“Volem donar aire nou, cal una renovació total”

Som una can­di­da­tura potent, que té ganes d'apor­tar coses noves al bàsquet català i de donar-li un nou impuls. Els últims vuit anys he vis­cut i patit la gestió del bàsquet català com a pre­si­dent del Pineda. Feia temps que ho tenia al cap i al final ho he fet, perquè una altra manera de fer és pos­si­ble, hi ha un camí nou i una altra manera de fer, i per això m'he pre­sen­tat.

Perquè la nos­tra can­di­da­tura vol donar un aire nou a la fede­ració cata­lana, històrica­ment ha tin­gut una tra­jectòria molt con­ti­nu­ista i cal una reno­vació en tots els sen­tits. Volem tren­car amb el pas­sat. La prin­ci­pal arma que tenim és que els clubs cata­lans siguin sos­te­ni­bles econòmica­ment, que és la missió que ha de tenir la fede­ració, i la pro­moció dins el bàsquet de for­mació. Com que tenim i volem una comu­ni­cació fluida amb els clubs tenim obert a través de pere­fran­ci­torra.cat qual­se­vol cosa que els clubs els interessi saber, perquè estem a la seva dis­po­sició.

El que tinc clar és que el meu equip, al qual dono molta vàlua, i jo mateix hem de con­ti­nuar fins al 26 de novem­bre i aspi­rar a la pre­sidència. Només pen­sem en la nos­tra can­di­da­tura.

És un tema real­ment pre­o­cu­pant que es va des­ta­par en les últi­mes hores, inde­pen­dent­ment del cens dels clubs que poden votar, hi ha una rea­li­tat que hi ha molts pre­si­dents que per motius mol­tes vega­des molt lògiques no tenen actu­a­lit­zat el regis­tre a la Gene­ra­li­tat dels seus man­dats, i això pot donar una situ­ació pre­o­cu­pant si es pre­sen­ten a votar i no els dei­xen. Penso que aquí les tres can­di­da­tu­res hem d'inci­dir perquè això no passi.

Per­so­nal­ment no entenc la figura de la pre­sidència de la fede­ració cata­lana com una figura exe­cu­tiva. Tot i així, si la Gene­ra­li­tat té intenció de fer alguna modi­fi­cació esta­tutària, el que segur que faríem seria por­tar-ho a l'assem­blea i es valo­ra­ria, però no entenc la figura de la pre­sidència exe­cu­tiva.

Dràsti­ca­ment no. Un dels motius pels quals estem aquí és perquè hi ha hagut un deute impor­tant que s'ha anat acu­mu­lant en els dar­rers anys i, al con­trari, ens hem de cen­trar a ges­ti­o­nar el bàsquet català i a pro­moure'l al ter­ri­tori i inten­tar treure els recur­sos d'altres vies.

Si això és una nor­ma­tiva que ve de la FIBA i s'ha de com­plir, s'ha de fer. Hem de ser dili­gents des de la fede­ració cata­lana encara que el tràmit final es faci a Madrid o que ens ho tras­pas­sin a nosal­tres, que seria una altra opció a nego­ciar per faci­li­tar el procés i aju­dar els clubs.

Crec que el que ha fet és dis­tan­ciar més a tot­hom. Els tràmits on line és lògic, com tota la tec­no­lo­gia moderna, que evo­lu­ci­oni, però el que no podem fer és des­per­so­na­lit­zar la fede­ració. Això vol dir ser moderns però no donar l'esquena als clubs. Una de les grans pre­o­cu­pa­ci­ons són els cos­tos tan ele­vats fede­ra­tius i si el món és on line el que hem de fer és, pot­ser, anar cap a una altra via pel que fa als cos­tos.

Ens hem de fer res­pec­tar a Madrid, a la fede­ració espa­nyola i en els esta­ments. És una de les potes impor­tants en el nos­tre pro­grama.

Sóc par­ti­dari abso­lu­ta­ment que hem de recu­pe­rar les selec­ci­ons cata­la­nes mas­cu­lina i feme­nina abso­luta sense por perquè Madrid i la resta ens tin­guin en con­si­de­ració i ens res­pec­tin.

El que hem de fer és valo­rar-ho i ana­lit­zar-ho. No par­la­rem de res del dia després si gua­nyem, perquè ara no toca, perquè no tenim tota la infor­mació que fa falta, però ho hem d'ana­lit­zar.