S’ha par­lat molt en els últims temps de l’estat del fut­bol base blau­grana. Els pre­sen­tem a con­ti­nu­ació l’estat del plan­ter de la secció de bàsquet, que viu la rea­li­tat d’un model que tot just ha estat capaç de con­so­li­dar un juga­dor del plan­ter –Víctor Sada– des de l’apa­rició de Navarro, fa 21 anys.

El Barça, com la resta dels clubs euro­peus, té un pro­blema: l’NBA. Qual­se­vol nen que comença a jugar a fut­bol fa ves­sar els seus desit­jos quan debuta al Camp Nou. En el bàsquet, Europa comença a tenir-se en compte a par­tir del club número 31: abans, hi ha 30 equips de la millor lliga del món dis­po­sats a reclu­tar talent. Tot­hom sap que pot per­dre els seus joves si són molt bons. I el Barça, per des­comp­tat, no n’és cap excepció. Hi hau­ria, amb tot, d’haver marge perquè, com a mínim, els millors tre­guin el cap abans d’anar-se’n (com va pas­sar amb Pau i Marc Gasol, Hezonja o el mateix Navarro) o perquè d’altres –amb menys capa­ci­tats per al bàsquet dels EUA– siguin pro­fe­tes a la seva terra. Per què al Barça de bàsquet no puja ningú al pri­mer equip?

L’ESTRUC­TURA

El bàsquet del Barça té el pre­si­dent Josep Maria Bar­to­meu com a aliat. És un apas­si­o­nat d’aquest esport. La seva idea és con­fiar en l’estruc­tura exe­cu­tiva però aquest any, per exem­ple, va inter­ve­nir en la desig­nació de Sve­tis­lav Pesic després del fracàs de Sito Alonso. Té Joan Bladé com a direc­tiu res­pon­sa­ble de la secció, aquest només en la tasca de repre­sen­tació.

L’exe­cu­tiu res­pon­sa­ble de l’àrea és Albert Soler, ideòleg del model de l’esport pro­fes­si­o­nal del Barça des del 2015, però des­tituït del fut­bol el 2017. En el bàsquet, en tres anys ha tin­gut tres secre­ta­ris tècnics. Joan Creus des del 2008 era al club i va ple­gar després de dues tem­po­ra­des sense títols –amb ell se’n va anar l’entre­na­dor, Xavi Pas­cual–. Soler va nome­nar lla­vors com a màxim res­pon­sa­ble de la secció Rodrigo de la Fuente, exju­ga­dor del club sense experiència per al càrrec. Li va ser­vir d’asses­sor per pren­dre aquesta decisió un amic seu, un altre exju­ga­dor, José Anto­nio Mon­tero, excap del seu gabi­net quan era secre­tari d’estat per a l’Esport del govern del PSOE de José Luis Rodríguez Zapa­tero (durant sis mesos, el 2011). No va fun­ci­o­nar. Després d’una mala tem­po­rada va ser des­tituït i enviat a la Fun­dació. El ter­cer secre­tari tècnic en tres anys és Nacho Rodríguez, un altre exju­ga­dor que es va reti­rar el 2008 per pas­sar a la política i exer­cir les fun­ci­ons de direc­tor gene­ral d’Acti­vi­tats i Pro­moció Espor­tiva de la Con­se­lle­ria de Turisme, Comerç i Esport de la Junta d’Anda­lu­sia (PSOE). Després de poc més de vuit anys fora del bàsquet pro­fes­si­o­nal, Albert Soler el va fit­xar per manar al Barça. Això sí, el va acom­pa­nyar Joan Lla­neza, un teòric expert en scou­ting. L’ano­me­nat “model Barça”, segons Soler, “no l’han sabut por­tar a bon port” ni Geor­gios Bart­zokas (2016/17) ni Sito Alonso (2017/18). Ara bé, com ja s’ha comen­tat, Bar­to­meu va pas­sar per sobre dels seus exe­cu­tius con­trac­tant Pesic (68 anys), a qui després de gua­nyar la copa li han pror­ro­gat un any el con­tracte en un pro­jecte de futur de dubtós sen­tit comú.

