de complex. “La por la vaig deixar al parc de Mataró fa temps”, va dir.

Tampoc a les xarxes socials s’amaga, al contrari, s’hi mostra tot sovint, ja sigui amb un missatge de cara al proper partit –en alguna ocasió reptador cap al rival–, una broma a algun company, alguna ballaruca o tenyint-se el cabell a la perruqueria. No té cap problema a exposar-se. “Mentre guanyi, no em poden dir res. Quan em guanyin, sí”, va assenyalar. Flueix i s’ho passa bé. “No sento vertigen. Si no, no pujaria res al meu Instagram”, va indicar. “Ho faig perquè em passi el temps més ràpid fins al dia del partit. Per entretenir-me una mica. Ho faig perquè m’avorreixo a casa i ja està”, va explicar, trempat i sense embuts, l’atacant.

Està, doncs, a punt per avui Lamine Yamal, que acumula 14 gols i 20 assistències aquest curs. “És la meva primera semifinal de la Champions i tinc molta il·lusió”, va manifestar el dorsal 19, líder d’aquest jove Barça farcit de jugadors del planter: “Juguem no perquè siguem futbolistes, sinó perquè sentim la samarreta. No és el mateix fitxar un jugador de fora que criar-se a la Masia.”