Un adeu perfecte

Com si es tractés d’un somni o d’un guió que ella mateix hagués escrit, Laia Palau va pala­de­jar el sabor de la victòria i d’un gran títol en el que va ser, ahir, el seu dar­rer par­tit amb la selecció espa­nyola i en el bàsquet d’elit. A par­tir d’octu­bre, començarà una nova etapa a Austràlia, jugant, però a un nivell menor.

La bar­ce­lo­nina (1979) ho deixa com la que més cops ha defen­sat la samar­reta d’Espa­nya –262 duels, superant Val­de­moro (258)– i la que ostenta un millor pal­marès. Amb l’or d’aquest euro­peu de la República Txeca, acu­mula deu metalls en grans cam­pi­o­nats. El més valuós és la plata en els Jocs Olímpics de Rio de fa un any. Al seu cos­tat, una plata i un bronze mun­di­als, a més de set meda­lles en euro­peus (dos ors, una plata i qua­tre bron­zes). En cate­go­ria mas­cu­lina, també tenen deu meda­lles amb Espa­nya abso­luta Pau Gasol i Felipe Reyes. Ningú n’ha asso­lit més fins ara.

Més enllà d’aquests èxits, Laia Palau també ho ha gua­nyat tot a nivell de clubs. Entre els títols, els que més llu­ei­xen són les dues Euro­lli­gues, amb el Ros Casa­res i el Praga, i una super­copa d’Europa. Palau ha gua­nyat lli­gues a Espa­nya, la República Txeca i Polònia.