Abassegadorament
Europeu. La defensa d’Espanya desarticula completament Bèlgica i la propulsa a la quarta final d’un gran torneig en els últims cinc anys. Es disputarà avui l’or (20.30 h) amb França
ESPANYA 68 BÈLGICA 52
ESPANYA:Palau (3), Torrens (20), Xargay (8), Nicholls (8), Lyttle (9) –cinc–; Domínguez (4), Rodríguez (3), Cruz (8), Romero (1), Conde, Gil (2) i Sánchez (2). 23/49 de 2, 6/12 triples (4 Torrens i 1 Palau i Rodríguez), 4/10 triples, 32 rebots (10 Torrens), 22 assistències (4 Palau i Lyttle) i 89 valoració (22 Torrens).BÈLGICA:Delaere (7), K. Mestdagh (9), Vanloo (11), Meesseman (5), Wauters (4) –cinc–; Linskens, Hendrickx, Carpreaux (4), H. Mestdagh (8), Geldof, Nauwelaers i Raman (4). 15/33 de 2, 6/19 triples (3 Vanloo, 2 H. Mestdagh i 1 Delaere), 4/4 tirs lliures, 32 rebots (6 Meesseman), 11 assistències (5 Meesseman) i 46 de valoració (13 Meesseman).PARCIALS:20-11, 16-10 (36-21); 16-12 (52-33) i 16-19 (68-52).Que el cinc que acabés a la pista el formessin Leo Rodríguez, Conde, Sánchez, Romero i Gil –les cinc menys utilitzades per Mondelo– deixava ben clara la suficiència amb què Espanya va superar ahir l’escull belga. Un equip que havia arribat a semifinals imbatut i amb el millor atac del torneig (70,8) va veure’s emmanillat des del principi per una defensa magnífica de la selecció espanyola que no només li va treure el ritme ofensiu, sinó que va anul·lar l’impacte de la seva parella interior (Wauters i Meesseman). Entre totes dues, 9 punts i 4/14 tirs de camp.
La victòria assegura un altre metall –el cinquè seguit en grans tornejos amb quatre finals–, si bé avui hi ha la possibilitat d’arrodonir-ho amb l’or. El rival en la final (20.30 h) és França, a qui ja va derrotar en la final del 2013. En l’última edició, la del 2015, les franceses van imposar-se en les semifinals, per bé que perdrien després la final contra Sèrbia.
Les pèrdues
Tot i resistir en la fase inicial (12-11, 6’), Bèlgica no se sentia gens còmoda. Espanya la treia de les seves posicions habituals –feina excelsa de Nichols i Lyttle, al darrere– i ni el fet que a Palau li haguessin xiulat ja dues faltes molt aviat la va treure del seu full de ruta. Així, a poc a poc, castigant quan podia els errors del rival –9 punts anotats després de pèrdua ja en el primer quart–, es va anar distanciant, aprofitant la capacitat anotadora de Torrens (20-11, 9’).
El pas dels minuts no feia més que accentuar la dinàmica, amb la selecció espanyola fent mal al contraatac, però també en estàtic fent circular la pilota amb criteri, fins a trobar situacions favorables a prop del cèrcol. A la mitja part, +15 per a Espanya (36-21), i dominant també en la pintura (22-10), on Meesseman i Wauters ni tan sols rebotaven.
A la tornada dels vestidors, Meesseman va fer-se veure, però ni ella ni la resta tenien continuïtat. Les pilotes perdudes eren una xacra (23) i Espanya ho aprofitava per allunyar-se més, aprofitant el canell de Torrens, excelsa des de l’arc (4/6 triples) i també ajudant en el rebot. Al final del tercer quart, tot estava liquidat (52-33), però la distància encara creixeria més en el darrer parcial (62-42, 36’). L’equip va poder limitar el desgast de cara a avui, en el que serà l’últim partit de Laia Palau amb Espanya.