El Barça no serà a Munic. L’equip ori­en­tat per Hansi Flick va per­dre ahir al feu de l’Inter (4-3) en la tor­nada de les semi­fi­nals, després de l’empat (3-3) de l’anada, i va ser eli­mi­nat de la Cham­pi­ons Lea­gue. Un adeu amb el cap ben alt, ja que el jove grup blau­grana va caure dem­peus, després d’aixe­car un 2-0, veure com el con­junt nero­az­zurro li empa­tava l’eli­mi­natòria en l'última jugada del par­tit i, en la pròrroga, decan­tava la balança. Ho va inten­tar fins al final el qua­dre culer, que ha pro­ta­go­nit­zat una actu­ació en la màxima com­pe­tició con­ti­nen­tal espec­ta­cu­lar i que no té res a retreure’s.

Així, el Barça no jugarà la final, però ja torna a ser un dels grans del Vell Con­ti­nent. Amb això s’ha de que­dar. I és que deu anys després de l'última Cham­pi­ons Lea­gue que va con­que­rir, el 6 d’abril del 2015, amb aquell equip ori­en­tat per Luis Enri­que, que tenia com a estan­dart la MSN (Messi, Suárez i Ney­mar), i que va alçar la cin­quena impo­sant-se (1-3) a la Juven­tus, a l’Olym­pi­as­ta­dion de Berlín, el con­junt blau­grana camina, per fi, amb pas ferm per ter­ri­tori euro­peu. L’objec­tiu era la sisena, també a Ale­ma­nya, a l’Alli­anz Arena de Munic, però el fut­bol, sobre­tot en aques­tes instàncies, són detalls, i ahir no li van acom­pa­nyar. L’arbi­tratge de Szy­mon Mar­ci­niak amb Den­nis Higler al VAR, tam­poc va assis­tir massa en aquest sen­tit. Sigui com sigui, l’Inter és el pri­mer fina­lista i se les haurà amb PSG o Arse­nal d’opo­nents el pro­per 31 de maig.

L’eli­mi­nació d’ahir a Europa és dolo­rosa, però el bar­ce­lo­nisme té argu­ments de sobra per som­riure. El Barça va caure amb orgull. Perquè li ha tocat mas­te­gar sorra al culer en la última dècada, que ha vist com, des d’aquell dia en què va tri­om­far con­tra la Juve a Berlín, el seu equip ha estat incapaç de fer-se fort a Europa, men­tre l’etern rival, el Real Madrid, aixe­cava cinc ore­llu­des pel camí. Han estat deu anys de frus­tra­ci­ons amb cai­gu­des estre­pi­to­ses una rere l’altra: gole­ja­des con­tra la Juven­tus (3-0 als quarts de final de l’edició 2016/17), la Roma (3-0 als quarts de final de l’edició 2017/18), el Liver­pool (4-0 a les semi­fi­nals 2018/19), el Bayern (2-8 als quarts de final de l’edició 2019/20) i el PSG (1-4 als vui­tens de final de l’edició 2020/21 i 1-4 als quarts de final de l’edició 2023/24); i rubo­rit­zants eli­mi­na­ci­ons a la fase de grups amb obli­da­bles actu­a­ci­ons poste­ri­ors a l’Europa Lea­gue (2021/22 i 2022/23). Aquest equip ha dei­xat això enrere i ha tor­nat a hono­rar l’ins­ti­tució. Res a veure té l’adeu d’ahir a San Siro, amb tots els ante­ri­ors.

El què està clar és que si s’ha de per­dre, que sigui així. I té molt recor­re­gut aquest equipàs que ha creat en temps rècord Hansi Flick. És un con­junt que com­pe­teix i ha demos­trat que pot superar a qui sigui, amb un estil recognos­ci­ble i fut­bo­lis­tes dife­ren­ci­als i amb molta joven­tut. La sen­sació és que, aquesta vegada sí, és l’inici d’una era al Barça que pot tan­car la tem­po­rada amb la super­copa, la copa, que ja té al sarró, i la lliga, en què diu­menge té un trans­cen­den­tal clàssic a l’estadi Lluís Com­panys.

El feu a Milà va tenir dues mei­tats, abans de la pròrroga, molt dife­rents. El pri­mer acte va ser de moments. I l’Inter va apro­fi­tar millors els seus. Li va cos­tar al Barça, de bon començament. El grup de Hansi Flick va tenir pro­ble­mes per neu­tra­lit­zar la sor­tida de pilota dels nero­az­zurri, que van superar bé la pressió alta culer, un pèl desa­jus­tada i no prou agres­siva. Així va anar crei­xent el con­junt llom­bard, que no va haver de ser massa cre­a­tiu per collar als blau­grana a còpia de ser­veis de banda direc­tes a l’àrea des d’on fós i de córners. Patia el con­junt bar­ce­lo­nista, min­vat d’altura, sense Araujo final­ment a l’onze, ja que el tècnic ale­many va apos­tar per no tocar l’eix defen­siu de con­fiança que for­men Cubarsí i Iñigo Martínez i man­te­nir Gerard Martín, que va fer-ho molt bé, al late­ral esquerre. I, en aquest con­text, el Barça no va acon­se­guir des­ple­gar-se, ja que l’Inter sí va ser efi­ci­ent amb la pressió alta, impe­dint les pro­gres­si­ons culers. En una d’aques­tes, Di Marco va pis­par-li la pilota a Dani Olmo, va engan­xar el Barça desor­ga­nit­zat i va tro­bar a Dum­fries que sol davant Szc­sesny va rega­lar el gol en safata a Lau­taro (21’), que va posar per davant als ita­li­ans. L’argentí, que era dubte per molèsties mus­cu­lars, va ser final­ment titu­lar i dife­ren­cial.

