Ferran, el revulsiu d’or

Fer­ran Tor­res (Foios, 2000) ha emer­git, aquesta tem­po­rada, com una peça clau en el Barça de Hansi Flick, sobre­tot per la seva capa­ci­tat gole­ja­dora quan li ha tocat sor­tir des de la ban­queta. Accep­tant el seu rol secun­dari a l’equip, poc li ha impor­tat no dis­po­sar de tots els minuts que li hau­ria agra­dat. Men­ta­li­tat gua­nya­dora i con­fiança màxima en les seves pos­si­bi­li­tats per con­ver­tir-se en un revul­siu d’or, mar­cant una gran quan­ti­tat de gols, dels quals molts han aca­bat sent trans­cen­den­tals.

Sens dubte, el valencià ha com­ple­tat la seva millor tem­po­rada com a blau­grana, des que va ater­rar a Bar­ce­lona el desem­bre del 2021 pro­ce­dent del Manc­hes­ter City. Després de dues tem­po­ra­des i mitja dei­xant molts més dub­tes que cer­te­ses, enguany ha fet callar els detrac­tors amb actu­a­ci­ons estel·lars en par­tits clau. La gestió del tècnic ale­many, en aquest sen­tit, ha estat deci­siva en el bon ren­di­ment del davan­ter, incul­cant la importància dels juga­dors suplents. Tot i no ser titu­lar indis­cu­ti­ble per la ferotge com­petència que hi ha en la zona ata­cant, amb Lamine Yamal, Robert Lewan­dowski i Rap­hinha, la seva apor­tació ha estat impor­tantíssima en els èxits col·lec­tius.

Fer­ran Tor­res ha par­ti­ci­pat, entre totes les com­pe­ti­ci­ons, en 45 par­tits, 27 de lliga, 11 de Cham­pi­ons, 5 de copa i 2 en la super­copa. 19 sor­tint de titu­lar i 26 com a suplent. Tot i una mit­jana de 43 minuts per matx (1.969 en total), les seves xifres de cara a por­te­ria han estat espec­ta­cu­lars, mar­cant 19 gols i repar­tint 7 assistències. En la seva car­rera espor­tiva, no havia acon­se­guit mai arri­bar a aquests números. La seva millor tem­po­rada havia estat la 2020/21, amb 13 gols a les files del City. El que més sorprèn, és que 9 d’aquests gols han arri­bat quan ha entrat en la segona mei­tat. 19 gols, en total, que l’han con­ver­tit en el ter­cer màxim gole­ja­dor de l’equip, només superat per Lewan­dowski (42) i Rap­hinha (34).

Són diver­ses les actu­a­ci­ons seves que han que­dat gra­va­des en la memòria culer. La dar­rera, el gol que va mar­car en el minut 84 en la final de la copa con­tra el Real Madrid per enviar el duel a la pròrroga. També havia estat pro­ta­go­nista en les semi­fi­nals, fent l’únic gol en la tor­nada con­tra l’Atlético després de l’empat a 4 de l’anada a Montjuïc. Pre­ci­sa­ment, con­tra l’equip mata­las­ser, va sig­nar en la lliga un doblet pro­vi­den­cial per cap­gi­rar un mar­ca­dor que era de 2-0 en el minut 70, 2-4. Aquell dia, 16 de març, va arro­do­nir la seva apa­rició número 100 a la com­pe­tició regu­lar amb el Barça.

Aquests, són alguns dels exem­ples que demos­tren la trans­cendència que ha tin­gut aquesta tem­po­rada. Ha pas­sat de ser con­si­de­rat pres­cin­di­ble a ser una peça fona­men­tal en els esque­mes de Flick, que ha vist en ell no només el seu olfacte gole­ja­dor, sinó també la seva pro­fes­si­o­na­li­tat i el seu com­promís. La seva poli­valència per actuar i adap­tar-se a dife­rents posi­ci­ons d’atac, la millora en la defi­nició i la seva mobi­li­tat i capa­ci­tat per pres­si­o­nar la sor­tida del rival l’han con­ver­tit en un juga­dor molt valuós. Amb només 25 anys, si con­ti­nua amb aquesta pro­gressió, pot esde­ve­nir una figura clau.