Qua­tre dies després de per­dre la final de la copa a Vitòria, l’Spar City­lift s’ha aixe­cat, i de quina manera. L’equip gironí ha fet un pas de gegant cap a les semi­fi­nals de l’Euro­copa, en escla­far l’Asvel Lió a la seva pista (57-80). Les fran­ce­ses han afron­tat la cita amb bai­xes de pes –Cla­rissa dos San­tos i Alysha Clark, per lesió–, però les giro­ni­nes, també. Sense Rei­sin­ge­rova ni Don­gue, i amb una rotació de vuit, les d’Èric Surís s’han exhi­bit i han reduït a la mínima expressió un dels millors atacs del tor­neig.

Els qua­tre pri­mers minuts ja han estat una decla­ració d’inten­ci­ons, amb molt d’encert des del tri­ple i apor­ta­ci­ons a prop de cis­te­lla de Gabby Willi­ams i Col­hado (3-13, 4’). L’equip des­til·lava ener­gia i el con­trol del rebot defen­siu impe­dia que les locals, sense encert en el tir, optes­sin a sego­nes opci­ons.

Ha estat a prin­ci­pis del segon quart quan l’Asvel ha apu­jat, de forma con­si­de­ra­ble, les línies de pressió i el nivell d’agres­si­vi­tat. L’Spar City­lift se n’ha sor­tit i, amb l’apa­rició a escena de Hamp­ton, ha fre­nat l’intent de reacció local que, a banda de con­ti­nuar eixut en atac, tenia lla­cu­nes al dar­rere –pèssim balanç defen­siu– que les visi­tants cas­ti­ga­ven. A la mitja part, 24-36.

S’intuïa una reacció del com­bi­nat francès tor­nant de ves­ti­dors, però l’equip l’ha con­tin­gut a la per­fecció. Man­te­nint el to al dar­rere i en atac, llençant fue­ta­des des de l’arc i tra­ient petroli de les sego­nes opci­ons, amb Col­hado fent una fei­nada impa­ga­ble sota els cèrcols. La diferència s¡ha eixam­plat fins un +21 (27-48, 25’), que es veu­ria reta­llat a prin­ci­pis de l’últim quart a un 46-56 amb l’Asvel cas­ti­gant a cop de tri­ple les pèrdues giro­ni­nes. El tir de llarga distància era, però ,l’únic recurs local i quan li ha tor­nat a des­a­parèixer l’encert s’ha que­dat orfe, sense res. Ha estat lla­vors quan l’Spar City­lift ha olo­rat la sang i s’ha tirat a la jugu­lar del rival, obrint un forat de +26 (52-78). Al final, +23, una diferència còmoda però que s’haurà de vali­dar el dijous que ve, a Fon­ta­jau.