El Baxi Man­resa va viure en la seva pròpia pell una cosa més habi­tual de bàsquet de lleure que de com­pe­tició euro­pea perquè, a la plaga de lesi­ons i malalts que no van poder viat­jar a Ankara, s’hi van sumar Mitro­vic i Kra­vish, que es van que­dar a l’hotel malalts abans del matx. Pedro Martínez va anar al par­tit amb només set juga­dors. I, tot i jugar con­tra un equip amb grandíssims juga­dors, els man­re­sans van domi­nar durant 28 minuts amb un esforç titànic de tots en una nit d’heroïcitat històrica. Gua­nyar hau­ria estat ja una gesta impos­si­ble perquè el des­gast va pas­sar fac­tura.

Pedro Martínez va inten­tar pro­te­gir els seus amb una defensa zonal per evi­tar fal­tes que els podria haver dei­xat amb qua­tre juga­dors a pista si hi hagués hagut eli­mi­nats. El Baxi va fer un par­tidàs amb Pere Tomàs incom­men­su­ra­ble amb 26 punts i 9 rebots però al seu cos­tat Nel­son i Vau­let també van ren­dir a un gran nivell. Tot i que sem­blava que ja esta­ven enfon­sats (73-62), els man­re­sans van reac­ci­o­nar per posar-se a tres punts (75-72). Wilt­jer va situar el 78-72 amb un tri­ple i en el dar­rer segon Vau­let va errar el tri­ple que hau­ria permès al Man­resa man­te­nir el basket ave­rage de l’anada, en què havia gua­nyat al Nou Con­gost de cinc punts. No és relle­vant perquè el més impor­tant és que els man­re­sans van amb pas ferm a Europa, que tenen vir­tu­al­ment el bit­llet per a la següent fase i que aquest equip és per treure’s el bar­ret. Impres­si­o­nant.