Venen nits màgiques a Fontajau
L’Spar Citylift surt ben parat del sorteig dels quarts de final. El primer rival serà el Reyer Venècia i en unes hipotètiques semifinals evitaria els altres favorits per al títol, l’Avenida i el Dinamo Kursk, que s’encreuen entre si
Del zero a l’infinit. Així han pujat les accions de l’Spar Citylilft a Europa en pocs dies. D’una eliminació que semblava cantada s’ha passat a un sorteig molt favorable dels quarts de final de l’Eurocopa, que situa l’equip gironí amb possibilitats ben reals de plantar-se en la seva primera final europea de la història.
Però anem a pams. El primer rival serà el Reyer Venècia, un rival contra el qual no ha jugat mai l’Spar Citylift i que ha estat també en l’ull de l’huracà que va acabar provocant la sanció al Sopron i al Riga. L’equip letó, com les hongareses, es va negar a viatjar a Ljubljana per jugar contra les venecianes per temor a un contagi. La primera decisió que haurà de prendre la FIBA és si el partit d’anada dels quarts de final, previst per al 12 de març, es juga a Venècia –els partits de la lega estan tots suspesos– o es trasllada a una altra seu. Difícilment el partit es jugarà a Eslovènia, ja que la tria es va decidir perquè era un país a mig camí entre Itàlia i Letònia. La tornada, això segur, es jugarà a Fontajau el 19 de març. Les semifinals seran el 26 de març i el 2 d’abril i la final el 8 i el 15 d’abril.
I després...
En unes hipotètiques semifinals, l’Uni evitaria també els dos altres favorits per al títol, l’Avenida i el Kursk, que s’enfrontaran a quarts. El rival sortirà de l’eliminatòria entre el València de Casas i el Castors Braine, el campió de Bèlgica, un equip amb només tres victòries al grup A de l’Eurolliga, la meitat de les que ha obtingut l’Uni. Èric Surís, entrenador de les gironines, va parlar ahir precisament del valor que tenen ara les victòries a l’Eurolliga. “Tindrem el factor pista a favor perquè tenim una victòria més que el Venècia i sabem la importància que té el factor pista, i encara més a Fontajau, en eliminatòries FIBA”.
El Venècia s’ha confirmat aquestes últimes temporades, des de l’ascens a la sèrie A-1 el 2012, com la principal alternativa al Famila Schio, però fa dos anys ja va tocar la glòria continental arribant a la final de l’Eurocopa, en què va ser batut pel Galatasaray. La figura d’aquell equip era l’escorta nord-americana Riquna Williams, la primera jugadora que va anotar 50 punts en un partit de la WNBA. Abans l’equip havia conquerit la lliga adriàtica la temporada 2014/15.
Ara la força de les italianes es reparteix entre la capacitat interior de la lituana Gintare Petronyite (11,7 punts i 6 rebots) i l’excel·lència de l’alera Jolene Anderson (10,1 punts, 6,4 rebots i 3,7 assistències). Del bloc italià destaca el rol de la base internacional Debora Carangelo. “Ens posaran les coses molt difícils perquè és un equip que ha competit molt bé en l’Eurolliga. Són experimentades i físiques; haurem de fer dos partits molt bons per continuar endavant.”
L’Spar Citylift ja va jugar la temporada passada les semifinals de l’Eurocopa –mai cap equip català havia arribat tan lluny en una competició continental–, on va acabar cedint contra el Montpeller. L’únic equip de la Lliga Femenina que ha aconseguit arribar a la final de la competició va ser l’Spar Gran Canària en la primera edició, disputada la temporada 2002/03. Dels altres equips que juguen els quarts de final, només el poderós Dinamo Kursk rus (2011/12) té aquest títol en el seu palmarès internacional.
PROTAGONISTA
