“Depenem de nosaltres”

Sí, hem gua­nyat par­tits molt com­pli­cats i l’últim con­tra el Càceres pot­ser va ser el més lleig de veure, però les sen­sa­ci­ons són molt bones, estem totes recu­pe­ra­des i sense cap tipus de lesió. I això ens fa estar molt con­ten­tes i amb ganes.

La lliga és de la tem­po­rada pas­sada i mol­tes de les que som aquí som noves. Crec que són les bones sen­sa­ci­ons que estem tro­bant com a equip, amb tot el bloc fet perquè les incor­po­ra­ci­ons han estat de mica en mica i vul­guis o no això ha afec­tat. Gua­nyar aquesta copa seria molt espe­cial i molt maco perquè seria la pri­mera per al club.

Ha estat un procés llarg i com a equip hem hagut de tre­ba­llar molt perquè entre lesi­ons i mol­tes bai­xes, can­vis o la Sonja que ja s’incor­po­rava tard... La veri­tat és que les que hi érem des del prin­cipi hem hagut de man­te­nir el bloc, i les que arri­ba­ven, anar-les aco­llint tan bé com podíem. És molta feina que ara mateix també es veu reflec­tida a l’equip, i amb el suport i la con­fiança que ens dona l’Èric es nota: el joc és molt bo i l’equip fa el que neces­sita quan toca.

Jo fit­xava com a qua­tre i Nàdia era un cinc. Som molt dife­rents i no hi havia cap pro­blema, em carac­te­ritzo per la poli­valència i quan en algun moment l’Èric m’ha neces­si­tat al cinc hi he estat. O si he hagut d’aju­dar la base a pujar la pilota també. M’hi he d’adap­tar, soc jove i això em ser­veix per apren­dre’n.

Ell aporta molta con­fiança a les juga­do­res. I estar bé en face­tes com la defensa i el rebot és el més impor­tant. Perquè en atac, com dius, ja hi ha mol­tes juga­do­res capa­ces de fer punts, i si tinc un bon llançament, mirar que sigui cor­recte. A poc a poc he anat aga­fant més minuts i els he pogut apro­fi­tar.

Al final es tracta de ser com­pac­tes. Quan estem amb un cinc a la pista que som més altes miro de córrer més perquè con­si­dero que ho puc fer, de cara. I quan l’equip és més petit miro d’apor­tar més en defensa. El meu paper en atac és més secun­dari, ja hi ha molta gent amb molt talent i el que miro és de ser cor­recta en els aspec­tes que se’m dema­nen i no res­tar a l’equip.

Va ser un impacte molt fort per a nosal­tres: perdíem casa nos­tra, perquè al final juguem i ens entre­nem a Fon­ta­jau. I sem­pre ho dic, que quan el pavelló està ple és com si fos un sisè juga­dor. És difícil venir a jugar aquí i ens vam haver d’adap­tar a una nova pista, que no era el nos­tre pavelló, i tam­poc teníem les hores com és habi­tual. Viat­ges, tor­nes i ningú sap gaire bé què pot pas­sar. Ens va engan­xar en el pit­jor moment perquè també estàvem molt can­sa­des física­ment, però el sotrac l’hem superat força bé i hem entrat a l’Euro­copa, hem gua­nyat els par­tits impor­tants i som on volíem en aquest moment de la tem­po­rada.

No [riu]. No pen­sem en quanta gent del Per­fu­merías hi haurà sinó a fer el nos­tre joc. Som gent amb molta experiència que ha jugat en pave­llons plens en con­tra i no ens pesarà. Depe­nem de nosal­tres, hem de fer la nos­tra feina. I també hi haurà gent que vindrà a donar-nos suport o que no són d’aquí, com la meva família, que també ve. I pot anar bé.

Els vuit equips que hi ha poden com­pe­tir con­tra qual­se­vol, ja s’ha vist. I el Cadí saps que et posarà les coses difícils i que hauràs de fer un molt bon par­tit per gua­nyar-les. És un valor afe­git començar bé, anar cap a semi­fi­nals i arri­bar a la final.

Aquest ritme és un punt a favor per a nosal­tres, saber can­viar el xip. I ara és el mateix, arri­bar a un ritme en què no podem abai­xar les revo­lu­ci­ons. Si arri­bem a la final diu­menge esta­rem mor­tes, després del par­tit, però es tracta de no aflui­xar.

Havíem de gua­nyar a Mont­pe­ller, teníem l’opció de Kursk i, quan apa­reix la de Sopron, sabíem que havíem de fer un par­tit molt seriós con­tra un rival molt difícil. Vam fer la nos­tra feina, i entre sort i feina meres­cuda, perquè penso que si tre­ba­lles hi arri­bes, som a l’Euro­copa. Ara s’ha d’apro­fi­tar.