FCBQ

FERRAN ARIL

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE BÀSQUET (FCBQ)

“Cal trobar l’equilibri entre el que volem i el que podem fer”

Aril, que està confinat a casa, va arribar al càrrec fa poc més de mig any i des de llavors ha viscut una mena de màster amb mil situacions

“La federació no tanca. Fem teletreball i vetllem pel bàsquet català”, diu el president

Confinat a la Seu d’Urgell
El president de la federació catalana està treballant pel bàsquet català des de casa seva a la Seu d’Urgell, des d’on durant molts anys ha estat i és un referent de la Territorial de Lleida, de la qual va ser el màxim responsable abans d’agafar el relleu de Joan Fa al capdavant de la FCBQ.
Treballem per nodrir de continguts d’entreteniment i d’utilitat, sempre relacionats amb el bàsquet, els federats

Fer­ran Aril va assu­mir la pre­sidència de la Fede­ració Cata­lana de Bàsquet (FCBQ) fa poc més de mig any (10 de juny) i en aquest temps ha fet un màster de com s’ha de ges­ti­o­nar una enti­tat quasi cen­tenària, que viu, igual que el país, un moment con­vuls.

Com els afecta el drama del coro­na­vi­rus?
La situ­ació és com­plexa a tot el món; ho vivim com tot­hom, però amb una mica més d’alè, pot­ser, perquè les per­so­nes que ens dedi­quem a l’esport i a les enti­tats espor­ti­ves tenim un tarannà molt eixe­rit, un espe­rit de superació increïble i uns valors que fan que per a nosal­tres siguin més supor­ta­bles aques­tes incidències tan greus. El bàsquet té intrínsecs els valors de soli­da­ri­tat, gene­ro­si­tat, tre­ball en equip... i un llarg etcètera. Aquests valors són l’ADN de l’esport de la cis­te­lla, i aquesta és una manera de viure, una eina social. En aquests casos, som capaços de tras­lla­dar el que fem a la pista a la vida real. Així ho ente­nem i així vivim. La nos­tra pri­mera –i diria que única– intenció és que, amb les nos­tres actu­a­ci­ons, la gent del bàsquet català se senti refer­mada en la con­vicció que cal ser res­pon­sa­ble i dis­ci­pli­nat, i com­plir amb les reco­ma­na­ci­ons de les auto­ri­tats com­pe­tents per vèncer el coro­na­vi­rus. Com­plim amb el que ens han fet arri­bar des del govern de Cata­lu­nya, a través de la Secre­ta­ria Gene­ral de l’Esport i l’Acti­vi­tat Física, des de Sani­tat, des del govern espa­nyol, des del Con­sell Supe­rior d’Esports i des de la FEB. Totes aques­tes enti­tats vet­llen per la salut i el benes­tar de l’esport, i ens sumem a totes les pre­cau­ci­ons que cal­gui per acon­se­guir la mínima afec­tació en la salut.
Qui­nes mesu­res han pres a la fede­ració cata­lana?
La pri­mera: els nos­tres tre­ba­lla­dors i tre­ba­lla­do­res estan rea­lit­zant i desen­vo­lu­pant les seves tas­ques des de casa, mit­jançant el tele­tre­ball, des d’aquest mateix dilluns 16 i, de moment, segur, fins al 29 de març; és pos­si­ble que es per­llon­gui aquesta situ­ació. La fede­ració no està tan­cada, sinó que con­ti­nua donant ser­vei i vet­llant pel bàsquet català. Però, òbvi­a­ment, sí que està amb la per­si­ana abai­xada, les ins­tal·laci­ons no estan ober­tes al públic. Lògica­ment, com que està atu­rada la com­pe­tició, l’afec­tació és total: per fer números glo­bals, en tres caps de set­mana es dei­xa­ran de jugar 6.600 par­tits, a banda de les diver­ses acti­vi­tats