Els tres ors euro­peus de la selecció espa­nyola en els dar­rers vuit anys no són casu­a­li­tat. És el resul­tat d’una gene­ració excep­ci­o­nal i talen­tosa, amb molts quilòmetres recor­re­guts i duels en esce­na­ris adver­sos com el d’ahir. I és per això que l’infern turc es va apa­gar amb l’experiència i qua­li­tat dels Gasol, Ricky, Juancho Her­nangómez i un Ser­gio Rodríguez genial i supe­rior. L’amfi­trió va age­no­llar-se a vui­tens con­tra un rival d’una altra dimensió.

Ja el tri­ple ini­cial de Ricky va ser la con­fir­mació que el del Mas­nou volia rei­vin­di­car-se des de 6,75 m. De fet, el seu canell sege­lla­ria al final el tri­omf. Més pre­vi­si­ble va ser la insistència en el joc inte­rior sobre els dos Gasol, així com la pressió del públic i els tècnics sobre els col·legi­ats. Però el que va començar a mar­car diferències va ser la defensa de San Eme­te­rio –després Juancho– sobre l’estre­lla local dels Cava­li­ers Osman –només va poder llançar un sol tir en tot el pri­mer quart–. Amb l’entrada de Ser­gio Rodríguez –i dos bases a pista– el talent dels cam­pi­ons va sor­gir i a la zona, lògica­ment, van començar a caure les fal­tes sobre Pau i Marc. Una equació can­tada que va pro­vo­car el pri­mer tren­ca­ment (14-6 als vuit minuts) des del tir lliure. Ser­gio Rodríguez va fer ballar Erden, l’exju­ga­dor dels Cel­tics, amb un triplàs i el pri­mer acte es va tan­car amb un 19-10. Cap pèrdua d’Espa­nya. Excel·lent con­cen­tració i molt d’ofici.

Tur­quia va entrar més en el par­tit en el segon quart gràcies a l’eclosió ofi­cial en un gran esde­ve­ni­ment de la pro­mesa Kork­maz (12 punts gai­rebé seguits). El nou escorta dels Sixers va sos­te­nir els seus. El 3/13 en tri­ples espa­nyol fins al des­cans també hi va aju­dar. Els de Sca­ri­olo van tan­car la pri­mera mei­tat amb una zona 2-3 que ho man­te­nia tot obert en el camí cap als ves­ti­dors (33-25).

Dos minuts i mig va haver d’espe­rar el públic per veure una cis­te­lla en una represa molt més física per part dels amfi­tri­ons. La duresa de Kok­sal i l’empenta de Mah­mu­to­glu ence­nien l’Erdem Arena. Però ni això ni la zona pres­si­o­nant després de tir lliure ano­tat inti­mi­dava un grup expert, que amb la màgia del Chacho en feia prou per man­te­nir a rat­lla (44-37, 28’) l’exci­tada ban­queta turca. I és que l’espe­rada pressió sobre els àrbi­tres, resolta amb tècni­ques, va por­tar Espa­nya al moment més crític (46-43). Un ins­tant, fos amb un tri­ple del mag de Tene­rife en l’últim segon.

L’aposta de dos bases i Juancho de qua­tre al dar­rer període va ser més que encer­tada. Amb 56-50 i a cinc minuts del final, amb fre­dor i ofici, Ricky (dos tri­ples) i com­pa­nyia van tan­car la clas­si­fi­cació per a quarts amb un 17-6 final que va emmu­dir el cor d’uns amfi­tri­ons que estan lluny d’aquest bàsquet.