Líders en funcions
Neymar i Suárez van refermar contra el Getafe la seva capacitat per capitanejar el Barça durant la baixa de Leo Messi
El brasiler intervé més en el joc i l'uruguaià torna a ser un golejador infal·lible
El 26 de setembre, tan bon punt els serveis mèdics del FC Barcelona van confirmar que Leo Messi s'hauria d'estar entre set i vuit setmanes a la infermeria, tots els ulls de l'entorn blaugrana, mentre païen la magnitud de la tragèdia, van centrar la mirada en Neymar i Luis Suárez. Els havia arribat l'hora. Tots dos havien signat una temporada majestuosa, havien estat claus per assolir el triplet, però com a escuders de la gran punxa del trident, Leo Messi, considerat pel mateix Luis Enrique, en la roda de premsa prèvia a l'enfrontament de Borisov, com “l'únic líder del FC Barcelona”. Perquè és de primer de lògica que ningú pot substituir al mateix nivell el millor jugador de tots els temps. Això no volia dir, però, que Neymar i Luis Suárez no fossin capaços de fer un pas endavant i assumir temporalment els galons, una tasca complexa en un equip que fa vuit temporades que gira al voltant de Leo Messi, però tant el brasiler com l'uruguaià estan complint amb escreix, cadascun aportant el que millor sap fer, virtuts que al seu dia van convèncer el Barça per fitxar-los.
En primer lloc, cal destacar l'enorme pas endavant que ha fet Neymar, que en les darreres setmanes està recordant, i molt, el jugador que es va donar a conèixer al món amb la samarreta del Santos i la de la selecció del Brasil. I no només pels sis gols que ha marcat i les cinc assistències que ha donat en els sis partits en què no ha jugat Messi –sense comptar el duel de copa–, sinó sobretot per l'augment exponencial de la seva presència en el joc, una sensació evident refermada per l'estadística. I és que Neymar ha disputat aquesta temporada sis partits amb Leo Messi, amb una mitjana de 49 intervencions per duel. Per contra, el brasiler ha jugat sis partits més sense l'astre argentí, i les seves intervencions han augmentat fins a 75 per enfrontament, i amb una clara tendència a l'alça, ja que a Getafe, per exemple, va intervenir en 103 accions. És evident, doncs, que a Neymar no li ha tremolat el pols a l'hora d'agafar els galons de Leo Messi com a líder natural de l'atac blaugrana, movent-se amb més llibertat per tot el front ofensiu, captant l'atenció, i les puntades de peu, de les defenses rivals i assumint la responsabilitat en l'execució de les faltes i els penals.
El depredador de Salto
“Neymar i jo som dos jugadors diferents i cadascú sap quina és la seva funció. Jo no intentaré driblar tres o quatre rivals, ja que no és la meva especialitat. Això és cosa de Neymar.” Així explicava Luis Suárez, després del triomf contra el Getafe, la manera com s'han distribuït les tasques els dos líders en funcions de l'equip en absència de Messi, que tant pot agafar la pilota, marxar de quatre rivals i marcar, com transformar-se en un 9 pur i signar la Bota d'Or més bestial de la història.
Perquè així com el gran fort de Neymar és trencar línies defensives amb la seva habilitat innata pel joc vertical, Luis Suárez és el davanter centre pur per definició, un jugador que necessita mitja oportunitat de gol per marcar-ne dos. Perquè el cúmul d'ocasions errades en els primers duels de la temporada no atenien a la normalitat i, finalment, l'aigua del riu ha seguit el seu curs, el que explica que Suárez hagi marcat vuit dianes en els últims sis partits que ha jugat, cinc de les quals en les tres darreres jornades de lliga. El davanter de Santo pressiona i lluita cada acció, es baralla amb els centrals rivals i aguanta la pilota d'esquena, una tasca de vegades poc visible, però clau per trencar les defenses rivals. Tot aquest esforç, unit al seu innat olfacte i a la màgia creixent de Neymar, han aconseguit alleugerir els durs efectes de la lesió de Messi. El govern provisional, doncs, està complint amb nota la prova que se'ls va presentar per sorpresa. Ara només falta que Leo Messi es calci de nou les botes perquè la festa torni a ser màgica, aquella que la temporada passada va acabar amb un triplet històric.
I per què no un altre podi blaugrana a Zuric?
I.N.Amb Messi com a oficiós vencedor de la propera Pilota d'Or, el gran al·licient de la gala de la FIFA del dia 11 de gener serà veure qui acompanya l'argentí al podi. I a hores d'ara no hi ha cap motiu perquè el trio màgic no el conformin Messi, Neymar i Suárez, els grans artífexs del segon triplet de la història del Barça. De moment, tots tres formen part dels 23 finalistes, una llista, però, en què només Cristiano, Pogba i Iniesta semblen rivals reals per als tres tenors. El portuguès es presenta amb la Bota d'Or sota el braç, però sense cap títol. El francès, per la seva part, no ha començat gens bé el curs, a banda que va caure derrotat en la final de Berlín precisament contra el Barça. Amb els números a la mà, de fet, el quart en disputa hauria de ser Iniesta, que ja sap quines són les sensacions de formar un podi íntegrament blaugrana, quan va acompanyar Messi i Xavi en la gran gala de l'any 2010. Ara, però, el manxec està un esglaó per sota. Per mèrits, doncs, sembla clar que el millor trident de la història s'hauria de refermar a Zuric, i més tal com han començat el curs els dos escuders del guanyador virtual.
