“Hem de tornar la FCBQ als clubs”

Volem can­viar les mane­res de fer. La fede­ració ja és econòmica­ment via­ble, ara hem de bus­car la sos­te­ni­bi­li­tat dels clubs. Han de pagar menys pels ser­veis que reben de la fede­ració, que al seu torn ha de gene­rar més diners. Tenim unes pro­pos­tes molt agres­si­ves, amb el tema de no pagar algu­nes llicències. Hem de moder­nit­zar la fede­ració i crear l'ofi­cina del club, un telèfon on cen­tra­lit­zar tots els ser­veis que neces­si­ten els clubs i que donin solu­ci­ons, no el “truca més tard”. Hem de tor­nar la fede­ració als clubs. Ara està molt lluny de la rea­li­tat. Un grup de clubs esta­ran repre­sen­tats a la fede­ració i també a la Fun­dació del Bàsquet Català. I volem fer un pla estratègic del bàsquet català: reu­ni­ons amb els clubs, saber la seva opinió i traçar un camí de qua­tre anys. Hem de saber si volem anar cap a un bàsquet amb més com­pe­tició o amb menys, amb més par­ti­ci­pació en la FEB o amb menys, amb els matei­xos cos­tos per als clubs o amb menys, amb unes selec­ci­ons com abans o no, amb for­mació d'entre­na­dors i àrbi­tres o sense. El tema de la segu­re­tat social està resolt a través d'un pre­a­cord que uns clubs reu­nits en l'ano­me­nada Taula de Cas­tell­de­fels tenen amb el minis­teri. Nosal­tres estem per donar suport a aques­tes idees. Volem crear una cen­tral de com­pres, no només per asse­gu­ran­ces mèdiques i no només per a Cata­lu­nya, també per a altres fede­ra­ci­ons autonòmiques que estan encan­ta­des amb la idea. I, per aca­bar, volem tor­nar l'excel·lència al bàsquet català, que era pio­ner a Espa­nya i ara és un més, per mol­tes raons: pel nivell dels nos­tres clubs, per la relació que té la FCBQ amb la FEB, pel fracàs de Fa a la FEB...

No s'ha de votar Joan Fa perquè és la con­tinuïtat d'un sis­tema que s'ha demos­trat pas­sat. Perquè durant vuit anys de vice­pre­si­dent i sis de pre­si­dent ha tin­gut l'opor­tu­ni­tat de fer unes coses que ara, de sobte, diu que fa. Quan nosal­tres diem que farem A, ell diu A. I per què no ho feia abans? Estem inten­tant que tots els clubs puguin votar i la seva estruc­tura, amb les nor­ma­ti­ves que ha apro­vat, ho impe­deix. Con­tra Pere Fran­ci­torra no hi tinc res, no ha fet res dolent. Però con­si­dero que no repre­senta un canvi gaire gran. Ve d'un bàsquet molt pro­fes­si­o­nal i les per­so­nes del seu equip no tenen la força del meu. Però ja m'agra­da­ria que vingués amb mi i poguéssim una coa­lició en comp­tes de divi­dir-nos.

La pos­si­bi­li­tat està oberta. Li he dit que aniríem millor tots dos junts con­tra el poder esta­blert. Ara estem divi­dint el model nou, el canvi que vol la gent. Crec que tinc una expec­ta­tiva de vot supe­rior.

Amb un vot més que el segon. No tenim cul­tura d'elec­ci­ons. Amb un vot més que el segon, sem­pre que sigui tot net, ja esta­ria con­tent.

Avui els esta­tuts diuen que no. El pre­si­dent de la fede­ració de fut­bol ha can­viat els seus i m'agra­da­ria saber com ho ha fet i en funció de què. No et diré que no hagi de cobrar, depèn de la feina. En aquests moments nosal­tres tenim uns pro­fes­si­o­nals que ho tiren enda­vant, però si el pro­jecte és més glo­bal, amb fede­ració, fun­dació i empre­ses mer­can­tils... ja en par­la­rem en un futur.

Si són defi­citàries ens les hem de treure de sobre com més aviat millor. Però si aques­tes uni­tats de negoci, i les que puguin sor­gir, donen diners, les hem de ges­ti­o­nar i fer-ho millor. Aquests nego­cis van donar tres mili­ons a repar­tir entre el bàsquet català. Va venir la crisi i un gran pro­blema d'expansió que han cau­sat ten­si­ons de tre­so­re­ria, però el con­cepte no està mal pen­sat.

No és una opinió meva, és una llei inter­na­ci­o­nal que s'ha d'apli­car. A la FIBA em van dir que volen con­tro­lar el tràfic de nens en l'àmbit glo­bal. Des d'aquí costa enten­dre-ho, però és l'única manera. Si tens un cas espe­cial, l'únic que has de fer és uns tràmits admi­nis­tra­tius i no pagues res. Estic d'acord amb el con­cepte, con­tro­lar el mer­ca­deig de nens i joves és posi­tiu. Una altra cosa és el pro­ce­di­ment admi­nis­tra­tiu, que la fede­ració t'obliga a pas­sar, i la poca ajuda que et dóna.

El 2012 vaig pre­sen­tar un pro­jecte on deia que l'on line redu­eix les des­pe­ses i faci­lita les ges­ti­ons, però té un perill: des­con­necta entre enti­tats i asso­ci­ats. Quan fas molt on line has de tenir més espais de reunió amb clubs. Abans hi havia quei­xes per les cues. Ara no hi ha cues, però ningú ve a la fede­ració. S'ha de crear un meca­nisme d'apro­pa­ment.

El que diguin els clubs cata­lans. No és que no em vul­gui mullar, és que no m'he de mullar. Jo aquí no sóc Joan Car­les Mit­jana, sóc el repre­sen­tant d'uns clubs i ells m'han de dir què volen fer. A ningú li importa el que opini Mit­jana, i la meva opinió és per­so­nal, i no tinc cap motiu per expli­car-la.

Que hi hagi una festa. No cal que gua­nyem els Estats Units ni Sèrbia. Volem que el poble català dis­fruti d'uns juga­dors del màxim nivell i en totes les cate­go­ries. Si no ve Gasol, vin­dran Puig, Vidal i Domènech, juga­ran i pas­sa­rem un gran dia del bàsquet català.

Podria fer demagògia i dir que són un més. Sí, tenen un vot. Però per influència, per par­ti­ci­pació dels seus juga­dors en les selec­ci­ons, per repre­sen­tació a l'assem­blea de la FEB, con­di­ci­o­nen les deci­si­ons del bàsquet català. Són més impor­tants del que es pensa. No només tenen el seu vot, deci­dei­xen temes del bàsquet català i espa­nyol. I ens interessa.

Avui dia s'ha pagat tot el que es devia. Si el Segle XXI costa un euro als clubs cata­lans s'haurà de tan­car, però si la FEB paga el que toca, el Segle XXI ser­veix per al bàsquet català i espa­nyol. Això sí, que no faci mal als clubs. No podem treure nenes dels clubs cata­lans de màxim nivell per anar al Segle XXI. No podem pren­dre una cadet a un club que ja té una estruc­tura capaç de fer-la pro­gres­sar.