En aquest informe, amb tot, ens fixa­rem exclu­si­va­ment en el plan­ter. El res­pon­sa­ble és Pere Cap­de­vila (45 anys), exju­ga­dor de bàsquet for­mat al plan­ter del Bar­ce­lona i des­ta­cat aler del TDK Man­resa, amb el qual va gua­nyar la lliga el 1998. Fa tres tem­po­ra­des que és al Barça. Fins ara ha estat el teòric res­pon­sa­ble de la for­mació dels juga­dors de la secció, des del Bar­ce­lona B als infan­tils (13 anys).

EL BAR­CE­LONA B

La LEB Or és una cate­go­ria dura. El desen­vo­lu­pa­ment físic con­di­ci­ona els resul­tats així que el “model Barça” d’Albert Soler i, ara, de Nacho Rodríguez, com ha pas­sat fins ara en el fut­bol, pro­posa que alguns vete­rans for­min part de les plan­ti­lles. Aquesta tem­po­rada, Koon (26 anys) i Gerun (24) han estat els vete­rans; en l’ante­rior van comp­tar amb Jordi Trias (36), Sada (32) i Dago­berto Peña (29), i la 2015/16, amb Bar­ton (35) i Lako­vic (33). Sorprèn veure que Trias va ser el juga­dor més uti­lit­zat; Bar­ton, el segon; Gerun, el ter­cer o Lako­vic, el quart. És a dir, els vete­rans juguen, i molt. Tenen un paper fona­men­tal, no d’acom­pa­nya­ment sinó de res­pon­sa­bi­li­tat perquè, com en el fut­bol, cal sal­var la cate­go­ria com sigui. En aques­tes tres tem­po­ra­des de model, a les ordres d’Alfred Julbe, la millor clas­si­fi­cació ha estat un meri­tori dotzè lloc.

Aquesta última dada hau­ria de ser intrans­cen­dent davant el prin­ci­pal objec­tiu: fer pujar juga­dors al pri­mer equip. Aquest és el mis­satge de Soler. També De la Fuente o Rodríguez han transmès aquesta idea inter­na­ment. No obs­tant això, la rea­li­tat és una altra. La porta del Palau està tan­cada i l’ascen­sor del plan­ter, tren­cat. Els joves no han tin­gut pro­ta­go­nisme ni amb un calen­dari tan car­re­gat com l’actual. Ni gua­nyant el Betis per 121-56.

Sem­bla estrany que Navarro (38 anys) sigui l’últim juga­dor en actiu sor­tit del plan­ter i que després d’ell, només Sada (2002-06 i 2008-14, ja reti­rat) s’hagi pogut con­so­li­dar al Palau. Fins i tot els ger­mans Gasol s’han mos­trat “sor­pre­sos” per la poca sor­tida que tenen els joves al Barça. Hi hau­rien arri­bat ells, que van tenir una explosió tar­dana, amb l’actual model?

Ales­ho­res, a més de les urgències del pri­mer equip és que no hi ha talent a la base per donar-los una opor­tu­ni­tat? Per res­pon­dre, una rea­li­tat: el 15 de maig del 2016 el Barça va gua­nyar, a Berlín, a l’Estre­lla Roja (90-82) la final de l’Euro­lliga júnior. Aque­lla mera­ve­llosa gene­ració del 98, for­mada per joves que ara tenen 20 anys, segueix espe­rant el seu moment. Ni Pol Figue­ras (juga­dor a qui Pesic va menys­prear en una roda de premsa), ni Aleix Font, ni Sergi Martínez, ni Màxim Este­ban, ni Èric Vila, que va mar­xar a la Uni­ver­si­tat de Texas després d’una nego­ci­ació sur­re­a­lista amb De la Fuente en la qual només van aparèixer les opor­tu­ni­tats quan la decisió d’anar-se’n ja estava presa. O el cas més espec­ta­cu­lar, el de Rodi­ons Kurucs (letó de 20 anys), que acaba de sig­nar pels Bro­oklyn Nets de l’NBA després de ser invi­si­ble per als tres últims entre­na­dors del Bar­ce­lona. Tots els exe­cu­tius s’han omplert la boca amb el nom de Kurucs però els fit­xat­ges sense sen­tit s’han anat suc­ceint, amb resul­tats nefas­tos, men­tre ell es con­su­mia. Fins a explo­tar. El club ha bus­cat la seva reno­vació però sense pro­jecte espor­tiu no hi ha futur. Kurucs només ha jugat aquesta tem­po­rada 43 minuts a l’ACB i 16, a l’Euro­lliga. Més encara que Marc Gar­cia (22 anys, 13 minuts) i Atou­mane Diagne (sene­galès, mem­bre també de l’equip campió júnior, 18 minuts).

