Europeu

El campió imposa respecte

Tret de sortida avui del torneig, marcat per la baixes i amb Espanya com a favorita per la presència de Pau Gasol i la majoria dels seus NBA

Sèrbia, França, Lituània i Grècia, principals candidats a destronar-la

Els de Scariolo han guanyat tres de les darreres quatre edicions
L’organització s’ha repartit entre quatre països per segon cop seguit

No és res nou que un euro­peu esti­gui far­cit d’absències. Ha pas­sat i con­ti­nuarà pas­sant en el futur, sot­me­sos com estan els juga­dors a l’exigència física del calen­dari, esti­guin durant el curs a Europa o a l’NBA. Enguany, totes (o gai­rebé) les selec­ci­ons ho han patit, fet que ine­lu­di­ble­ment ha d’afec­tar nega­ti­va­ment el nivell del tor­neig. També ho ha vis­cut Espa­nya, i no tan­gen­ci­al­ment. De fet, hi fal­tarà, per cir­cumstàncies diver­ses –Miro­tic (situ­ació con­trac­tual), Rudy, Felipe i Cal­derón (per des­cans), Llull i Cla­ver (lesi­o­nats)–, la mei­tat del grup que, l’estiu pas­sat, es va pen­jar la meda­lla de bronze en els Jocs de Rio.

La diferència

Sigui com sigui i en aquest punt de la pel·lícula, quan s’han de repar­tir eti­que­tes de favo­rits en una cita con­ti­nen­tal, tot­hom té clar on s’ha de mirar. I més encara si hi és Pau Gasol. L’efecte domi­nant que el català exer­ceix en el bàsquet FIBA és devas­ta­dor per als rivals, i ni el pas dels anys l’ha mini­mit­zat. Sense anar més lluny, en l’edició del 2015, va fir­mar xifres d’escàndol (25,6 punts, 8,8 rebots i 2,3 taps en 30 minuts), a més de la semi­fi­nal memo­ra­ble con­tra França.

És obvi, ell tot sol no pot gua­nyar i al dar­rere hi ha un bloc granític que Ser­gio Sca­ri­olo ha sabut anar reno­vant sense que se’n res­sentís l’essència i el seu espe­rit com­pe­ti­tiu, quan s’hi juguen les gar­ro­fes. La tra­jectòria de la selecció espa­nyola genera molt res­pecte –tres títols i un bronze en els dar­rers qua­tre euro­peus, èxits tan sols equi­pa­ra­bles als de les ja extin­gi­des URSS i Iugoslàvia– i, a més, tenen un altre cop un argu­men­tari de pes. La nova gene­ració empeny amb força (Willy i Juancho, sobre­tot), Marc Gasol torna a l’equip després de dos estius absent i l’últim ball de Navarro, el capità, esti­mula espe­ci­al­ment la recerca d’un altre or.

Ave­sat a anar de menys a més, a créixer durant els cam­pi­o­nats, el sor­teig li va donar un bon cop de mà. I és que el seu grup, el C, és més que asse­qui­ble, amb Croàcia –amb Saric i Bog­da­no­vic de pals de paller, aspi­ren a fer el salt de qua­li­tat que sem­pre s’intu­eix i mai es con­creta, en aquesta cita– com a únic en dis­po­sició de fer-li pes­si­go­lles per la pri­mer plaça. Però, no es pot ador­mir tam­poc, ja que els encre­ua­ments dels vui­tens, amb el D, poden ser molt i molt veri­no­sos si no es pot asse­gu­rar aquest pri­mer lloc.

Al dar­rere, tam­poc hi ha secrets en quant als aspi­rants a robar-li el cep­tre euro­peu, i els noms de Sèrbia i França es fan noto­ris. Ni els uns ni els altres dis­po­sen del seu líder natu­ral (Teo­do­sic i Parker, res­pec­ti­va­ment), però hi ha ele­ments més que capa­ci­tats per assu­mir els galons (Bog­da­no­vic i De Colo) i juga­dors amb fam, moti­vats per dei­xar-se veure un cop se’ls ha obert la porta, com es va apre­ciar en la pre­pa­ració. Sub­campió mun­dial i olímpic, l’equip serbi té el repte de tor­nar al podi euro­peu. I, amb una mit­jana d’edat de 26,9 anys, Djord­je­vic ha creat un bloc com­ple­men­tari i amb rols molt nítids. Aquest últim valor, posi­tiu en aquest tipus de cam­pi­o­nats, també el té França –tres podis seguits, amb l’or del 2013–, si bé ha per­dut aquell punt d’exu­berància física i inti­mi­dació a la pin­tura. A Vin­cent Collet, les molèsties d’alguns ele­ments van fer que viatgés a Hèlsinki amb tretze i no anunciés el des­car­tat defi­ni­tiu fins ahir. Final­ment, l’esco­llit va ser Kim Tillie.

No es pot menys­te­nir la qua­li­tat litu­ana, sub­cam­pi­ona en les dues últi­mes edi­ci­ons. Ara bé, la baixa de Leka­vi­cius al lloc de base i una rotació inte­rior més escassa que de cos­tum la con­di­ci­o­nen a l’hora de pen­sar en grans fites. També té limi­ta­ci­ons Grècia que, sense Gian­nis Ante­tokounmpo, ha per­dut l’eix sobre el qual s’havia de traçar la nova etapa, amb Kos­tas Mis­sas a la ban­queta. Fins ara, ha evi­den­ciat pro­ble­mes per ano­tar, sobre­tot des de l’exte­rior.

