Jordi Trias (Girona, 1980) ha anun­ciat aquest matí a través de les xar­xes soci­als que posa punt i final a la seva etapa espor­tiva. For­mat a les cate­go­ries infe­ri­ors del Sant Josep i del CB Girona, ha estat dues dècades com a juga­dor pro­fes­si­o­nal. Després d’estar un curs (2001-02) a la lliga LEB en les files de l’Etosa Múrcia, va debu­tar a la lliga ACB amb el Casa­de­mont Girona (2002-04). Tot i que va fit­xar pel Barça el 2004, va tor­nar al seu club d’ori­gen a mitja tem­po­rada per poder dis­po­sar de més minuts. El 2005 torna al club blau­grana, aquest cop si amb la plena con­fiança del tècnic Dusko Iva­no­vic. Pepu Hernández el va con­vo­car per a la pre­se­lecció espa­nyola del mun­dial del Japó 2006, però a última hora va ser un dels des­car­tats. En la tem­po­rada 2006-07 va asso­lir el títol de la copa del Rei amb el Barça i va ser esco­llit el juga­dor més valuós del par­tit. El 2010 va tan­car la seva etapa al Barça i va ini­ciar un peri­ple que el va por­tar pel DKV Joven­tut, l’Andorra, el València, el Barça B, el Bàsquet Man­resa i el Bàsquet Girona, a la LEB Plata, on ha fet la qua­dra­tura del cer­cle.

Aquest és el llarg fil de Twit­ter on ha anun­ciat la seva reti­rada:

“Després de 30 anys jugant a bàsquet dels quals 20 han estat com a pro­fes­si­o­nal, crec que és un bon moment per fina­lit­zar aquesta etapa. Real­ment és com­pli­cat fer-ho, men­tre escric aques­tes línies em sento estrany i nostàlgic amb una sen­sació que no havia tin­gut abans. Escri­vint, em venen records de la meva infància que pen­sava tenia del tot obli­dats, records botant pel car­rer men­tre anava cap a casa, de quan es posava a ploure men­tre estava llençant a la cis­te­lla del parc, i con­si­de­rava que la pluja i arri­bar moll no era motiu sufi­ci­ent per treure’m de la pista ja que aque­lla il·lusió per jugar va aparèixer ben aviat. La vida et fa veure que tota pri­o­ri­tat o etapa per molt fantàstica que hagi estat acaba per obrir-ne d’altres també emo­ci­o­nants. Començant per la meva família que ha cres­cut als últims anys i la reti­rada em dóna la pos­si­bi­li­tat d’estar més al seu cos­tat.

Gràcies, Bàsquet, per aju­dar-me a créixer i a aga­far con­fiança en mi mateix per con­ver­tir-me en l’home i pare que sóc avui De tot el que m’has donat, el millor que m’emporto de tots aquests anys són, sens dubte, les per­so­nes excep­ci­o­nals que m’has permès conèixer, alguns dels quals, com ja saben, seran Amics per tota la vida i aquí em tin­dran pel que neces­si­tin. Us dono les gràcies per aquesta amis­tat.

Vull agrair als juga­dors, entre­na­dors, cos tècnic, emple­ats, peri­o­dis­tes, agents i àrbi­tres, que tants moments hem com­par­tit. I com no, mol­tes gràcies als afi­ci­o­nats que m’heu fet sen­tir molt esti­mat. Sem­pre he inten­tat ser un juga­dor de Club, posi­tiu en qual­se­vol situ­ació i donant el màxim de mi a la pista.

Gràcies a tots els Clubs que m’han permès fer rea­li­tat aquest Somni: - Començant pel CASA­DE­MONT GIRONA, ales­ho­res l’equip de la meva ciu­tat on vaig debu­tar a l’ACB davant la meva família i amics i que encara avui m’és impos­si­ble obli­dar la pell de gallina que vaig sen­tir en el moment de tre­pit­jar la pista per pri­mer cop.

- Al MUR­CIA, on hi vaig estar cedit un any i vaig madu­rar molt com a per­sona i pro­fes­si­o­nal.

- Al BARÇA, per demos­trar-me que els som­nis amb il·lusió i passió es poden fer rea­li­tat. Un Club d’una mag­ni­tud tan gran que sem­pre va ser emo­ci­o­nant ves­tir aquesta samar­reta per tot el que repre­senta i on vaig arri­bar en el punt més àlgid de la meva car­rera.

- També poder jugar a un Club de la història de la “PENYA”, on ben segur té una de les millors can­te­res d’Europa.

- A l’ANDORRA, per poder con­tri­buir al crei­xe­ment d’un pro­jecte que a dia d’avui ja ha acon­se­guit con­so­li­dar-se total­ment a l’ACB.

- Al VALEN­CIA, una orga­nit­zació amb una estruc­tura fantàstica on se’m va donar la opció de tor­nar a com­pe­tir pels objec­tius més alts.

- Al BARÇA B, que em va fer reviure moments del meu pas­sat, aju­dant amb la meva experiència a joves amb futur i ganes de tri­om­far.

- Al MAN­RESA, per un any ino­bli­da­ble i molt emo­tiu aca­bant d’una manera per­fecte acon­se­guint l’ascens a la lliga ACB.

- I final­ment al BÀSQUET GIRONA per aca­bar jugant a casa meva, allà on tot va començar, i on segur el Club con­ti­nuarà crei­xent i els giro­nins ens sen­tim i sen­ti­rem molt orgu­llo­sos. Gràcies de tot cor a la meva família que us he tin­gut al meu cos­tat en els bons i no tan bons moments, i sobre­tot per fer-me sen­tir que el bàsquet era això, un joc per ser feliç.

I a tu Anna, la meva “Anna”, que sem­pre t’has pre­o­cu­pat per mi aju­dant-me en tot el que com­porta aquesta pro­fessió, adap­tant-te a cada cir­cumstància: que si abans del par­tit he de dinar a aquesta hora, que si he de des­can­sar a aquesta altra... fent teves aques­tes ruti­nes com si fos­sin per a tu mateixa, tot per tal de que jo estigués el més pre­pa­rat pos­si­ble per jugar.

I acabo aquesta carta amb la meva filla petita volent pujar a la meva falda com si notés que la neces­sito, envi­ant-me un mis­satge dient que a par­tir d’ara els meus pròxims par­tits són ELLES. GRÀCIES DE TOT COR.”