Arsenal-Barça: Que el partit 100 sigui gloriós

Göteborg, Eindhoven, Bilbao i, ara, Lisboa. El Barça vol afegir el nom de la capital portuguesa a l’àlbum de ciutats amigues del barcelonisme. Massiu pelegrinatge culer al José Alvalade amb un únic somni: aixecar la quarta Champions femenina de la història del club. Seria la tercera consecutiva. El Barça defensa el títol i aspira a igualar les quatre corones del Frankfurt i pujar al segon graó d’un podi on continua manant el Lió (8). Precisament, amb la seva sola presència en la final el Barça iguala un rècord del Lió. Són els dos únics clubs d’Europa que han arribat a cinc finals de la Champions seguides. En el cas del Barça, sisena final de les últimes set. El club francès és l’únic que n’ha guanyat tres de manera consecutiva i és a això que aspira avui el Barça contra l’Arsenal (18 h, TV3, La1 i DAZN). Serà el partit número 100 del Barça femení a Europa. La litúrgia de la xifra mereix un final dolç.

El Barça ha guanyat tres de les últimes quatre Champions. Al costat trist de la història, els disgustos de Budapest i Torí. Les blaugrana són favorites però l’Arsenal hi arriba envalentit després d’haver eliminat en semifinals l’Olympique de Lió. Ho va fer amb remuntada i per un global de 5-3. Després d’haver perdut el partit d’anada a Londres per 1-2, va endossar un 1-4 a les franceses en la tornada al Groupama Stadium. Aquest és l’Arsenal de les remuntades, perquè en els quarts de final també va aconseguir la gesta d’eliminar el Real Madrid després d’haver perdut 2-0 en l’anada a l’Alfredo di Stéfano. En la tornada a l’Emirates Stadium, Mariona Caldentey i Alessia Russo van liderar la remuntada (3-0). Elles dues són el gran perill d’aquest Arsenal. Sumen 7 gols cadascuna en l’actual edició de la Champions. Només hi ha una futbolista que hagi marcat més gols, i juga de blaugrana: Clàudia Pina (10).

Renée Slegers, que va agafar l’equip londinenc a partir de l’octubre després de la renúncia de Jonas Eidevall, li ha canviat la cara, a aquest Arsenal i somia el títol divuit anys després. L’Arsenal és l’únic club anglès que ha guanyat la Champions. Ho va fer la temporada 2006/07. Des de llavors no havia repetit final.

La final d’avui al José Alvalade significarà el cinquè duel directe entre el Barça i l’Arsenal. En l’últim precedent, el curs 2021/22, en la fase de grups, les blaugrana van guanyar els dos partits (4-1 i 0-4). Lluny queda aquella eliminatòria de setzens de final del 2012/13, en l’antic format, quan l’Arsenal va endossar un global de 7-0 al Barça. Aquell era un Barça embrionari, que encara no havia fet el salt al professionalisme. L’Arsenal va ser el primer rival del Barça en la Champions. Kim Little i Alèxia Putellas ja van viure aquell primer capítol. Les coses han canviat molt des de llavors.

El Barça aspira a la seva quarta Champions i aspira també a establir un nou rècord golejador històric. L’equip blaugrana és el màxim golejador del torneig amb 44 gols, un menys que els 45 que va marcar el Wolfsburg la temporada 2013/14. És un Barça que ha anat creixent al llarg de la temporada. Va iniciar la Champions amb un accident contra el City (2-0) i ha acabat accedint de nou a la gran final després d’atropellar el campió de la lliga anglesa, el Chelsea, per un global de 8-2. Pere Romeu està davant el seu gran repte. Ha guanyat el títol dues vegades com a membre del cos tècnic de Giráldez, però ara aspira a guanyar-lo com a primer entrenador.

Kika Nazareth, un any després de fitxar pel Barça, torna a casa per guanyar el màxim títol continental. Ho viurà amb neguit des de la grada. La portuguesa, operada del turmell, és l’única baixa de les blaugrana per a la final. A l’Arsenal, Renée Slegers espera poder comptar amb la portera Daphne van Domselaar. Manuela Zinsberger és l’alternativa.

L’estadi de l’Sporting Clube, inaugurat el 2003, abans de l’Eurocopa del 2004 a Portugal, serà el segon de Lisboa on es jugarà la final de la Champions, després que el 2014 l’Estádio do Restelo fos el marc de la final entre el Wolfsburg i el Tyresö (4-3).