La missió queda per a Milà

“Una missió: la final.” Amb aquest missatge, en un tifo gegant, a la grada lateral, enmig d’un mosaic imponent que combinava el blaugrana amb la senyera a la resta de tot l’estadi Lluís Companys, l’afició culer va rebre l’equip orientat per Hansi Flick ahir. Aquest tipus de missions, però, no són bufar i fer ampolles. És jugar una final de la Champions League i s’ha de pedalar molt. De fet, la missió es completarà, per bé o per mal, dimarts vinent al feu de l’Inter, en la tornada de les semifinals, després que l’anada es resolgués amb empat (3-3) a terreny català en el que va ser un partidàs. Tot obert a San Siro, d’on sortirà el primer finalista de la màxima competició continental.

El Barça es va quedar amb les ganes d’endur-se una motxilla un pèl més avantatjosa a Milà. Ho van merèixer els blaugrana, que van acabar el duel empenyent de debò i enfonsant cap a la seva porteria l’equip nerazzurro, que va treure aigua a galledades durant la major part de l’enfrontament. I és que tots dos equips van fer tres gols, però un, el Barça, va fer coses per marcar-los i, fins i tot algun més, com per exemple dues pilotes que Lamine Yamal va estavellar al travesser; mentre que l’altre, l’Inter, va fer diana cada vegada que va xutar. El conjunt que entrena Simone Inzaghi pot estar ben content del resultat, ja que va rendibilitzar cada vegada que va trepitjar àrea contrària amb un gol només de treure de centre i dos més de córner, accions en què el Barça no va estar prou fi.

La realitat, però, és que la van pagar molt barata ahir els milanesos a Montjuïc perquè el Barça va oferir, un dia més, una versió formidable i va superar-lo. I això que, sense que hagués tocat la pilota, ja perdia. Així, l’Inter va servir de centre i en el primer atac que va crear va marcar. 30 segons exactament es duien de partit quan Thuram (1’) va caçar amb l’esperó una centrada de Dumfries. Un golàs va anotar l’ariet francès, que acumulava dies amb cotó fluix per arribar a l’enfrontament, en el qual va fer sentir-se aviat.

Però aquest Barça té la pell dura, ho resisteix tot, ho ha demostrat constantment al llarg del curs i s’hi va posar. La primera possessió que va tenir en l’eliminatòria va ser anant ja per sota del marcador però de seguida va ensenyar a l’Inter com aniria la cosa. D’aquesta manera, l’equip de Hansi Flick, que va repetir l’onze de la final de copa, va fer-se amb l’esfèrica, va tancar el seu rival ben a prop de la seva àrea i no li va permetre sortir. Cada cop que algun jugador nerazzurro recuperava, es trobaven un blaugrana a sobre, ben a prop, que pressionava i no el deixava progressar ni trobar cap company. Ferran Torres en va tenir dues, mentre que l’Inter no era capaç de travessar el mig del camp. Tot plegat feia cara d’empat imminent, però l’Inter estava il·luminat i, en una de les poques vegades que va deixar-se veure a terreny oponent, en va treure un córner, que va acabar amb diana de Dumfries (21’).

La realitat és que el resultat de 0-2 no tenia cap mena de sentit. El conjunt orientat per Simone Inzaghi, molt al darrere, organitzat en un 5-3-2, només s’havia dedicat a defensar, i tampoc gaire bé, perquè no estava ni còmode, amb Lamine Yamal i Raphinha fent mal als costats, Dani Olmo rebent entre línies, i Ferran Torres rematant. Era qüestió de temps que el Barça l’encertés, ho sabia Pedri, que només d’encaixar el segon va agafar la pilota i va marxar ràpid per plantar-la al mig del camp. I, efectivament, no en va fer falta gaire, ja que Lamine Yamal (24’) amb una jugadassa en què va ficar-se dins de l’àrea i entre cinc oponents va treure’s una fuetada al pal llarg, va escurçar distàncies. Aleshores va collar l’afició, entregada com mai ahir a l’estadi Lluís Companys, i també l’equip culer, que va seguir produint volum ofensiu: Lamine Yamal va estavellar-se al travesser i Dani Olmo, dues vegades, amb Sommer, el porter dels llombards. Finalment Ferran Torres (38’) sí que va afinar, rematant a plaer una jugada cuinada entre Pedri i Raphinha.

Els dos entrenadors van haver de moure la banqueta amb l’inici de la segona meitat. Simone Inzaghi va perdre al seu futbolista més diferencial, Lautaro Martínez, per lesió, i pot ser una baixa molt sensible per als llombards, de cara a la tornada. Hansi Flick va canviar mitja defensa i va acabar completant una rereguarda amb quatre centrals: Eric Garcia (que va rellevar el lesionat Koundé), a la dreta; Araujo (que va entrar per Gerard Martín) i Cubarsí, a l’eix, i Iñigo Martínez, de lateral esquerre. Al final, també va entrar Christensen, que no jugava des del mes d’agost, i va estar força bé.

En aquest segon acte, el Barça, tot i seguir manant, no va aconseguir sotmetre tanta estona com havia fet en el primer l’Inter. Les pressions no eren tan eficients, potser les cames començaven a fallar i els interistes van trobar diverses vegades l’escletxa en la defensa avançada culer per transitar i arribar. En una d’aquestes transicions van forçar un córner, que va desembocar en un altre gol de Dumfries (63’), que va fer ahir el partit de la seva vida amb un doblet i una assistència. Però aquest Barça no el tomba ningú i va respondre, de forma immediata, amb un córner assajat que va servir Dani Olmo, va enganyar Lamine Yamal i Raphinha (65’) des de fora de l’àrea va etzibar un xutàs que va picar al travesser, va rebotar a l’esquena de Sommer i va entrar.

Ja no es va moure el resultat, tot i que el Barça va intentar-ho amb un tir al travesser de Lamine Yamal, com l’oportunitat més clara, i l’Inter va amenaçar en el contraatac, amb ensurt inclòs en forma de gol en fora de joc de Mkhitaryan. La missió queda per a Milà.