Nous horitzons
Internacional. Sense ofertes de la Lliga Endesa, Xavi Rey ha acceptat la proposta del Benfica portuguès d’Arturo Álvarez per ser-ne un dels referents
No se sap mai què pot portar el futur, i, si no, que ho preguntin a Xavi Rey. A final del curs passat, semblava coll avall la seva continuïtat al Tecnyconta. Hi havia ofert un bon to –6,4 punts (63,3% de dos), 5,8 rebots i 11,3 de valoració en quasi 17 minuts, en els vuit duels del tram final de temporada– i res feia pensar que el club aragonès no exerciria la clàusula de renovació automàtica. Però, així va ser i el pivot barceloní (2,10m, 1987) va esdevenir, de cop, agent lliure. “Em va sorprendre molt, ja que, de totes les maneres possibles, havien dit que em volien. Però hi va haver moviments en el club i tot va canviar”, es lamentava.
Nova tendència
Van anar passant els dies i les setmanes, i no arribava cap oferta de la Lliga Endesa. “Quan fas els deures sobre la pista i després no arriba res seriós, et vas plantejant coses. Com que potser no busques on hauries de buscar. On et valorin el que pots aportar”, reflexionava el barceloní, que hi afegia: “Vaig veure que la situació econòmica per als espanyols no pintava gens bé a l’ACB aquest estiu i vaig decidir mirar més del que és habitual a l’estranger”. “Després a meitat de la temporada, ja et truquen i et paguen, quan els han fallat els experiments, però això cansa. Fa que no et puguis implicar en cap projecte, ni tenir cap lligam. Anar d’un lloc a un altre poc temps és molt frívol, per a mi”, explicava el pivot, que ara prioritzava l’estabilitat.
La temporada passada, ja va fer el pas de jugar a fora –va encetar-la a l’Ankara DSI, de la segona divisió turca– i ara hi torna, firmant amb el Benfica per un any: “Quan va arribar l’oferta, que era molt superior al que hauria cobrat a Saragossa, no ho vaig pensar. És un club reconegut a Portugal, seriós i amb un bon projecte.” Allà, es retrobarà amb Àlex Suárez, amb qui va compartir vestidor a Saragossa, i tindrà de tècnic Arturo Álvarez, que ha fet un any magnífic al Prat (LEB Or). Rey se n’anirà la setmana que ve a Portugal per ser peça preponderant –“un rol on se m’exigiran coses des del primer dia; allà soc com un americà”, ironitza–, en un equip que aspira a alçar els títols de lliga i copa al seu país. De fet, és el que n’ha guanyat més (27 i 22, de forma respectiva), per bé que la temporada passada es va quedar en blanc. “Lògicament, és una competició amb un nivell més baix que l’ACB, amb quatre equips per sobre de la resta. Nosaltres som un d’ells i anirem a totes”, destacava Rey, a qui fa il·lusió el caramel europeu. El Benfica està inscrit en la FIBA Europe Cup, quarta competició d’Europa en nivell, i farà una eliminatòria amb el Sàsser italià (3 i 10 d’octubre). Qui la passi entrarà al quatre gran.
“Han destruït la classe mitjana d’espanyols”
El marc de contractació que regeix actualment en la Lliga Endesa permet legalment que hi hagi plantilles sense cap jugador nascut a l’Estat espanyol. Un jugador de formació –a cada roster n’hi ha d’haver quatre– pot ser de qualsevol nacionalitat, sempre que entre els 14 i els 20 anys hagi participat en les competicions FEB un mínim de tres anys. “Si a tot arreu es fes així i el mercat fos obert, no hi hauria cap problema. Però el problema del jugador espanyol és que aquí no està protegit, però a les altres lligues europees tampoc perquè protegeixen els seus. Estem en una gran inferioritat”, destaca Xavi Rey, que veu un problema molt greu, de present i futur: “Han destruït la classe mitjana d’espanyols. Abans era un perfil de jugador valorat, però ara gairebé ni existeix. La competició s’ha quedat amb els espanyols top, els que estan als equips d’Eurolliga, i això que el Baskonia no en té, i els joves que tenen un sou de principiant.” “La línia d’equips de zona mitjana i baixa és apostar fort per un cinc inicial estranger ben pagat, i la segona unitat, deixar-la per a salaris marginals. I aquests, ni cal que siguin espanyols”, conclou.