FERRAN ARIL
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE BÀSQUET
“No m’hauria pensat mai que seria president”
Ferran Aril ha deixat la Seu d’Urgell per agafar el relleu de Joan Fa quan encara li quedava un any de mandat
“Analitzarem com va aquest curs amb la il·lusió de seguir treballant quatre anys més”
Iniciem una roda de visites per arribar a tot arreu perquè em coneguin a mi però sobretot per conèixer-los a ells
Ferran Aril Duran (la Seu d’Urgell, 1956), agent de duanes de professió, va arribar a la presidència de la FCBQ després de molts anys de dedicació professional i personal al bàsquet. Vinculat a l’esport de la cistella des dels deu anys, va passar a conviure amb la realitat del club de la seva ciutat natal, l’AE Sedis Bàsquet, on va fer diferents tasques, des de jugador fins a president, i va exercir com a màxim responsable de l’entitat al llarg d’un mandat (1982/86). Després de ser president a la territorial de Lleida, ara ha fet un pas al capdavant de la FCBQ.
Com és que va assumir aquest repte?
No ho hauria fet si no m’ho haguessin proposat perquè no m’hauria pensat mai que seria president. Feia quasi 26 anys que era president a la territorial de Lleida i quan en Joan Fa ho va voler deixar per problemes de salut se’m va plantejar que acabés jo l’any de mandat que li quedava. Va coincidir que em vaig jubilar i em va fer il·lusió. Analitzarem com va aquest any amb la il·lusió de seguir treballant quatre anys més amb la confiança dels clubs.
Què hi perd des del punt de vista personal?
L’aposta que he fet és dura, és canviar la manera de viure, passar de gestionar una federació, que amb dues tardes ja feies, i ara deixar família i amics. A Barcelona estic sol i els caps de setmana tampoc puc marxar sempre perquè hi ha activitats. Ha estat dur, però m’han donat suport des de casa i això és clau.
Com ha trobat la federació?
Coneixia la casa. Ja era vicepresident pel fet de ser president de la territorial, però no té res a veure perquè allà cobreixes uns 50 clubs i aquí en tens més de 300. Porto dos mesos i hi ha moltes coses a conèixer. Aquest any és per conèixer la casa i saber què s’ha de fer i prendre les decisions adequades. La federació me la trobo en bon estat de salut econòmic, amb una institució molt moderna en tema de xarxes, on és una referència, i pensant en el futur amb l’acta digital. Els temps no són fàcils però estem en una bona línia.
Com es veia el bàsquet des de la territorial de Lleida?
Les territorials sempre tenen un pes important i són un 45 per cent, aproximadament, del bàsquet català. Cada club té un vot, sigui de l’ACB o de tercera catalana. Tal com està estructurada la federació, ja tenen pes perquè automàticament ja tenen una vicepresidència. Hi ha territorials en què per la seva situació geogràfica és difícil que hi hagi competició amb nivell, i s’han de fer equilibris.
Li queda menys d’un any per consolidar projectes. És poc?
Un any dona per a molt poc, per conèixer la casa i poca cosa més. Aquí és molt intens el dia a dia, moltes activitats, molta feina. D’aquí a pocs dies començarem una roda de visites per arribar a tot arreu perquè em coneguin a mi però sobretot per conèixer-los a ells, escoltar-los i trobar solucions. No tinc una vareta màgica, però cal saber el seu tarannà per arribar a on puguem. Tenim un pla estratègic que vam aprovar al març i estem treballant per portar-lo a terme perquè és un pla aprovat pels mateixos clubs.
Satisfet amb l’equip que té, tant directiu com professional?
Agafo aquesta federació sent conscient que no he guanyat unes eleccions, perquè vaig rellevar Joan Fa, i acabaré amb el seu equip tant directiu com professional. Des del punt de vista directiu tenia clar que mantindria aquesta línia i si em presento a les eleccions llavors sí que podré fer canvis. I professionalment, amb qui visc el dia a dia, m’estan ajudant molt perquè jo vinc a aprendre.
Com està la relació amb la federació espanyola?
Amb la federació espanyola hem tingut moments complicats en l’últim procés electoral. Ara hi ha molt bona relació, fins al punt que la pròxima reunió de presidents autonòmics serà a Barcelona. Tenim clar que la FEB no es pot governar sense el suport de federacions fortes com la nostra. Ens hem d’entendre i estem en aquesta línia.
Veu escletxa per partits de les seleccions absolutes?
Aquest any és molt difícil. Normalment ja ho és, però aquest curs és any olímpic i no hi ha temps. Entre convenis de descans, vacances i partits no hi ha dates. Estem treballant per fer-ho més endavant però ara mateix no hi tenim cabuda. En noies, que era més fàcil, ho hem mirat i no hi ha cap forat, i en masculí, encara pitjor.
L’auge del femení és imparable.
S’ha fet un pas molt important però no ens podem adormir. Està bé, tira amb força però cada cop hi ha altres esports que estan apostant molt fort. No hem d’abaixar la guàrdia.
La imatge de Pierre Oriola, Laia Palau i Salva Maldonado és un reclam molt potent.
Ens dona visibilitat i, en el cas dels jugadors, mostra els valors per on et pot portar l’esport. En el cas del Salva, poder tenir un entrenador així al davant de les seleccions és un plus per deixar clar que no anem fent sinó que volem ser a dalt i tenir els millors tècnics. Coneix la casa, ha treballat en selecció absoluta i cobreix les inquietuds, que des del punt de vista tècnic feia falta. És un actiu en l’estructura.
El 3x3 va a l’alça. Catalunya es va avançar en el temps.
Era una de les coses que costaven perquè els clubs són molt seus amb el tema dels jugadors i crear una competició que generi una duplicitat de lligues podia generar problemes. Però s’ha sabut explicar i entendre i tothom té clar que serà olímpic i hi apostarem. En aquests moments tenim més demandes que dates per al pròxim circuit català del 3x3. Un èxit total.
El dia de l’entrenador és una idea que s’ha de consolidar?
Hi ha una sèrie d’activitats que s’han generat els últims anys a les quals s’ha de donar continuïtat. El dia de l’entrenador és la identificació amb una manera de treballar. Que un dia els puguis reunir amb gent del nivell vol dir que no només pensem en la competició sinó en la formació. Fem el mateix amb l’arbitratge i ho farem amb els directius per intentar ajudar a formar-se i gestionar les entitats.
Quina posició pren la federació en el procés?
Històricament la federació no s’ha pronunciat perquè no li toca. Però ens agradaria que hi hagués negociació perquè la democràcia no s’entén si no hi ha converses. Aquí cada club opina diferent, i també dins d’un mateix club.
Què hauria de passar perquè no es juguessin el cap de setmana els partits?
Confiem que hi hagi la normalitat que pugui garantir que els 2.200 partits que tenim previstos disputar es puguin fer sense que hi hagi cap perill per a ningú a l’hora dels desplaçaments i els partits. Això sí, estarem pendents dels esdeveniments per si hem de prendre decisions.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.