Eurocopa

bàsquet

eurocopa femenina

En un duel desigual tot va d’un pèl

L’Spar Citylift Girona es queda a les portes de la semifinal contra un rival talentós i duríssim, amb un arbitratge inhibit

L’equip es buida a la pista davant 3.200 aficionats que l’ovacionen sense parar

L’Spar City­lift Girona no dis­pu­tarà les semi­fi­nals de l’Euro­copa. Va caure amb tot l’honor, amb un tir de Mendy que hau­ria pogut forçar la pròrroga en només 1.7 segons. Va caure con­tra un rival grandíssim, físic, amb talent i rotació molt supe­ri­ors, que estava pen­sat per jugar ahir els quarts de final de l’Euro­lliga i que només fal­ta­ria que hagués cai­gut en els quarts d’Euro­copa.

Surís tenia raó: “Elles són d’Euro­lliga i nosal­tres d’Euro­copa.” Va fal­tar molt poc. Alguns minu­tets de rotació inte­rior de qua­li­tat, una mica més d’oxi­gen en el desen­llaç, un rebot que es toca i s’escapa, algun dels tirs lliu­res (pocs), els punts després de pèrdua... I també una mica de valen­tia en qui arbi­trava per no empas­sar-se el xiu­let en les acci­ons deci­si­ves. De fet, en tota la segona mei­tat van fer un digne arbi­tratge FIBA.

L’ovació al final del par­tit dels més de 3.000 segui­dors que van creure en l’equip va ser llarga, sonora i con­sis­tent. Molts es van espe­rar a la porta del pavelló per vic­to­re­jar les juga­do­res quan sor­tien del ves­ti­dor. El club ha arre­lat, té fona­ments i està en bones mans.

No hi ha treva

Era clar que els dos equips havien après de l’anada. L’Uni va plan­te­jar un tre­ball defen­siu magnífic amb Qui­gley (Mendy i aju­des) i flo­tava des­ca­ra­da­ment Epoupa. El Gala­ta­sa­ray tenia com a missió evi­tar la tran­sició car­re­gant el rebot d’atac amb tota la con­tundència i també pres­si­o­nar molt la pilota i defen­sar amb mans, dents i ungles a pri­mera línia. Més o menys tot­hom va com­plir. En el pri­mer quart, l’Uni va viure del rebot d’atac pletòric d’Evans i al final d’una defensa zonal que va per­me­tre can­viar el 13-18 pel 18-18 al final del període.

L’equip gironí va esti­rar el par­cial fins a un 11-2 (24-20) amb les pri­me­res tran­si­ci­ons. Qui­gley, des­cen­trada i –ara– des­en­cer­tada, s’ho jugava tot, però el Gala­ta­sa­ray ele­vava encara més el nivell del con­tacte, de pressió a la pilota, i l’Uni, amb el joc inte­rior de rotació, patia moltíssim en el rebot. I en atac, la capa­ci­tat física del rival li treia la fluïdesa: massa bot i poca pas­sada. A més, va entrar en bonus molt aviat (26-24, 14’), però, amb tot, alguna solució indi­vi­dual man­te­nia l’equip viu. Després d’un temps mort, Surís va tor­nar a la defensa zonal i, ja amb Núria Martínez, Evans i Col­hado a la pista es va recu­pe­rar cir­cu­lació de pilota –sem­pre amb atacs escurçats per la pressió turca– i presència a la pin­tura, i es va can­viar el 30-32 per un 35-32 més que espe­rançador.

Ben­vin­guts al món FIBA

Que un equip que defensa en zona arribi al bonus pot ser, però que el que fa karate press, amb un con­tacte extrem, ús de les mans cons­tant i pressió a tota la pista es quedi en tres fal­tes només ali­menta la teo­ria de qui­nes fede­ra­ci­ons mouen els fils en la FIBA. L’Uni, que va arri­bar a gua­nyar de 7 (39-32) va veure com li men­ja­ven la diferència punt a punt, en un quart d’una inten­si­tat d’Euro­lliga amb una exigència increïble i amb Surís fent funam­bu­lisme amb la rotació per donar aire i no dei­xar de sumar (51-52), amb Núria Martínez aguan­tant l’equip.

