El València jugarà la cinquena final de la seva història de la segona competició continental –té tres títols– a partir de dimarts vinent contra l'Unicaja de Joan Plaza i amb el factor camp a favor. Serà així perquè ahir va desmuntar el Hapoel en el tercer i definitiu matx de la semifinal des de la consciència defensiva i el sentit col·lectiu del joc, les seves constants vitals. Tot per situar-se a dues victòries de jugar la pròxima Eurolliga.

Al final del primer quart Pedro Martínez ja havia utilitzat els deu jugadors sèniors disponibles, incloent-hi Guillem Vives. L'activitat i l'energia a partir de les rotacions li van servir per destarotar els visitants –set pilotes perdudes ja al final del primer quart–, que resistien (21-17) per l'encert de Jerrells (3/3 triples). Insistint en la idea, el València va anar minant la confiança del Hapoel i, a menys de tres minuts per arribar al descans, va aconseguir el primer punt de trencament amb un 11-4 de parcial –del 33-28 al 44-32 de la mitja part–. El segon i definitiu va ser tot just reprendre's l'acció, amb dos triples (Sato i Martínez) i una acció de 2+1 de Sikma en els primers dos minuts i mig que va situar el 55-34 (23'). I gas avall.

Es dona la circumstància que aquest dissabte el València i l'Unicaja s'enfrontaran en partit de lliga, també a la Fonteta.