Nit per recordar a Fontajau, i ja en són unes quantes. L'Spar Citylift Girona anirà a Turquia amb vuit punts d'avantatge. No és cap coixí per defensar-lo –amb aquest plantejament, l'eliminació està garantida–, però sí que l'AGÜ tindrà la pressió d'haver de remuntar-lo. I si l'Uni juga al nivell d'ahir i l'arbitratge és valent –havent vist el nivell de protesta de l'AGÜ, fa por pensar què pot passar a Kayseri– el bitllet per als quarts no és una utopia, tot i que caldrà una gesta.

Les dues killers de l'Uni van ser protagonistes de la primera meitat, amb 12 punts i 6 rebots d'Ibekwe i 12+3 de Peters, i amb bon percentatge. Però l'equip gironí va ser molt més que un duet. Amb Alminaite, Surís va aconseguir tenir entretinguda Wauters als dos costats de la pista i, mentre l'Uni la va mantenir allunyada de l'anella, la belga no va poder marcar el joc. Quan Alminaite va seure sí que ho va aconseguir i del 21-12 (triple de Leo) es va passar al 22-22, curiosament amb Chelsea Gray també asseguda. Constatat que no podia prescindir de la lituana, Surís la va fer entrar i sortir al mateix temps que Wauters.

La concentració de l'Uni va ser màxima i la de l'AGÜ, relativa. Prova d'això és que al final del primer quart, del cinc titular i els tècnics de l'AGÜ només Chelsea Gray s'havia abstingut de burxar els àrbitres. Però també ho mostra el rebot (dels 24 de que havia escopit l'anella turca en la mitja part, 11 van ser per a l'Uni). I també els dos temps morts que, separats d'1:10, va demanar el tècnic turc. I és que Ibekwe havia fet una jugada de highlights amb driblatge per la ratllà de fons, i bàsquet a anella passada i falta que va acabar amb l'addicional fallat i triple de Rosó i, tot seguit, una transició de Spanou va acabar la paciència del tècnic turc (7-0 en un minut). En l'intermedi, l'únic problema objectiu eren les tres faltes d'Ibekwe. La sensació que l'AGÜ encara no s'havia posat a jugar era només un temor.