Altres juga­dors asse­nya­lats, com el mon­te­negrí Dino Radon­cic va mar­xar al Real Madrid el 2014 amb 15 anys i, al següent, ja va debu­tar amb el pri­mer equip. Aquesta tem­po­rada se n’ha anat el júnior croat Luka Sama­nic a l’Olim­pija de Ljubl­jana. Un any abans, ho va fer també Ste­fan Peno (Alba Berlín). I en el record, Mario Hezonja, que acaba de sig­nar un con­tracte pro­per als 10 mili­ons d’euros amb els New York Knicks i en el Bar­ce­lona va patir de valent per res­pi­rar...

LA BASE

Les ordres d’Albert Soler i Nacho Rodríguez van en la direcció de tre­ba­llar el talent dels joves perquè un dia puguin jugar al pri­mer equip. El Barça té un equip júnior (comen­cen la tem­po­rada amb 16-17 anys), dos cadets (14-15) i dos infan­tils (12-13). Els resul­tats hau­rien de que­dar en un segon pla perquè l’essència del que es pretén es fa visi­ble a llarg ter­mini. No obs­tant això, com que el Real Madrid ha estat campió d’Espa­nya en les tres cate­go­ries i com que la Penya s’ha empor­tat dos dels tres cam­pi­o­nats de Cata­lu­nya (júnior i cadet; l’infan­til ha estat per al Barça), han començat els retrets, obli­dant-se que ells matei­xos han inter­vin­gut en totes les deci­si­ons. Els res­pon­sa­bles blau­grana saben que el Real Madrid juga amb nens afri­cans d’extra­or­dinàries mesu­res que fan impos­si­ble la com­pe­tició si no es fan ser­vir les matei­xes armes. El Barça les ha rebut­jat perquè després no es tra­du­ei­xen en juga­dors per al pri­mer equip. És veri­tat que també tenen nois amb talent però la seva política dife­reix de la del Bar­ce­lona. O la del mateix Joven­tut. No té gaire sen­tit mar­car les línies mes­tres d’un pro­jecte si l’èxit del mateix només el mar­quen els resul­tats.

Ens que­dem aquí. En el pro­jecte. El pri­mer que cal dir és que Cap­de­vila no té plena auto­no­mia en el seu tre­ball, ni en l’espor­tiu ni en l’econòmic. La seva funció és cada vegada més admi­nis­tra­tiva. Les deci­si­ons pen­gen d’Albert Soler i Rodríguez, més cen­trats en l’àrea pro­fes­si­o­nal que en la base que, ara per ara, es pre­senta amb massa tics ama­teurs. No obs­tant això, inter­fe­rei­xen per­ma­nent­ment en el dis­seny ideològic i d’entre­na­dors però no defi­nei­xen una línia con­ti­nu­ista en el dia a dia.

Cada entre­na­dor tre­ba­lla segons les seves idees. Fins ara –l’any vinent algu­nes coses can­vi­a­ran– la majo­ria dels entre­na­dors han estat donats de baixa al final de cada tem­po­rada per no pagar la segu­re­tat social durant l’estiu, i són read­me­sos quan comença la nova sessió. Això, els que con­ti­nuen. Els que no, amb prou fei­nes tenen temps de tro­bar un nou destí. Ama­teu­risme de dub­tosa ètica davant els extra­or­di­na­ris sous de la jerar­quia. Dele­gats a 60 euros al mes, entre­na­dors aju­dants a 100, o prin­ci­pals a 400, hau­rien de donar per a molt poc i, en canvi, donen per a molt gràcies a deter­mi­nada auto­gestió i a la passió per la seva feina.