I va arri­bar el desen­llaç. En tot l’últim quart l’Uni va anar al dar­rere. Després de l’empat ini­cial (54-54), com a mínim d’un punt (63-64) i com a màxim de cinc. El pro­blema és que aquest -5 va ser freqüent en els últims minuts i no va per­me­tre erra­des. I n’hi va haver, al cos­tat de bàsquets enor­mes com un de Mendy (65-68) i de defen­ses magnífiques, al límit i més enllà. Però el Gala­ta­sa­ray, amb més rotació, tenia sem­pre un punt més d’oxi­gen.

En els últims tres minuts, amb les deu juga­do­res esgar­ra­pant-se l’ànima, es van xiu­lar tres fal­tes. No cal ser endeví per saber con­tra quin equip. En canvi, amb 67-70, el que havia de ser l’últim atac de l’Uni va aca­bar amb dos con­tun­dents con­tac­tes sobre Rosó i Evans, jut­jats amb una mirada cap a l’altra banda. Dubj­le­vic va fer el 67-72 i Surís va pre­pa­rar un sis­tema per ano­tar un tir en 1,7 segons. Els blo­que­jos van sor­tir bé i Mendy va tenir la pilota, però va fallar.

11
de valoració
d’Epoupa en la segona meitat, amb 9 punts (3/5 de 2 i 1/1 triple) i 4 recuperacions.
18
punts
després de pèrdua va encaixar l’Spar Citylift. Massa, tenint en compte les moderades 12 pèrdues.
29
rebots
de l’Uni, 13 menys que la seva mitjana en competició europea. I 12 d’ofensius del Galatasaray.
Hem estat bé, hem treballat bé i hem jugat a un alt nivell i amb una intensitat molt alta. L’equip està creixent i ho hem demostrat
Ho ha dit l’Èric: això s’ha de valorar en fred. Hem fet una eliminatòria molt bona i hem d’estar contentes amb el que hem fet
Hi hem estat tan a prop... És un pas endavant per al club i per a l’equip, que som deu jugadores que treballem cada dia
Núria Martínez
És el primer cop que jugo contra un equip d’Espanya i vull felicitar l’Uni pel seu bon joc, amb jugadores molt bones i que lluiten
Els dos equips hem jugat dur, tenim un estil semblant. I felicito el meu equip, de la primera a l’última jugadora
Marina Maljkovic
Aquest partit i l’últim de la nostra lliga ens ha de canviar la mentalitat. És un començament per a nosaltres
Jelena Dubljevic

Surís: “Hem jugat 80 minuts de nivell Eurolliga. Estem creixent”

“Hem acabat amb un gust agredolç. Ara mateix més agre, perquè hem jugat una eliminatòria de 80 minuts molt concentrats, molt seriosos, a un nivell d’Eurolliga i quan et quedes tan a prop...”, va dir Èric Surís a la sala de premsa sobre la sensació que havia deixat la derrota i l’eliminació. Una sensació que avui ja ha de ser diferent: “Podrem veure com hem crescut, des de la pretemporada. I les hem tingut allà, aquest és el contrast.” “Tampoc faré una valoració tècnica de l’arbitratge, però el que sap greu i indigna una mica és la incoherència. Si vas a Atenes o a Istanbul, hi ha el que hi ha i ho coneixes. I és el que fa ràbia, perquè segur que aquests dos senyors portuguesos i aquesta senyora noruega, quan vagin a Grècia o a Turquia no seran tan valents”, va respondre, irònic, el tècnic de l’Uni. “Llàstima que els hem tingut aquí”, afegia, abans de fer una lectura global de la situació: “El club està creixent, hem fet història i fins fa quatre dies els àrbitres no devien ni saber què era Girona”, va dir el tècnic sobre l’Eurocopa de l’Spar Citylift d’aquest curs. “Madurar com a equip i com a club inclou moments com aquest, però tenim la consciència molt tranquil·la i ho he dit al vestidor: el que segur que no ens podran retreure és que no ho haguem donat tot per superar aquesta eliminatòria”, reflexionava, mentre se sentien els aplaudiments que acomiadaven les jugadores.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.