No eren els seus pri­mers Jocs, ni els segons ni els ter­cers... ni van ser els últims. A Oscar Sch­midt Bezerra (Natal, 16-2-1958) el van parir per ficar la pilota grossa a la cis­te­lla i entre el 1980 i el 2003 ho va fer tan­tes vega­des fins a sumar 49.737 punts. Kareem-Abdul Jab­bar, el màxim ano­ta­dor de l’NBA, en va acu­mu­lar 44.149. És el mite olímpic bra­si­ler, tant, que l’any pas­sat va ser un dels últims relle­vis­tes de la torxa en la inau­gu­ració dels Jocs de Rio. A molts els va estra­nyar que no fos l’últim, i més quan estava –i està– trac­tant-se per aca­bar de domi­nar un tumor cere­bral.

A Bar­ce­lona, amb 34 anys, Oscar no va arri­bar a l’escan­da­losa mit­jana de 42,3 punts que havia acon­se­guit a Seül 88 (mit­jana rècord abso­lut en uns Jocs, que difícil­ment serà mai batuda i que inclou els 55 punts com a rècord en un par­tit, jus­ta­ment con­tra Espa­nya) però va ser-ne el màxim ano­ta­dor (24,75 punts), com també ho seria a Atlanta, als 38 anys. Mão Santa no va poder fer més que por­tar el Bra­sil al cinquè lloc, ni més ni menys que el sos­tre olímpic del Bra­sil en el bàsquet modern, ni més ni menys que el que van acon­se­guir a Lon­dres amb un equip ple de juga­dors de l’NBA (Nené, Bar­bosa, Split­ter, Varejão...), la lliga que Oscar no va jugar mai.

Clara­ment aler, amb un físic que avui dia no ani­ria enlloc, Oscar es va espe­ci­a­lit­zar a llançar de lluny i a no fallar. S’ha escrit que és qui és perquè en un club pro­per a casa seva, l’Uni­dade, hi havia un entre­na­dor japonès ano­me­nat Myrura que li va ense­nyar una tècnica de tir basada en la per­se­ve­rança ori­en­tal. En tot cas, si només Oscar se’l va creure és que no era gaire con­vin­cent.

Té més rècords en els Jocs: tres vega­des màxim ano­ta­dor (mai per sota de 24,1 punts), líder en punts ano­tats (1.093), en mit­jana (28,8) i en tirs de 3, de 2 i d’1 punt ano­tats.

Quan va dei­xar Bar­ce­lona, Oscar no ima­gi­nava que li que­dava corda per a onze tem­po­ra­des més. Les vuit últi­mes, en una lliga menys exi­gent com és la bra­si­lera, van ser un fes­ti­val, sem­pre per sobre dels 30 punts de mit­jana. Es va reti­rar al final del curs 2002/03, amb 45 anys, havent ano­tat 33,1 punts de mit­jana aquell curs. I va esta­blir el rècord de tri­ples en un par­tit (11) que va per­dre quan Jacob Pullen es va tor­nar boig aquell 8 de març del 2014 i en va cla­var 12.

Oscar va tan­car la seva etapa espor­tiva a Europa jugant dues tem­po­ra­des a l’ACB amb el Fórum de Valla­do­lid, amb 28,3 punts de mit­jana i un increïble 44% en tri­ples llançant-ne 10 de mit­jana per par­tit, als 35 i 36 anys.

Ja a casa i en un país de pas­si­ons, l’apa­rent­ment fred i raci­o­nal Oscar es va embran­car en una aven­tura política. No és insòlit al Bra­sil que els mites de l’esport –Pelé, Romário, Bebeto... en són exem­ples clars– siguin can­di­dats a reco­llir molt vot popu­lar. Oscar encara jugava quan va ser can­di­dat al Senat pel Par­tit Pro­gres­sista a São Paulo. “Vaig pas­sar 13 anys a Europa pen­sant a tor­nar al Bra­sil i ser pre­si­dent. Del Senat a la pre­sidència hi ha un pas.” Però els con­ciu­ta­dans no el van ele­gir. El seu rival va treure 6,7 mili­ons de vots i ell, 5,75. El Bra­sil més devot va aflo­rar quan la seva mare va fer con­fes­sar: “Tinc els genolls inflats de tant resar perquè no guanyés. He resat tant que ha per­dut. És un home d’esport i ha defen­sat el país des de l’esport. La política no té res a veure amb ell.”