El gran líder

Tem­po­rada per emmar­car d’Iñigo Martínez (Ondárroa, País Basc, 1991). El cen­tral basc s’ha con­ver­tit, gràcies al seu lide­ratge i vete­ra­nia a l’eix de la defensa, en un juga­dor cab­dal en els esque­mes de Hansi Flick als seus 34 anys. En la seva segona tem­po­rada de blau­grana, ha com­ple­tat un curs espec­ta­cu­lar, per sobre de les expec­ta­ti­ves que s’havien dipo­si­tat sobre ell en un inici. No era gens fàcil fer aquest salt majúscul de qua­li­tat tenint en compte d’on venia. Aquest cop, les lesi­ons l’han res­pec­tat, i s’ha vist reflec­tit sobre la gespa, lide­rant a la per­fecció el repte de jugar al límit del fora de joc.

Iñigo Martínez va ater­rar a Bar­ce­lona l’estiu del 2023, però no va tenir un inici gens fàcil. Es va haver d’ope­rar d’una fasciïtis plan­tar en el peu dret i, a més, no va poder ser ins­crit fins a prin­ci­pis de setem­bre. Dos entre­bancs que el van fer per­dre alguns com­pro­mi­sos i tenir poc pro­ta­go­nisme sota les ordres de Xavi Hernández. Només va par­ti­ci­par, entre totes les com­pe­ti­ci­ons, en 25 par­tits, amb un total de 1.623 minuts. Una xifra que, gai­rebé, s’ha doblat aquesta tem­po­rada, amb 3.945.

Amb el tècnic ale­many a la ban­queta, el cen­tral basc ha tro­bat enguany la regu­la­ri­tat que tant neces­si­tava, con­so­li­dant-se com a titu­lar indis­cu­ti­ble al cos­tat de Pau Cubarsí, amb qui s’ha entès a la per­fecció, i exer­cint de capità sense braçalet en un ves­ti­dor, com és el cas del blau­grana, tan jove. La seva experiència, en aquest sen­tit, ha estat clau.

En una tem­po­rada en què el Barça ha tor­nat a aspi­rar a tot, el basc ha estat un dels motors silen­ci­o­sos en l’esta­bi­li­tat defen­siva de l’equip. Tàcti­ca­ment, ha encai­xat de manera excel·lent en el sis­tema de joc que ha implan­tat Hansi Flick. La seva lec­tura del joc, capa­ci­tat per lide­rar la línia defen­siva amb pre­cisió, con­tundència en els duels o la seva solvència en el joc aeri han estat deter­mi­nants, com també la sere­nor amb què ha orde­nat, cor­re­git i donat segu­re­tat als més joves. També ha des­ta­cat per la seva apor­tació en tas­ques ofen­si­ves, amb una bona presa de deci­si­ons a l’hora de sor­tir amb l’esfèrica con­tro­lada i, sobre­tot, pel seu rol en les juga­des d’estratègia. En aquest sen­tit, ha millo­rat amb escreix els regis­tres del curs pas­sat, però també d’algu­nes de les seves altres tem­po­ra­des a l’Ath­le­tic Club i la Real Soci­e­dad. És el segon any en la seva car­rera espor­tiva que més par­tits ha jugat, amb un total de 46, dos menys que el curs 2013/2014 amb la Real. Amb 3 gols -2 a la Cham­pi­ons i 1 a la copa- s’ha que­dat a una diana d’igua­lar el seu millor regis­tre gole­ja­dor, i ha repar­tit més assistències que mai (5). Sense dubte, ha estat la gran reve­lació d’aquest curs.

Amb el seu ren­di­ment, s’ha gua­nyat a pols con­ti­nuar ves­tint de blau­grana. I així serà. La intenció del club és comp­tar amb Iñigo durant, almenys, una tem­po­rada més. La reno­vació del seu con­tracte actual, que fina­litza el 2026, es con­si­dera una de les grans pri­o­ri­tats. Les con­ver­sa­ci­ons per lli­gar la seva con­tinuïtat fins al 2027 estan molt avançades, i aviat es podria fer ofi­cial l’acord. Una gran notícia per con­so­li­dar el pro­jecte.