Marc Casadó, en la seva pri­mera tem­po­rada en el fut­bol d’elit, s’ha gua­nyat amb escreix un lloc en la plan­ti­lla del pri­mer equip del Barça. El mig­cam­pista de Sant Pere de Vila­ma­jor ha com­ple­tat un curs magnífic, ren­dint a un nivell per sobre de les expec­ta­ti­ves, tenint en compte que un any enrere estava jugant a pri­mera fede­ració amb el filial culer. El seu des­ple­ga­ment físic, equi­li­bri al mig del camp, tre­ball defen­siu i inten­si­tat en la pressió han ena­mo­rat Hansi Flick, que va con­fiar en ell des del pri­mer dia, i aquest no ha des­a­pro­fi­tat l’opor­tu­ni­tat per con­sa­grar-se en el pri­mer equip i fer un pas de gegant en la seva car­rera espor­tiva.

Davant la impos­si­bi­li­tat de fit­xar i després de la greu lesió de Marc Ber­nal al genoll en el camp del Rayo Valle­cano, el tècnic ale­many va apos­tar per donar pro­ta­go­nisme a Casadó, que ja havia dei­xat molt bones sen­sa­ci­ons durant la pre­tem­po­rada en la gira pels Estats Units. Amb el pas de les set­ma­nes, va anar aga­fant més galons dins l’equip, fins arri­bar a con­ver­tir-se en un juga­dor into­ca­ble, sobre­tot en la pri­mera part del curs, en què va ser vital per als èxits blau­grana i va dei­xar actu­a­ci­ons impres­si­o­nants en grans par­tits. Espe­ci­al­ment, es va lluir en la final de la super­copa con­tra el Real Madrid, amb un ren­di­ment que va fer la volta al món. Ara bé, si hi ha un par­tit que que­darà gra­vat en la seva memòria és el de lliga con­tra la Real Soci­e­dad a Montjuïc, on es va estre­nar com a gole­ja­dor.

Mal­grat la seva fia­bi­li­tat i fac­tor dife­ren­cial en la medul·lar, en l’últim tram de curs va anar per­dent pro­ta­go­nisme, en bene­fici d’un Frenkie de Jong que va fer un pas enda­vant. Tam­poc va aju­dar la lesió que va patir, el 16 de març, al feu de l’Atlético. Amb una rup­tura par­cial del lli­ga­ment late­ral extern del genoll dret, es va veure obli­gat a per­dre’s els últims com­pro­mi­sos de la tem­po­rada. En total, el mig­cam­pista català ha jugat aquest curs 2.448 minuts, repar­tits en 36 par­tits –23 de lliga, 10 de Cham­pi­ons, un de copa i dos en la super­copa–, en els quals ha mar­cat un gol i ha repar­tit sis assistències.

Marc Casadó ha irrom­put amb força en el pri­mer equip blau­grana. Al seu talent i qua­li­tat ines­go­ta­ble, s’hi ha d’afe­gir la seva acti­tud, com­promís i lide­ratge exem­plar. Ara bé, si hi ha una vir­tut que el des­taca per sobre la resta és la paciència. Paciència que ha tin­gut per arri­bar a on és ara. El de Sant Pere de Vila­ma­jor va arri­bar al Barça pro­ce­dent de la Damm el 2016, amb 13 anys. Des d’ales­ho­res, va anar esca­lant totes les cate­go­ries de base blau­grana fins arri­bar al juve­nil A, en què en la tem­po­rada 2021/22 va acon­se­guir aixe­car com a capità la lliga i la copa de cam­pi­ons. El curs següent, es va con­so­li­dar com un dels líders del Barça Atlètic de Rafa Márquez, i l’1 de novem­bre del 2022 Xavi Hernández li va brin­dar l’opor­tu­ni­tat de debu­tar amb el pri­mer equip con­tra el Vik­to­ria Pil­sen. La tem­po­rada pas­sada va com­pa­gi­nar la capi­ta­nia del filial amb el pri­mer equip, en què, mal­grat anar con­vo­cat en 34 oca­si­ons, només va jugar 35 minuts repar­tits en qua­tre par­tits. Casadó ha sabut espe­rar, paci­ent­ment, el seu moment.