pròpies pro­gra­ma­des per la FCBQ (tro­ba­des d’esco­les de bàsquet, tro­ba­des del PDP, cur­sos d’àrbi­tres, clínics, etc.). I, a més, s’han anul·lat els cam­pi­o­nats d’Espa­nya de selec­ci­ons autonòmiques de minibàsquet, s’han tan­cat ins­tal·laci­ons i s’han d’evi­tar entre­na­ments col·lec­tius, entre altres mesu­res. Afecta el bàsquet català, però també el bàsquet a l’Estat, on tenim clubs, equips, juga­dors i juga­do­res, entre­na­dors i entre­na­do­res, i àrbi­tres, i també a Europa i el món.
S’aca­ba­ran les lli­gues?
A mesura que avan­cen els dies, les diver­ses orga­nit­za­ci­ons res­pon­sa­bles van pre­nent deci­si­ons. La FEB té pre­vista una reunió en els pro­pers dies per pren­dre deci­si­ons pel que fa a les seves com­pe­ti­ci­ons. De moment ja no es juga la jor­nada del 28 de març. L’ACB va fer un comu­ni­cat en què deia que no tor­narà a com­pe­tir abans del 24 d’abril. Els xine­sos, pri­mers afec­tats, han reprès l’esport tres mesos després del con­fi­na­ment, i l’NBA ha atu­rat la lliga. Només són alguns exem­ples del nos­tre esport. Des de la FCBQ volem ser curo­sos i espe­rar les deci­si­ons de la FEB, que afec­ten direc­ta­ment algu­nes de les nos­tres com­pe­ti­ci­ons, i també de la Secre­ta­ria Gene­ral de l’Esport i l’Acti­vi­tat Física. Un cop tin­guem més infor­mació sobre l’evo­lució de la situ­ació pre­ven­tiva del coro­na­vi­rus, con­vo­ca­rem una junta direc­tiva telemàtica per deba­tre l’assumpte de la con­tinuïtat o fina­lit­zació de les nos­tres com­pe­ti­ci­ons. És evi­dent que no serà fàcil tro­bar una solució que agradi a tot­hom. Però la rea­li­tat ens mana. Hau­rem de tro­bar l’equi­li­bri entre el que ens agra­da­ria i el que hem de fer.
Què li sem­bla la posició de la fede­ració espa­nyola?
Des de la FCBQ estem tre­ba­llant per nodrir de con­tin­guts d’entre­te­ni­ment i d’uti­li­tat, sem­pre rela­ci­o­nats amb el bàsquet, els nos­tres fede­rats. Inten­tem ani­mar-los cre­ant con­tin­guts a les xar­xes soci­als; mirem d’expli­car-los tot allò que durant el curs és com­pli­cat fer-los arri­bar per falta d’espai o de temps, com ara pro­jec­tes del pro­grama BQ Soli­dari amb els nos­tres clubs; inten­tem donar con­sells d’ali­men­tació i des­cans des de BQ Salut perquè la gent es cuidi a casa aquests dies de con­fi­na­ment, i, per posar-ne un altre exem­ple, estem inten­tant pro­por­ci­o­nar exer­ci­cis perquè entre­na­dors, entre­na­do­res, juga­dors i juga­do­res els puguin fer a casa seva, sense neces­si­tat d’anar a la pista ni al car­rer. La nos­tra ambai­xa­dora, Laia Palau, ens ha fet arri­bar un mis­satge de tran­quil·litat, com­promís i res­pon­sa­bi­li­tat. Pierre Ori­ola, entre d’altres, ha par­ti­ci­pat en el cha­llenge que hem gene­rat a les xar­xes soci­als i que està tenint una aco­llida genial. Tot­hom del bàsquet hi està impli­cat i això és molt d’agrair. Som una gran família, i n’estic molt orgullós.
I què opina sobre la pos­si­bi­li­tat d’ajor­nar els Jocs Olímpics?
És molt difícil poder dir en aquest moment, quan encara no sabem el desen­vo­lu­pa­ment de la pandèmia, si se cele­bra­ran o no. Crec que el pro­per mes serà clau per pren­dre una decisió sobre això, tot i que en aquest moment ho veig molt difícil.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)