El Real Madrid, per exem­ple, dedica al bàsquet el doble de recur­sos. A la Masia, el Barça compta amb 13 pla­ces per a la secció. Aquesta última tem­po­rada hi han vis­cut els júniors Luka Sama­nic (croat, fins que va dei­xar el club), Erik Hall (suec), Oier Ardanza i Borja Fernández (bas­cos), Nicola Zizic i Pavle Titic (mon­te­ne­grins) i Tom Dig­beu (francès); els cadets Filip Siew­ruk (polonès), Lorenzo Guer­ri­eri (italià), Diego Rodríguez (cànta­bre) i Iñaki Ordoñez (navarrès) més Pau Ten­dero (balear), en règim de mitja pensió; i els infan­tils Joan Reda (català) i Aaron Ganal (andorrà). S’espe­ren can­vis per a la pro­pera tem­po­rada.

Per a tots aquests juga­dors, teòrica­ment apos­tes del club per la inversió que es fa amb ells, hi ha un pla de tec­ni­fi­cació per a un segon entre­na­ment diari que depèn més de l’excel·lent volun­tat dels entre­na­dors que d’un pro­jecte pen­sat des de dalt. I, d’això, els joves bas­quet­bo­lis­tes dub­ten que sigui el millor per a ells.

EL FUTUR

No n’hi haurà fins que el club s’imposi a la volun­tat de l’entre­na­dor del pri­mer equip i con­di­ci­oni l’ela­bo­ració de la seva plan­ti­lla. Ningú pretén que al Barça no juguin les millors opci­ons però sí que el talent de la base tin­gui el seu espai en les fit­xes 11 i 12 de la plan­ti­lla (per a Europa, el Barça en té 14), per exem­ple. I que el filial no sigui un espai on acon­se­guir més llicències sub-23 per a juga­dors del pri­mer equip que ser­vei­xin, en rea­li­tat, perquè l’entre­na­dor de torn compti amb plan­ti­lles àmplies de 15 i 16 juga­dors. I que això privi nois amb pro­gressió de tenir la seva fitxa en el Bar­ce­lona B. Així van viure Abri­nes o Vezenkov, per exem­ple.

La base hau­ria de tenir un pro­jecte clar i valent, sense inter­ferències, amb un pres­su­post i uns objec­tius inne­go­ci­a­bles més enllà dels resul­tats. I, evi­dent­ment, que el mis­satge no sigui l’adeu d’un talent com Kurucs sinó una fitxa a l’ACB per a joves com ell. I que cada exe­cu­tiu es faci res­pon­sa­ble de les deci­si­ons i no inter­fe­reixi en la dels altres. De tots és cone­gut, per exem­ple, que el Barça B serà entre­nat per Diego Ocampo sense que Cap­de­vila hagi inter­vin­gut en el procés de decisió. Això sí, com va expli­car el mateix Alfred Julbe després de ser aco­mi­a­dat, va ser Cap­de­vila qui va haver de comu­ni­car-li la decisió dels supe­ri­ors. És evi­dent que la fórmula no sem­bla la millor.

Per a aquesta tem­po­rada, com sem­pre, més can­vis, alguns d’interes­sants. Per exem­ple, la pro­fes­si­o­na­lit­zació d’alguns entre­na­dors, això sí, amb con­si­de­rats sous humils per a alguns tècnics, com Marc Cal­derón, entre­na­dor de l’equip júnior i tre­ba­lla­dor en una ofi­cina bancària a Bada­lona. L’oferta no millora la seva vida així que, després de vuit anys al club, ha dit adeu per tor­nar al Joven­tut, club que li ha ofert entre­nar els júniors. Altres tècnics de la casa com Rubén Muñoz, Laura Blanc o Ber­nat Aran també han mar­xat. La pro­mesa pro­moció interna con­ti­nua sense ser una rea­li­tat.

