El que sem­blava impos­si­ble durant anys sem­bla que serà una rea­li­tat en 48 hores: el pavelló del Sant Josep abai­xarà la per­si­ana per sem­pre. Un tem­ple amb molta història, un tem­ple que ha estat casa del Sant Josep i, uns anys també, de l’històric Coto­ni­fici. Un tem­ple on s’han for­mat milers de nens i nenes que alguns han arri­bat a l’elit, com ara Vecina, Perico Ansa, Cuesta, Marco, Lleal, Edu Saba­ter, Camps o d’altres que van pas­sar pel club com Gri­mau, Oli­ver, Cor­ra­les, San­martín... Però els molts que no hi han arri­bat guar­den el record ines­bor­ra­ble d’una de les eta­pes més impor­tants de la seva vida. Un espai únic on l’Arque­bis­bat ha deci­dit pri­o­rit­zar els diners a l’esport. Esta­ven avi­sats. Per activa i per pas­siva. L’Església també els havia anat donant pis­tes, pri­mer tan­cant el tea­tre, d’on van sor­tir també il·lus­tres actors i actrius. Després, la secció d’escacs, i el cop defi­ni­tiu va ser tan­car el bar, lloc de culte durant tants i tants anys de tertúlies de bàsquet. Allí es va ges­tar una gene­ració d’entre­na­dors única, amb Alfred Julbe, Izqui­erdo, Pedro Martínez, Tri­fon Poch... amb Josep Maria Guasch com a aglu­ti­na­dor i que va por­tar Lla­neza. Ha estat sens dubte una escola de tècnics.

Per què tot s’acaba? El 18 de novem­bre, l’Arque­bis­bat va noti­fi­car que havia rebut un reque­ri­ment de l’Ajun­ta­ment de Bada­lona per tan­car el pavelló esgri­mint la situ­ació de pre­ca­ri­e­tat. El ter­mini per desa­llot­jar les ins­tal·laci­ons espor­ti­ves acaba demà. El pro­blema és que no hi ha cap llicència d’acti­vi­tat. I la pre­gunta que es fa tot­hom és: I ara què? L’Ajun­ta­ment ha vol­gut donar res­posta recol·locant els 22 equips a entre­nar en dife­rents pave­llons de la ciu­tat i pobles de la roda­lia. Però amb la ja evi­dent falta d’ins­tal·laci­ons, el puzzle no con­venç ningú, perquè d’entrada tots han de can­viar de lloc. La super­vivència de l’enti­tat no peri­lla, però sí la seva força. Què pas­sarà durant el temps (mínim tres anys) que es tri­garà a tro­bar nova llar? És una incògnita. La junta vol pre­sen­tar un pro­jecte el pro­per16 de desem­bre per no moure’s del pavelló i revi­ta­lit­zar les ins­tal·laci­ons com a punt neuràlgic del barri. L’Ajun­ta­ment ofe­reix els ter­renys de la Focus –on havia d’anar la pis­cina Mireia Bel­monte– i l’Arque­bis­bat, pagar part de les obres. Però el Sam­Pep no vol mar­xar lluny, vol man­te­nir les arrels al cen­tre per no per­dre l’essència, i li agra­da­ria un pavelló a la Mobba, una antiga fàbrica al cos­tat de l’estació de tren. Tot són rumors, tot són bones inten­ci­ons, però la rea­li­tat és que, com diu el lema, El Sant Josep no es toca, però sí que els hi estan tocant. I molt.