Un equip commovedor

Història del barcelonisme, el que es va viure ahir a l’estadi Lluís Companys. I és que el Barça va guanyar la lliga al Real Madrid als morros. No és encara matemàtic –la distància entre els dos equips és de 7 punts quan en falten 9 per disputar-se–, i ho podria ser dijous al camp de l’Espanyol, però la victòria (4-3) dels blaugrana en el clàssic es va celebrar pràcticament com un títol. Montjuïc feia goig ahir: ja de bon començament, amb un tifo gegant situat a la grada lateral amb l’escut de l’entitat, el missatge “Porto l’escut al pit” i, a la resta del camp, milers de banderoles blaugrana, repartides pel club a tothom, decorant la postal, que va quedar imponent; durant l’enfrontament, la parròquia culer va empènyer l’equip i hi va estar a sobre, com acostuma a fer quan la cita és gran, i, ja al final, va ser una festa.

Perquè el grup que orienta Hansi Flick ha protagonitzat una temporada inoblidable que es tancarà amb supercopa, copa i, si res es torça, lliga. Tres títols guanyats al Real Madrid, amb el qual s’ha enfrontat quatre vegades aquesta campanya i l’ha guanyat totes quatre. El conjunt culer li ha deixat clar qui mana aquest curs i ha acabat empenyent l’entitat presidida per Florentino Pérez a prendre decisions. Carlo Ancelotti, superat un dia més per Hansi Flick, no seguirà al club blanc i caldrà veure quins futbolistes marxen, quins continuen i quins arriben.

Ben segur que qui no abandonarà l’equip és Kylian Mbappé. El Madrid ha perdut completament el nord des de l’aterratge de l’atacant francès, a qui Ancelotti no ha sabut trobar encaix en l’engranatge del campió de lliga i d’Europa, però, enmig d’aquest context, paradoxalment el 9 és el seu millor futbolista. Per Mbappé, autor dels tres gols del seu equip, s’aguanta únicament el Real Madrid, que ahir, tot i estar obligat a guanyar, va sortir al feu barcelonista a veure-les venir. El conjunt madridista se sent inferior a aquest Barça i va creure que la millor manera d’obtenir els tres punts que necessitava era tancar-se a prop de la seva àrea i esperar el moment per contraatacar. Al principi li va sortir bé i, amb dues urpades de Mbappé (5’ i 14’), es va situar 0-2.

Però aquest Barça és un equip commovedor. Cau i s’aixeca, cau i s’aixeca, i cau i s’aixeca. És una passada. I tant li fa com sigui de forta la garrotada. Es posa dempeus, s’espolsa i continua. I ahir ho va tornar a fer, exhibint la resiliència que el caracteritza. Perquè no només era refer-se després del 0-2 en el minut 15 de partit, també hi pesava l’eliminació de dimarts al feu de l’Inter en la Champions League, un cop dolorós. Però, com si no passés res, va anar fent. És capaç de tot. També, un dia més, de sobreposar-se a un arbitratge calamitós d’Alejandro Hernández Hernández. El col·legiat canari no va tenir el dia, i va perjudicar, i molt, el Barça amb les seves decisions: en el 0-2 hi ha falta de Valverde a Lamine Yamal en l’acció prèvia; ja amb 3-2, Tchouaméni hauria d’haver estat expulsat amb vermella directa per haver fet falta a Ferran Torres en una ocasió manifesta de gol; per acabar-ho d’adobar, amb 4-3, el mateix Tchouaméni va fer un penal clamorós, després de bloquejar amb el braç dins l’àrea un xut també de Ferran Torres que l’àrbitre, tot i ser advertit pel VAR i anar-ho a revisar al monitor, no va xiular, i al final va invalidar el 5-3 de Fermín per unes mans, que aquesta vegada sí que va considerar punibles mirant-s’ho al monitor. Com el dia de la final de copa, tampoc en aquesta ocasió es pot queixar, en aquest sentit, el Real Madrid.

Així, l’equip culer s’hi va posar i en uns 25 minuts antològics va destrossar el Real Madrid: li va remuntar el 0-2 i li va clavar quatre dianes. Els blaugrana es van deixar anar, van enfonsar cap a la seva porteria, encara més, el conjunt blanc i les ocasions i els gols es van anar succeint. Primer va ser Eric Garcia (19’), en un servei de córner; després, Lamine Yamal (32’), que va empatar amb un golàs marca de la casa xutant al pal llarg, i, finalment, Raphinha, amb un doblet (34’ i 45’), va culminar l’obra. En tres d’aquestes dianes Ferran Torres va ser assistent. El Real Madrid no va atrapar absolutament res des que va fer el 0-2 i va ser alliçonat per un Barça que va tancar el primer acte disfrutant i fent disfrutar un encès estadi que celebrava entre olés cada passada dels culers.

I la joia va continuar en el segon. Amb Eric fent una sotana a Vinícius, Pedri guanyant accions de cos a cos a Bellingham i espolsant-se rivals amb elegància, i Lamine Yamal produint cada vegada que tocava la pilota. Malgrat tot, el Barça no ho va acabar de sentenciar i, en una acció ben aïllada, perquè el Real Madrid continuava liquidat, Mbappé (70’) el va reanimar. Tot i això, el conjunt blanc no va espantar, fins al final, quan va tenir dues ocasions. Mbappé i el jove del planter Víctor Muñoz van estar a punt d’empatar, però Szczesny en una ocasió i la mala punteria en l’altra ho van impedir. Les dues accions van ser a camp obert, gairebé en el temps afegit. No n’aprèn, el Barça, o, més ben dit, no en vol aprendre. És la seva naturalesa, és així i no canviarà. No li va pas malament. Quin equipàs.