Expec­tació

El fee­ling en els amis­to­sos transmès per Geòrgia –joc vistós i un poten­cial inte­rior difícil­ment millo­ra­ble– la situa com a can­di­data a eri­gir-se en reve­lació i superar l’onzè lloc de l’edició del 2011. Però, l’atenció aquí està foca­lit­zada en què serà capaç de fer Letònia. I no només per la presència per fi de Por­zin­gis, sinó d’un grup jove –sis peces entre el 1992 i el 1995– i tre­men­da­ment talentós. Això sí, la seva presència al grup D l’exi­girà des del pri­mer dia i s’haurà de veure si la seva inex­periència en grans cites l’ate­mo­reix en el moment de la veri­tat, o l’espe­rona. És igual­ment seduc­tora, si bé a pri­ori no tan ambi­ci­osa, la nova selecció eslo­vena. Amb un sac­seig con­si­de­ra­ble –tan sols repe­tei­xen tres peces de l’edició de fa dos anys–, arriba amb una plan­ti­lla de 25,5 anys de mit­jana i més capa­ci­tat cre­a­tiva arran de l’entrada de Don­cic. Ran­dolph apun­tala el joc inte­rior, però pos­si­ble­ment li falti intendència i fons d’armari.

Qua­li­ta­ti­va­ment, Tur­quia també és un rival a tenir en compte, tot i que els seus fra­cas­sos es van suc­ceint estiu rere estiu. Això sí, aquest cop actua d’amfi­trió, fet que està vist i demos­trat que els injecta un plus. Els dos últims cops que hi ha exer­cit, l’euro­peu del 2001 i mun­dial del 2010, s’ha pen­jat la plata. Compte, tot i la baixa final de Bobby Dixon.

EN XIFRES

61
punts
ha de fer Pau Gasol per convertir-se en màxim anotador dels europeus. En suma 1.044, pels 1.104 de Parker i els 1.052 de Nowitzki.

LA PRÈVIA

6
catalans
hi torna a haver enguany amb Espanya, un fet que no es produïa des de l’europeu del 2011. L’estiu passat, a Rio, eren 4.
Tillie ha estat exemplar, però Labeyrie ens aporta diverses opcions al parquet. No ha estat senzill
Vincent Collet
Tothom arribarà amb les màximes aspiracions. Hem de mostrar caràcter i competitivitat des del primer dia
Sasha Djordjevic
Detecto fam en el grup. En molts casos, guanyar alimenta més aquest desig de guanyar. És gasolina per treballar
Sergio Scariolo
6
jugadors
de l’NBA aporta Espanya (Marc, Pau, Willy, Juancho, Ricky i Abrines). El segueixen Croàcia, França i Lituània, amb tres.
37
anys i 215 dies
té Jiri Welsch, el més veterà. Tan sols hi ha tres jugadors més nascuts el 1980: Navarro, Pau Gasol i el finès Rannikko.
82,7%
de triomfs
de Scariolo (24-5) en els tres europeus dirigint Espanya. En tots, ha acabat guanyant la medalla d’or (2009, 2011 i 2015).
2,22
metres
de Marjanovic, el sostre d’aquest campionat. El més baix és el belga Lecompte (1,80 m).
Antetokounmpo volia jugar i es va entregar en cada entrenament. Però els Bucks el van pressionar molt
Kostas Missas
14
títols
de la URSS, la que n’acumula més, seguida de Iugoslàvia (8) i Espanya i Lituània (3 cada un).
De vegades, els preparatius van bé i després el campionat va malament, o a la inversa. Nosaltres som imprevisibles
Dainius Adomaitis

L’estiu del 2018 i el calendari FIBA

Al contrari que en edicions anteriors, aquest europeu tampoc servirà per obtenir bitllet per a la copa del món o els Jocs Olímpics. A partir d’ara, la FIBA ja posarà en pràctica el seu nou sistema classificatori –la propera copa del món s’ha endarrerit un any, fins al 2019, per no coincidir més amb la de futbol–, en el qual les seleccions s’hauran de guanyar la plaça en fases. Els partits es jugaran durant la temporada, en les finestres (aquest curs, el novembre i el febrer i el juny del 2018). Així, per a l’estiu que ve, no hi ha programat cap torneig de seleccions i segur que els jugadors ho agrairan. El 2020 hi haurà els Jocs de Tòquio i el 2021, el proper europeu que, a partir d’ara i com a novetat, es disputarà cada quatre anys.

Les absències, un degoteig incessant

Alguns van decidir prendre’s un descans després d’una temporada esgotadora. D’altres, no tenien la situació contractual resolta i no volien arriscar-se a fer-se mal. I uns altres senzillament estaven lesionats o tenien molèsties que neguitejaven els seus clubs o franquícies, en el cas de l’NBA. En el darrer grup, hi trobem casos com el de Llull, Teodosic, Giannis Antetokounmpo, Bjelica, Raduljica, Kalinic, Kostos, Karasev, Zoran Dragic, Fesenko i Gallinari, que paradoxalment es va fracturar un dit després d’agredir un rival en un amistós contra Holanda. La llista de baixes també inclou, entre d’altres, Gobert, Batum, Perker, Jokic, Vesely, Ante Zizic, Ilyasova, Gortat, Domantas Sabonis, Asik, Gentile i Omic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)