Mariona ho va apostar tot al vermell i ha sortit el vermell. Plora el Barça, festeja l’Arsenal, guanya Mariona. El temps és aquell jutge implacable que dona i treu raons i, vist ara amb perspectiva i després del resultat d’ahir al José Alvalade (1-0), resulta evident que l’arriscada decisió de Mariona Caldentey d’abandonar la seva zona de confort i deixar el Barça després de tota una vida com a culer (deu temporades i 16 títols) per marxar a Londres i assumir nous reptes professionals, era la carta guanyadora. Ara és fàcil dir-ho, però calia fer-ho fa un any quan ella i el Barça van guanyar la Champions de Bilbao i només Mariona visualitzava l’èxit en la seva aventura a Anglaterra. Va saltar al buit i l’ha encertat.

Ara és quan pren realment força el missatge que va reiterar en moltes entrevistes concedides abans de la final. “Volia demostrar-me a mi mateixa si fora del Barça seria capaç de rendir”, va dir. Certament ha rendit. Escollida com la millor jugadora de la FA Women Super League anglesa en la seva primera temporada a l’Arsenal –tot i que el seu club no ha guanyat la lliga– i campiona de la Champions contra el seu Barça. Quarta corona per a ella. El Barça aspirava a igualar les tres seguides del Lió, però qui ha acabat aixecant tres trofeus seguits és la balear. Èxit rotund i ferma candidata a la Pilota d’Or. Mariona ha tancat el seu primer any a l’Arsenal amb 9 gols i 5 assistències en 21 partits de lliga i 7 gols en una Champions que portava escrit el seu nom. No va marcar en la final, però va tenir participació directa en el gol gunner, perquè és ella qui va detectar i assistir Beth Mead en la frontal, en l’acció prèvia que va acabar desembocant en el gol de Blackstenius. Abans ja havia estat clau en les semifinals contra el Lió i en els quarts de final contra el Madrid.

L’Arsenal torna a ser campió divuit anys després i la Champions torna a volar cap a Felanitx.