Excepte can­vis d’última hora, només repe­ti­ran en els seus càrrecs Car­les Flo­res (infan­til A) i Manel Muñiz (infan­til B). Són nove­tats Fer­ran Anguera (cadet B, era entre­na­dor aju­dant al cadet A), Jaume Comas (cadet A, era aju­dant d’Alfred Julbe al filial de LEB Or), Mateo Rubio (júnior, pro­ce­deix de la secció ama­teur del bàsquet femení del mateix Barça) i, com ja s’ha dit, Diego Ocampo (Bar­ce­lona B, acaba de fer pujar el Man­resa a l’ACB). Cal des­ta­car que Bar­ton, fins ara al júnior, serà el segon tècnic del filial, i que Roger Gri­mau s’incor­pora a la secció com a aju­dant a l’equip júnior.

Una altra nove­tat serà la cre­ació de l’equip de minibàsquet (nens de 10 i 11 anys). El club nota que arriba tard a la cap­tació del millor talent. El Joven­tut fa anys que es mou amb nens d’aques­tes edats i, a més, és capaç de fide­lit­zar-los amb el seu pro­jecte. Quan el Bar­ce­lona va a bus­car juga­dors per als equips infan­tils –hi ha pacte de no-agressió amb la Penya– es troba que els millors ja estan reclu­tats. Apos­tant per aquesta fórmula trac­ta­ran de millo­rar la pri­mera selecció del talent. L’Escola del Barça de Nacho Solozábal té objec­tius més soci­als.

CON­CLU­SI­ONS

Par­len Jasike­vi­cius de l’estruc­tura i els ger­mans Gasol, de la for­mació. No ente­nen res. Ells, que són auto­ri­tats en el món de la cis­te­lla, es fan mil pre­gun­tes que no tenen res­posta. És evi­dent que, després de tants anys de sequera, el pro­blema no és exclu­si­va­ment actual. No obs­tant això, no sem­bla que res esti­gui can­vi­ant tot i que els actu­als diri­gents seguei­xen par­lant d’un nou pro­jecte. El “10+2” (10 juga­dors de fora, 2 de la casa) és una fórmula que ja repe­tia Creus fa deu anys, i que con­ti­nua vigent en la teo­ria. Però només en la teo­ria.

Aquesta última tem­po­rada deu juga­dors fets a can Barça han jugat a l’ACB: Eriks­son, Raba­seda i Paulí (Gran Canària), Par­dina i Pérez (Donos­tia), Spi­res (Obra­doiro), Salvó (Guipúscoa), Sulej­ma­no­vic (Fuen­la­brada), Rey (Sara­gossa) i Hakan­son (Estu­di­an­tes); Navarro i les apor­ta­ci­ons anecdòtiques de Kurucs, Diagne i Gar­cia, al Barça; per Europa han des­ta­cat Dedo­vic (Bayern), Peno (Alba), Hernández (Zie­lona Gora) o Sama­nic (Olim­pija); i tres més, Pau Gasol (Spurs), Marc Gasol (Grizz­lies) i Hezonja (Magic), a l’NBA. És sufi­ci­ent pro­ducció? O és extra­or­dinària, tenint en compte els mit­jans des­ti­nats?

Diuen els experts que el pro­blema del Barça és que té massa diners i molt poc lide­ratge. Que si s’equi­vo­quen, és igual. Ja l’encer­ta­ran en la següent. I si no, calma. Sem­pre hi haurà una ter­cera opor­tu­ni­tat. I si no fun­ci­ona De la Fuente, Rodríguez. I si no, el següent. I si es fitxa un juga­dor i no ren­deix, se’n porta un altre. Massa diners que aca­ben en dub­to­ses ope­ra­ci­ons de juga­dors sense qua­li­tat que tan­quen la porta als joves de la casa. I afecte. Que l’entre­na­dor del pri­mer equip vagi a veure el filial. I que els res­pon­sa­bles del famós model vis­quin a prop dels nens, també com a espec­ta­dors habi­tu­als –no oca­si­o­nals– dels entre­na­ments.

El futur està en joc. Que ningú oblidi que un arbre neces­sita sem­pre les seves arrels per viure. També els que envol­ten el Palau Blau­grana, encara que mai sur­tin en cap foto­gra­fia de por­tada.