Fontajau, un feu europeu

Ja fa dues tem­po­ra­des, però a Fon­ta­jau hi va caure der­ro­tat el campió de l’Euro­lliga (USK Praga) i l’AGÜ Spor com a equips més sig­ni­fi­cats, i el Ieka­te­rin­burg hi va patir el que no està escrit aquell dia que Cou­li­baly es men­java vives Grin­ner i Sancho Lyttle. L’Uni ha anat engan­xant més i més afi­ci­o­nats a mesura que ha con­ver­tit els seus èxits en cre­di­bi­li­tat. Avui és fei­ner i costa por­tar molts segui­dors a Fon­ta­jau, però sense haver fet cap acció específica per afa­vo­rir-ho i només amb el termòmetre de les peti­ci­ons de públic no habi­tual el club creu que hi pot haver més de 2.000 segui­dors.

Fon­ta­jau és un feu difícil de con­que­rir. De fet, en tres tem­po­ra­des en com­pe­tició euro­pea només hi han gua­nyat tres equips, aque­lla selecció mun­dial per­ma­nent que és el Ieka­te­rin­burg, el millor Nadejda de la història (amb Roberto Íñiguez a la ban­queta) i el Bour­ges. Els dos equips rus­sos van ser els fina­lis­tes d’aque­lla Euro­lliga. Tant la tem­po­rada pas­sada com aquesta, fins ara la tra­jectòria ha estat imma­cu­lada (5-0 en els dos casos).

Ahir Èric Surís recor­dava el paper dels seus segui­dors: “En el grup no vam tenir rival gràcies a ells. I con­tra l’Olym­piacòs des de la pri­mera pos­sessió no se sen­tia res del soroll que hi havia.”