Les coses clares
Europeu. Espanya i Sèrbia, dos dels màxims favorits a l’or, acrediten els millors balanços en la preparació, en la qual Geòrgia ha sorprès gratament
Una cosa és el que s’entreveu en els amistosos i una altra de ben diferent el que acaba sent moltes vegades a l’hora de la veritat, quan la competició exigeix victòries. Però fer un cop d’ull als resultats de la preparació sempre permet fer una petita composició de lloc sobre l’estat de les seleccions participants un dia abans de l’inici de l’europeu.
Habituals
Ningú es planta a la cita invicte, si bé hi ha hagut tres equips que únicament han encaixat una derrota (Sèrbia, Espanya i Croàcia). El cas dels primers és remarcable, tenint en compte el reguitzell de baixes que se li han acumulat amb el pas dels dies. Algunes de vitals en la plata de fa un any en els Jocs de Rio com ara Teodosic, Jokic i Bjelica. Hi hagi qui hi hagi, preval l’esperit col·lectiu i d’aquí ve un 8-1 de bagatge, amb rivals qualificats i una única derrota, contra Geòrgia (66-68). A la selecció espanyola també hi ha absències –sobretot, la de Llull–, però la presència dels germans Gasol els dona un plus que no té tota la resta. La concloent derrota contra Bèlgica (-18) s’ha de relativitzar perquè l’equip es va desprogramar aquell dia per la gravíssima lesió del base del Madrid. Com sempre, rendiment a l’alça amb el pas dels dies per arribar en plenitud a l’hora de la veritat, durant els encreuaments. Croàcia no s’ha deixat veure gaire –en total, cinc amistosos–, però ha obtingut triomfs de mèrit en finals ajustats, i evidenciant el rol de Saric i Bogdanovic com a referències indiscutibles.
Hi ha una desena més d’equips que acrediten un balanç positiu, si bé en algun cas (Israel, Turquia) el seu full de serveis l’ha facilitat la poca exigència dels rivals. No és el cas de Geòrgia, selecció en una clara progressió ascendent des de fa temps, i que ha causat una molt bona impressió, especialment en el torneig Acròpolis. Sense anar més lluny, ha derrotat Lituània, Grècia i Sèrbia, amb la seva bateria de pivots capitalitzant el joc (Shengelia, Pachulia i Shermadini). El nivell competitiu de França i Grècia sempre s’ha de tenir en compte i ja ho han demostrat en el període de preparació. I això que la qualitat dels rivals era alta i la pèrdua d’elements diferencials no és anecdòtica (Parker, Batum i Gobert, els bleus i Antetokounmpo, els grecs).
La bona imatge de no fa ni una setmana contra Espanya contrasta amb tot el bagatge previ de Lituània, farcit de tota mena de problemes. A l’arribada d’un nou preparador (Adomaitis), s’hi ha afegit el maldecap de la lesió de Lekavicius, que torna a deixar la batuta de l’equip en mans només de Kalnietis. Ara, a més, té Motiejunas als EUA –està a punt de néixer el seu fill i hi va fer un viatge a priori llampec– i està atrapat a Texas per l’huracà Harvey.
EN XIFRES
Romania, la gran ventafocs
La condició d’amfitrió li ha obert les portes d’una gran competició per primer cop des del 1987, europeu en el qual va acabar dotzè (i últim) i sense haver aconseguit cap victòria. Esportivament parlant, Romania disposa de pocs arguments i un potencial molt limitat per competir en la cita –està enquadrat en el grup C, el d’Espanya–, i així s’ha constatat en la fase de preparació. L’ha tancat amb el pitjor balanç de tots els participants i encaixant derrotes aclaparadores (-20,7 punts de diferència mitjana). De totes, la més notòria va ser contra Grècia (48-106, -58).