Més bàsquet

Protagonistes Barcelona 92

Magic Johnson

La màgia de la universalitat

Ni tan sols la SIDA que li van diagnosticar mesos abans va esvair la il·lusió de Magic Johnson d’arrodonir una carrera excepcional amb un or amb els Estat Units liderant el mític Dream Team, el talent elevat a la màxima expressió

És el base més eclèctic que s’ha vist mai. El millor juga­dor alt en la seva posició que mai ha tre­pit­jat una pista de bàsquet. Els regis­tres d’Ear­vin Magic John­son (1959), cinc cops campió de l’NBA amb Los Ange­les Lakers, van ser infi­nits i van jus­ti­fi­car en tota la seva mag­ni­tud l’apel·latiu refe­rent a la seva màgia. El para­digma del show­time dels Lakers que va seduir el món era capaç de fer un coast to coast espur­ne­jant mal­grat els seus 2m06 i situar-se en el pal baix en la jugada poste­rior quan ensu­mava la debi­li­tat del seu mar­ca­dor per ano­tar recol­zant-se en el tau­ler o amb un ganxo que entrava net. La seva capa­ci­tat per donar assistències inver­sem­blants d’esque­nes o mirant cap a un altre cos­tat van emmi­ra­llar les gene­ra­ci­ons poste­ri­ors. John­son no va ser un base, va ser un juga­dor total, uni­ver­sal en tota l’essència de la paraula, però alhora efec­tiu i res­pon­sa­ble en els grans par­tits. Sabia mar­car el ritme idoni, fer jugar... Tro­bar el moment en què calia picar la pilota a Abdul-Jab­bar perquè deixés el món hip­no­tit­zat amb el seu ganxo etern. Magic va ser un juga­dor dife­rent tocat per una vareta màgica des que els Lakers hi van con­fiar el 1979. Un irre­fre­na­ble ele­git que ja va gua­nyar el títol uni­ver­si­tari amb Mic­hi­gan i que va tri­om­far ple­na­ment davant de l’atenta mirada de l’actor Jack Nic­hol­son, segui­dor per excel·lència dels Lakers.

Ni tan sols el va atu­rar la SIDA, que, evi­dent­ment, va alen­tir i modi­fi­car el seu ritme vital però que no va evi­tar que mesos després que es fes públic que havia con­tret la malal­tia jugués els Jocs de Bar­ce­lona 92. “Em feia molta il·lusió jugar al cos­tat de Mic­hael Jor­dan i Larry Bird. No podia des­a­pro­fi­tar l’opor­tu­ni­tat de gua­nyar una meda­lla d’or amb el meu país. Era l’únic títol que em fal­tava”, va decla­rar el mite, que va esde­ve­nir el pri­mer juga­dor ober­ta­ment sero­po­si­tiu que va jugar a l’NBA. John­son va anun­ciar al món que estava infec­tat amb el virus d’immu­no­de­ficiència (VIH) el 7 de novem­bre del 1991. Des de lla­vors va for­mar part de la cro­ada per pre­ve­nir la malal­tia par­ti­ci­pant acti­va­ment en xer­ra­des infor­ma­ti­ves i esde­ve­nint un por­ta­veu dels perills de l a SIDA, fins al punt que l’OMS el va des­ta­car com un exem­ple. “Crec que puc dir que he aju­dat a sal­var vides”, asse­gura l’exju­ga­dor amb orgull. La seva admesa pro­miscuïtat li havia fet una mala pas­sada. “Abans de casar-me vaig estar amb mol­tes dones i sem­pre sense pre­ser­va­tiu”, va reve­lar el base, que va des­men­tir que hagués rea­lit­zat pràcti­ques homo­se­xu­als. El rumor s’havia escam­pat perquè abans dels par­tits, John­son es feia un petó amb Isa­iah Tho­mas, amb el qual tenia una gran amis­tat que més tard, i arran d’unes decla­ra­ci­ons del base dels Pis­tons res­pecte de la malal­tia de Magic, es va dete­ri­o­rar. Fins al punt que Tho­mas va ser el juga­dor sacri­fi­cat –explícita­ment vetat, diuen que per Jor­dan– en el Dream Team que va mera­ve­llar el món a Bar­ce­lona 92 gua­nyant tots els seus par­tits sense des­pen­ti­nar-se per una diferència mínima de 32 punts i arri­bant als tres dígits en totes les seves inter­ven­ci­ons.

La humi­li­ació dels Estats Units a Seül 88 –un bronze escar­ran­sit– amb un equip uni­ver­si­tari medi­o­cre, va fer dis­pa­rar totes les alar­mes i va acti­var els meca­nis­mes que van aca­bar pro­vo­cant l’ater­ratge a l’aero­port de Reus del Dream Team, con­si­de­rat el millor equip de la història de qual­se­vol esport. Es feia difícil fins i tot triar un juga­dor per dema­nar un autògraf. Tret de l’uni­ver­si­tari Chris­tian Laett­ner, la resta de l’equip el for­ma­ven lle­gen­des que van esmi­co­lar els rivals, inclosa la Croàcia del des­a­pa­re­gut Dra­zen Petro­vic. Chuck Daly, el tècnic, no va dema­nar cap temps mort en tot el tor­neig. El món va que­dar enllu­er­nat veient tots els seus ídols de l’NBA junts. Daly, això sí, va repar­tir minuts per no alte­rar els egos d’una plan­ti­lla galàctica for­mada per Magic John­son, Scot­tie Pip­pen, Larry Bird, Moses Malone, John Stock­ton, Mic­hael Jor­dan, David Robin­son, Chris Mullin, Clyde Drex­ler, Patrick Ewing, Char­les Bark­ley i l’afor­tu­nat Laett­ner.

1979
‘Draft’.
Els Lakers el van triar amb el número 1. Va guanyar cinc anells en nou finals. Va ser tres cops MVP de la lliga i tres de les finals. Va jugar 12 vegades l’All-Star –dos MVP–i va estar nou cops en el cinc ideal de la lliga. El 1993 va ser tècnic dels Lakers però va plegar als 16 partits, El 1996 va tornar i va jugar 32 partits. Ha estat distingit entre els 50 millors de la història de l’NBA.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)