Yankuba Sima torna
Bàsquet. El pivot gironí declina completar el darrer curs en l’NCAA amb Oklahoma State i opta per encetar la seva trajectòria en el professionalisme
L’etapa als Estats Units de Yankuba Sima ha acabat. El gironí (2,07m, 1996) té ganes d’encetar la seva trajectòria professional i no ha volgut ajornar-ho, tot i que encara li quedava un darrer curs per completar el seu període universitari a Oklahoma State. Aquesta setmana té previst tornar a Catalunya i començar a moure’s per trobar equip amb vista a la temporada vinent. Ja té programats entrenaments amb alguns clubs que s’hi han interessat i que volen conèixer, de primera mà, les seves condicions. El principal canvi en els quasi quatre anys que ha estat allà ha estat físic, i la seva evolució tant muscular com de pes –feia 83 quilos quan se’n va anar i ara mateix s’enfila fins a 105– és molt notòria.
Inestabilitat
Sima va fer les Amèriques el setembre del 2014, procedent de la CBA, la Canarias Basketball Academy. I el primer curs va haver-lo de passar en la prep school per obtenir l’equivalent al batxillerat espanyol, condició sine qua non per al seu objectiu de treure el cap en una universitat. Va passar per dues –Arlington Coutry Day i Elev8–, totes situades a Florida.
Un cop superat l’escull acadèmic, ja podia accedir a l’NCAA i va apostar per St. John’s, de divisió I i situada al barri de Queens, a Nova York. Sota les ordres d’un integrant del Dream Team com Chris Mullin, el seu any de rookie va ser bo –7,3 punts, 5,7 rebots i 2,4 taps en 23,4 minuts–, per bé que una lesió en una mà li va tallar la progressió. En el segon, i un cop verificada la pèrdua de pes en l’equip –en deu partits, 6 punts, 3,5 rebots i 0,5 taps en gairebé 18 minuts–, va demanar un canvi d’aires.
D’entre els pretendents va ser Oklahoma State qui el va convèncer. Hi va arribar el desembre de 2016 però no va debutar amb els Cowboys fins un any més tard. La normativa és així d’estricta en l’NCAA quan hi ha un canvi d’universitat. Ho va fer el passat 16 de desembre contra Florida State. Allà, hi ha jugat poc més de tres mesos, on hi ha consolidat un rol de rotació, aportant les seves aptituds (defensa i intimidació). L’equip va quedar, però, fora del March Madness. “Dels Estats Units, me n’emporto disciplina, ètica de treball i feina des del punt de vista físic, que a mi m’ha anat molt bé. Estic molt agraït a St. John’s i Oklahoma State pel que m’han donat”, diu.
A efectes pràctics, no hi ha conseqüències en l’àmbit esportiu, però sí en l’acadèmic. Perd la beca –estudiava sports management– i deixa en stand-by la carrera. Quan la reprengui, haurà de pagar la matrícula del darrer curs: “Espero acabar-la els propers anys o quan acabi de jugar.” La seva prioritat és trobar un lloc, almenys, en un equip de LEB Or, sense renunciar a més amunt. No s’ha d’oblidar la seva condició de jugador de formació, molt valorada en els equips de la Lliga Endesa. I tampoc es tanca cap porta d’anar a l’estranger, com a Itàlia.
YANKUBA SIMA
“La universitat m’ha ajudat a progressar, però crec que tornant a Europa faré un pas endavant com a jugador. Ara és el moment”Èric Vila i el debut a Fresno State
L’altre gironí que actualment és en una universitat de divisió I als Estats Units és Èric Vila. El bescanoní (2,08m, 1998), però, no ha pogut disputar cap partit oficial enguany amb Fresno State, en aplicació de la normativa de canvi d’universitat. L’estiu passat va decidir deixar Texas A&M pel seu escàs protagonisme. En el seu any de rookie, va participar en 20 partits, on va acreditar 2,3 punts i 2 rebots en 11,9 minuts de mitjana. El seu debut amb la universitat californiana, que acaba de canviar de tècnic –agafa les regnes Justin Hutson–, es produirà, doncs, coincidint amb el començament de curs vinent. En l’actual, s’ha habituat a la manera de fer a Fresno State, a banda de conèixer alguns dels companys que mantindrà. A tot això, ha continuat els seus estudis de màrqueting.