Amb galons

El pas del temps ha enfor­tit el pres­tigi gironí a Europa i aquest any aquest fet s’ha vist reforçat amb arri­ba­des com ara les de Murphy o Palau, peces amb un ofici i recor­re­gut de pri­mer ordre. Això l’asse­nyala com a favo­rit en el seu grup, l’F, en la pri­mera fase tot i que s’haurà de plas­mar després sobre el par­quet. La gar­be­llada per a la següent eli­mi­natòria no és exi­gent –pas­sen els dos pri­mers de cada grup i els qua­tre millors ter­cers; en total, 24 equips de 40 que ini­cien el tor­neig–, però la mirada giro­nina ha d’anar més enllà. Les de Surís no només han de bus­car el pri­mer lloc, sinó també ser un dels vuit millors per coe­fi­ci­ent (victòries i basket-ave­rage gene­ral). Això exi­geix filar prim i no pati­nar en tota la pri­mera fase –acaba el 12 de desem­bre–, però el premi és grandiós, ja que l’exi­mi­ria d’una eli­mi­natòria gens còmoda a prin­cipi de gener.

El pri­mer escull, avui a Fon­ta­jau (19 h, Esport 3 i TV Girona), pos­si­ble­ment sigui el més dur. El Ger­nika és un dels cinc imba­tuts en la Lliga Feme­nina (3-0) i va superar amb molta suficiència la prèvia con­tra el Namur belga (+63 de dife­ren­cial). Èric Surís fa dies que adver­teix que, ara mateix, els avan­tat­gen en rodatge: “Tenen molts recur­sos, sobre­tot en atac. En posi­ci­ons tres, qua­tre i cinc, dis­po­sen de juga­do­res versàtils i atlètiques, amb bon tir de tres punts. I, per l’exte­rior, Die­trick és elèctrica.”

El poten­cial basc, però, està min­vat a Europa perquè ha de pres­cin­dir d’una de les tres extra­co­mu­nitàries (Die­trick, Round­tree i Gwath­mey). L’última actua a Lliga Feme­nina com a coto­nou –té el pas­sa­port de Puerto Rico–, però la FIBA, en les seves com­pe­ti­ci­ons, no dife­ren­cia entre pas­sa­port coto­nou i no euro­peu. El Ger­nika està tre­ba­llant perquè Round­tree obtin­gui aviat la naci­o­na­li­tat espa­nyola. En tot cas, Surís ha insis­tit a “recu­pe­rar la química amb l’afició” de la pas­sada edició, si bé és cons­ci­ent que l’horari d’avui no és l’òptim per a una bona entrada. Més enllà dels altres dos rivals –a pri­ori, amb molts més argu­ments l’Uni Györ que l’União Spor­tiva–, caldrà ges­ti­o­nar el des­gast de com­bi­nar les dues com­pe­ti­ci­ons amb un equip curt, de vuit juga­do­res, després de la baixa de Bea Sánchez per l’hèrnia dis­cal. Amb la decisió de no anar al mer­cat per reforçar-se –almenys, de moment–, qual­se­vol petita lesió pot supo­sar un mal­de­cap més greu del que es podia pen­sar en pri­mera instància.

Can­di­dats

És impos­si­ble pre­dir quins equips aspi­ren al títol, bàsica­ment perquè, a par­tir dels quarts, n’hi entra­ran qua­tre d’Euro­lliga que hi tin­dran molt a dir. A hores d’ara, es pot des­ta­car el Gala­ta­sa­ray, el campió, a més d’equips que van caure de l’Euro­lliga en la prèvia. Entre aquests el Wisla Cracòvia de María Conde i Leo Rodríguez o el Cuku­rova turc d’Astou Ndour.