Els errors es paguen

Del tot al no-res

L’equip va sor­tir molt acti­vat, cas­ti­gant el rival en les situ­a­ci­ons de blo­queig directe i car­re­gant fort el rebot d’atac. Ini­ci­al­ment, el Torí va resis­tir, però en la recta final de pri­mer quart va començar a cedir ter­reny. La fer­mesa al dar­rere i el con­trol del rebot faci­li­ta­ven el seu joc dinàmic i de tran­sició, i, amb el rival per­dent el nord, va arri­bar la màxima diferència favo­ra­ble (26-40, 16’). De manera incom­pren­si­ble, el Mora­Banc es va fre­nar com si la feina estigués feta –el rival també va apu­jar el to al dar­rere, però res de l’altre món– i va per­me­tre-li arri­bar a la mitja part havent-li posat l’alè al cla­tell un altre cop (38-42).

El temps de des­cans no li va pro­var, i la seva apa­tia sobre el par­quet la cas­ti­gava l’equip italià. Pat­ter­son i Vuja­cic, per dins i per fora, dei­xa­ven al des­co­bert les misèries de la defensa andor­rana a l’inici del ter­cer quart, i Okeke, magnífic, dis­pa­ra­ria al Torí en la recta final (69-58, 29’). Els de Peñarroya come­tien erra­des impròpies, i a més es van que­dar molts minuts atra­pats en la defensa zonal plan­te­jada pel rival. Si bé la diferència crei­xe­ria encara més a l’inici de l’últim quart (73-60), tres tri­ples seguits, dos de Shurna i un de Bla­zic, van tor­nar les cons­tants vitals a l’equip, que no va tenir prou con­tinuïtat ni soli­desa en el rebot per cap­gi­rar el par­tit.