És el base més eclèctic que s’ha vist mai. El millor juga­dor alt en la seva posició que mai ha tre­pit­jat una pista de bàsquet. Els regis­tres d’Ear­vin Magic John­son (1959), cinc cops campió de l’NBA amb Los Ange­les Lakers, van ser infi­nits i van jus­ti­fi­car en tota la seva mag­ni­tud l’apel·latiu refe­rent a la seva màgia. El para­digma del show­time dels Lakers que va seduir el món era capaç de fer un coast to coast espur­ne­jant mal­grat els seus 2m06 i situar-se en el pal baix en la jugada poste­rior quan ensu­mava la debi­li­tat del seu mar­ca­dor per ano­tar recol­zant-se en el tau­ler o amb un ganxo que entrava net. La seva capa­ci­tat per donar assistències inver­sem­blants d’esque­nes o mirant cap a un altre cos­tat van emmi­ra­llar les gene­ra­ci­ons poste­ri­ors. John­son no va ser un base, va ser un juga­dor total, uni­ver­sal en tota l’essència de la paraula, però alhora efec­tiu i res­pon­sa­ble en els grans par­tits. Sabia mar­car el ritme idoni, fer jugar... Tro­bar el moment en què calia picar la pilota a Abdul-Jab­bar perquè deixés el món hip­no­tit­zat amb el seu ganxo etern. Magic va ser un juga­dor dife­rent tocat per una vareta màgica des que els Lakers hi van con­fiar el 1979. Un irre­fre­na­ble ele­git que ja va gua­nyar el títol uni­ver­si­tari amb Mic­hi­gan i que va tri­om­far ple­na­ment davant de l’atenta mirada de l’actor Jack Nic­hol­son, segui­dor per excel·lència dels Lakers.

Ni tan sols el va atu­rar la SIDA, que, evi­dent­ment, va alen­tir i modi­fi­car el seu ritme vital però que no va evi­tar que mesos després que es fes públic que havia con­tret la malal­tia jugués els Jocs de Bar­ce­lona 92. “Em feia molta il·lusió jugar al cos­tat de Mic­hael Jor­dan i Larry Bird. No podia des­a­pro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat de gua­nyar una meda­lla d’or amb el meu país. Era l’únic títol que em fal­tava”, va decla­rar el mite, que va esde­ve­nir el pri­mer juga­dor ober­ta­ment sero­po­si­tiu que va jugar a l’NBA. John­son va anun­ciar al món que estava infec­tat amb el virus d’immu­no­de­ficiència (VIH) el 7 de novem­bre del 1991. Des de lla­vors va for­mar part de la cro­ada per pre­ve­nir la malal­tia par­ti­ci­pant acti­va­ment en xer­ra­des infor­ma­ti­ves i esde­ve­nint un por­ta­veu dels perills de l a SIDA, fins al punt que l’OMS el va des­ta­car com un exem­ple. “Crec que puc dir que he aju­dat a sal­var vides”, asse­gura l’exju­ga­dor amb orgull. La seva admesa pro­miscuïtat li havia fet una mala pas­sada. “Abans de casar-me vaig estar amb mol­tes dones i sem­pre sense pre­ser­va­tiu”, va reve­lar el base, que va des­men­tir que hagués rea­lit­zat pràcti­ques homo­se­xu­als. El rumor s’havia escam­pat perquè abans dels par­tits, John­son es feia un petó amb Isa­iah Tho­mas, amb el qual tenia una gran amis­tat que més tard, i arran d’unes decla­ra­ci­ons del base dels Pis­tons res­pecte de la malal­tia de Magic, es va dete­ri­o­rar. Fins al punt que Tho­mas va ser el juga­dor sacri­fi­cat –explícita­ment vetat, diuen que per Jor­dan– en el Dream Team que va mera­ve­llar el món a Bar­ce­lona 92 gua­nyant tots els seus par­tits sense des­pen­ti­nar-se per una diferència mínima de 32 punts i arri­bant als tres dígits en totes les seves inter­ven­ci­ons.

La humi­li­ació dels Estats Units a Seül 88 –un bronze escar­ran­sit– amb un equip uni­ver­si­tari medi­o­cre, va fer dis­pa­rar totes les alar­mes i va acti­var els meca­nis­mes que van aca­bar pro­vo­cant l’ater­ratge a l’aero­port de Reus del Dream Team, con­si­de­rat el millor equip de la història de qual­se­vol esport. Es feia difícil fins i tot triar un juga­dor per dema­nar un autògraf. Tret de l’uni­ver­si­tari Chris­tian Laett­ner, la resta de l’equip el for­ma­ven lle­gen­des que van esmi­co­lar els rivals, inclosa la Croàcia del des­a­pa­re­gut Dra­zen Petro­vic. Chuck Daly, el tècnic, no va dema­nar cap temps mort en tot el tor­neig. El món va que­dar enllu­er­nat veient tots els seus ídols de l’NBA junts. Daly, això sí, va repar­tir minuts per no alte­rar els egos d’una plan­ti­lla galàctica for­mada per Magic John­son, Scot­tie Pip­pen, Larry Bird, Moses Malone, John Stock­ton, Mic­hael Jor­dan, David Robin­son, Chris Mullin, Clyde Drex­ler, Patrick Ewing, Char­les Bark­ley i l’afor­tu­nat Laett­ner.