L’Spar City­lift es troba ara en el punt més efer­ves­cent de la tem­po­rada, jugant-se els títols. Als des­pat­xos, la feina per tro­bar recur­sos i ajus­tar-se al que està pres­su­pos­tat a prin­cipi de curs és una cons­tant. Enguany, es com­plirà una dècada en la Lliga Feme­nina i el club ha pogut com­bi­nar el seu crei­xe­ment amb la solvència econòmica. “Som modèlics en gestió tot i que estem en per­ma­nent tensió per tirar-ho tot enda­vant, a vega­des amb poca ajuda” diu Xavi Fernández, el direc­tor gene­ral.

Coin­ci­dint amb el Dia Inter­na­ci­o­nal de la Dona, el club gironí ha vol­gut alçar la veu per denun­ciar el que con­si­dera un tracte de desi­gual­tat entre els clubs feme­nins i els mas­cu­lins a l’hora de rebre aju­des ins­ti­tu­ci­o­nals. La gota que ha fet ves­sar el vas de l’Uni ha estat la reducció “sense cap previ avís” d’11.000 euros de la sub­venció que la Gene­ra­li­tat li havia pres­su­pos­tat per aquest curs. Xavi Fernández ho troba una falta de res­pecte: “És ver­gonyós. Quan clubs cata­lans de l’ACB han neces­si­tat ajuda, i no cal dir noms, han tret diners de sota les pedres.” En aquest sen­tit, va refe­rir-se també a l’Ajun­ta­ment i a la Dipu­tació de Girona: “Ens aju­den i els ho agraïm, però la seva apor­tació és un terç menor que la que dona­ven al CB Girona en l’època Casa­de­mont, fa quinze anys. El bàsquet mas­culí a Girona arros­sega dos con­cur­sos de cre­di­tors i nosal­tres, sense haver fet res, en som per­ju­di­cats perquè les ins­ti­tu­ci­ons tor­nen crèdits encara d’aque­lla època. Ho tro­bem injust. Quina diferència hi ha entre el pro­jecte de l’Uni i un d’un club de la zona baixa de l’ACB?”

Ara, les apor­ta­ci­ons entre l’Ajun­ta­ment, la Dipu­tació i la Gene­ra­li­tat gai­rebé cobrei­xen un terç del milió d’euros que té el club de pres­su­post. Amb l’únic que hi ha un acord més enllà de final de curs és amb el con­sis­tori (2020). “No estem dient que no donin a l’esport mas­culí, com es fa amb el Girona de fut­bol tot i ser una SAE, sinó que hi hagi valen­tia per apos­tar fort pel femení. Avui ens ompli­rem tots la boca d’igual­tat i grans pro­cla­mes i després les parau­les se les emporta el vent. Hi ha hipo­cre­sia”, es queixa el direc­tor gene­ral. “Estem entre els 16 millors a Europa i no podem fer pla­ni­fi­cació a mitjà ter­mini. La Núria [Martínez] va ser la pri­mera que vam reno­var per més d’un any i la Laia [Palau]té un 1+1. La rea­li­tat és que estem al límit, amb sos­tre de vidre. I no és una demanda pun­tual, sinó que cre­iem que fa falta un canvi de men­ta­li­tat.”