Se’n va el mestre de tots
Dol per la mort del llegendari Ramon Sitjà, home clau per entendre la dimensió del bàsquet gironí
Introductor del minibàsquet i fundador del Sant Josep, va dedicar 65 anys a l’esport
-
Sitjà, en la presentació del seu llibre L’ESPORTIU / EL PUNT. -
Ramon Sitjà, el maig del 2008, quan el van nomenar president d'honor del CB Girona L’ESPORTIU / EL PUNT. -
Al pavelló de Sant Josep, amb un grup de joves jugadors L’ESPORTIU / EL PUNT. -
Sitjà mostra una fotografia en un homenatge que li van fer amb motiu del seu 90è aniversari L’ESPORTIU / EL PUNT. -
Una imatge de Ramon Sitjà als anys 80 del segle passat L’ESPORTIU / EL PUNT. -
Amb el àrbitres del col·legi gironì L’ESPORTIU / EL PUNT. -
Ramon Sitjà, amb el seu amic Mateu Pell L’ESPORTIU / EL PUNT.
Ramon Sitjà i Turias, pioner del bàsquet a Girona, jugador, entrenador, mestre de jugadors, entrenadors, àrbitres, federatius i pares, descobridor de talents i impulsor de tota mena d’iniciatives en l’àmbit tècnic, federatiu i de club, va morir, ahir, a Girona. Havia nascut el 23 de desembre del 1923, el mateix any que es va fundar la Federació Catalana de Bàsquet. Beneïda casualitat.
La mort de Sitjà deixa un buit que només s’anirà omplint a mesura que els coneixements, valors i mestratge d’una veu tan autoritzada i escoltada com la seva es continuïn posant en pràctica. Sitjà rebutjava sempre l’etiqueta d’introductor del bàsquet a les terres gironines –en tot cas, admetia que sí que havia importat el minibàsquet– però la condició de llegenda del bàsquet gironí no la podia refusar, perquè era una realitat constatable, com ho mostren les desenes i desenes de mostres de condol que clubs, jugadors, entrenadors, directius, representants i àrbitres van anar fent ahir a la tarda.
Allunyat dels focus
Els reconeixements li va arribar, potser perquè la seva retirada efectiva també va ser molt i molt tardana. Amb 80 anys fets i amb calça curta, encara es passejava pel pavelló de Sant Josep –el seu club de sempre, que va crear – els dissabtes al matí, arbitrant partits de premini i aturant el joc quan ho creia per instruir els nens sobre les regles de joc.
Sitjà no era gaire aficionat als reconeixements i condecoracions. Com gaudia més era amb els joves en període de formació. Amb tot, l’any 2008, el CB Girona el va nomenar president d’honor només uns mesos abans que abaixés la persiana, circumstància que a Sitjà li va causar un disgust molt gran, només superat quan, anys després, també va tancar portes el Sant Josep.
L’any 2013, quan va fer 90 anys, el bàsquet gironí li va regalar una diada d’homenatge pensada i feta per a ell. El seu llegat va quedar plasmat per escrit en el llibre Ramon Sitjà, història del bàsquet a Girona, editat a finals del 2015 entre Sitjà i el periodista Josep Guardiola. Mesos més tard, el 18 de juny del 2016, el pavelló de Sant Josep va adoptar el nom de Ramon Sitjà. El CB Sant Josep va ser la seva criatura, el club que va fundar el 1962 amb l’ajuda del rector, Francesc Puig. Quan va morir el seu amic Mateu Pell, Sitjà també va recollir el seu llegat i va continuar la seva feina d’impuls de bàsquet. “Era com si tot el que feia m’ho fes fer una altra persona que hi havia dintre meu, Mateu Pell”, confessava en una entrevista, per descriure la connexió entre els dos.
Sitjà, plenament lúcid, havia ingressat feia setmanes en un centre sanitari. El funeral per Ramon Sitjà serà avui, a les 4 de la tarda a l’església de Sant Josep, per desig del mateix Sitjà. No podia ser enlloc més: just al pavelló adjacent es va passar més de mitja vida.
