El Barça de Flick, flamant campió de la lliga, la copa i la supercopa d’Espanya, ha completat un curs memorable, però no exempt d’entrebancs pel camí. Les lesions han minvat, per moments, la plantilla, i Ter Stegen és un dels que ha hagut de viure la cara amarga del futbol. Abans de prendre mal, l’alemany havia estat indiscutible, jugant les cinc primeres jornades i també el primer partit de la Champions League a Mònaco, però tot es va tòrcer el 22 de setembre del 2024 a Vila-real, on el porter es va trencar per complet el tendó rotular del genoll dret després d’una mala caiguda. La cama de suport va quedar greument afectada i el diagnòstic va confirmar els mals presagis.

No va ser fins al 25 d’abril –el dia anterior a la final de la copa contra el Madrid–, set mesos més tard, que l’alemany va rebre l’alta mèdica. Un cop recuperat després d’incorporar-se progressivament a la resta del grup, Ter Stegen va viatjar amb l’expedició blaugrana a Sevilla i també va entrar en la convocatòria. Des de la banqueta, va veure –i patir– els 120 minuts d’una final que va acabar amb victòria gràcies a la fuetada de Koundé en el minut 116 (3-2), que va desfermar l’eufòria dels més de 26.000 aficionats culers desplaçats fins a la capital andalusa. Juntament amb Araújo, va aixecar la 32a copa de la història del club, com també havia fet el 12 de gener, en la consecució de la supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita, assolida també contra els blancs (2-5).

Ara bé, en l’àmbit individual, el veritable premi i la recompensa al treball, l’esforç, el sacrifici i la constància emprada durant tot el procés de recuperació li va arribar una setmana més tard, el 3 de maig al Nuevo José Zorilla, l’escenari en què es va tornar a sentir futbolista. Aquell dia, amb el braçalet de capità al braç esquerre, va segellar el seu retorn als terrenys de joc després d’un llarg període d’inactivitat, i ho va fer amb un triomf (1-2) i una actuació prou digna. Tot i no poder aturar el xut d’Iván Sánchez –Araújo en va desviar la trajectòria–, va protagonitzar un parell de bones intervencions.

En els nou partits –o vuit i mig– que ha disputat durant la temporada 2024/25, el porter de Mönchengladbach, de 33 anys, ha encaixat onze gols i només ha estat capaç de deixar una vegada la porteria a zero, i ho va fer, precisament, contra el Valladolid, el 31 d’agost a Montjuïc. Val a dir que, aquell dia, els de Flick es van imposar de manera extremadament plàcida (7-0), i l’equip castellanolleonès tan sols va fer una rematada entre els tres pals. D’altra banda, cal remarcar que, tret de la derrota en el primer compromís de la Champions League al Principat (2-1) i la dolça desfeta (2-3) d’aquest diumenge a casa contra el Vila-real en què va acabar aixecant i oferint el trofeu de la lliga a l’afició, els blaugrana han guanyat els altres set enfrontaments en què l’alemany ha tingut participació.

El curs vinent serà el dotzè de Ter Stegen a Barcelona. Amb contracte fins al 30 de juny del 2028, és una de les veus autoritzades d’un vestidor molt jove. En total, acumula 422 partits amb la samarreta culer, en els quals ha encaixat 416 gols. Un balanç notable per a un porter experimentat que, a partir de l’agost, aspira a recuperar la titularitat. El club treballa perquè la seva competència a la porteria continuï sent Szczesny. La vinculació del polonès amb el club acaba el mes vinent, però la predisposició de totes les parts implicades per ampliar el seu contracte és bona, i s’espera que tots dos siguin els principals arguments de la porteria del Barça per a la temporada 2025/26.