Amb la diana, l’Inter va cedir metres i va espe­rar per con­tra­a­ta­car, men­tre el Barça va plan­tar-se a camp rival. I va gene­rar prou, però li va fal­tar deter­mi­nació a dins de l’àrea. Lamine Yamal que tot i estar ben lli­gat per Di Marco, Bas­toni i Mkhi­ta­rian, va pro­duir diver­ses situ­a­ci­ons de gol, en va tenir una que va xutar a fora, men­tre que Fer­ran i Olmo, també dins de l’àrea, no van estar prou fins en dues cen­tra­des en què van que­dar en bona posició. Els de Simone Inzaghi, men­tres­tant, esta­ven còmodes, espe­rant l’opor­tu­ni­tat per llançar-se o una pilota atu­rada, i els va arri­bar just abans del des­cans. Un con­tra­a­tac, en què Lau­taro va plan­tar-se dins de l’àrea, va aca­bar amb penal de Cubarsí sobre el punta argentí. Va ser un toc lleu­ger del cen­tral català sobre el peu del davan­ter, que el VAR, que abans s’havia ren­tat les mans amb unes mans d’Acerbi a l’altra àrea, sí va avi­sar aquesta vegada a l’àrbi­tre que va decre­tar pena màxima. Çalha­no­glu (45’+1) va obrir escletxa.

I si la pri­mera part havia estat de moments, la segona també, passa que només en va tenir un: el del Barça. El con­junt blau­grana va treure aquesta ànima que té, que el fa gai­rebé indes­truc­ti­ble, costa molt tum­bar-lo i s’hi va posar. Tot allò que sap fer, ho va dur a terme i li va sor­tir bé. Va ata­car junt, enfon­sant a l’Inter, impe­dint-lo tran­si­tar ja que tot­hom era ben a prop de la pilota, en cas de pèrdua, i va domi­nar com­ple­ta­ment. Així, van anar arri­bant les oca­si­ons i els gols. Eric (54’), a pas­sada de Gerard Martín va escurçar distàncies i, tot seguit, els dos pro­ta­go­nis­tes a punt van estar de repe­tir for­mula, però Som­mer va fer una atu­rada des­co­mu­nal. Res va poder fer el sen­ti­ne­lla suís, després amb el cop de cap de Dani Olmo (59’), un altre cop a pas­sada d’un encès Gerard Martín, amb el qual el Barça va igua­lar l’eli­mi­natòria.

No es va atu­rar el con­junt bar­ce­lo­nista, des­en­ca­de­nat, supe­rior i auto­ritàri, lide­rat per un Lamine Yamal que va con­ti­nuar fent dia­ble­ries per la banda dreta. Una d’elles va aca­bar en penal, que de nou, el col·legiat del VAR, va fer des­fer i va treure a fora de l’àrea, tot i que l’últim con­tacte de l’entrada de Mkit­ha­rian a l’ata­cant català, va ser dins de l’àrea. Incom­pren­si­ble. Igual­ment, va insis­tir el Barça, fins que Rap­hinha (87’) va fer diana, reco­llint un refús de Som­mer a un xut seu. Ara sí, havia fet el més difícil l’equip blau­grana que ja tocava la final amb la punta dels dits. Però l’Inter, a la des­es­pe­rada va forçar la pròrroga. I això que a punt va estar de que­dar tan­cat el par­tit amb un xut al pal de Lamine Yamal. A la jugada següent, Dum­fries va superar a Gerard Martín, en una acció en què va sem­blar come­tre falta, va cen­trar per Acerbi (90+3), el cen­tral de punta com a última opció, i aquest va tor­nar a empa­tar l’eli­mi­natòria. L’arbi­tratge, veri­ta­ble­ment, va aju­dar ben gota: tot el què estava al límit, va caure del bàndol nero­az­zurri.

Cop dur pel Barça, que al temps extra va que­dar per dar­rera quan Fra­tessi (99’) va fina­lit­zar una jugada de Thu­ram i va cap­gi­rar-ho tot ple­gat. Però no va ren­dir-se, és clar. En el segon temps de la pròrroga, els culers van dei­xar-s’ho tot. Amb Araujo, sol com a cen­tral, i Lewan­dowski i Pau Vic­tor a la gespa i en punta, va empènyer l’Inter cap a la por­te­ria de Som­mer, que va eri­gir-se al final com a sal­va­dor dels llom­bards. Lamine Yamal, que va demos­trar durant tot l’enfron­ta­ment com de bo és, superant rivals i cre­ant perill, va treure’s dues fue­ta­des que el por­ter suís va resol­dre amb dues para­des de moltíssim mèrit. No va poder ser pel Barça, però aquest equip té futur a llarg ter­mini i també a curt, ja que diu­menge es juga la lliga amb el Real Madrid.