Marko Todo­ro­vic (19/4/1992) va deci­dir a l’estiu dei­xar la Penya i accep­tar l’oferta dels Pio­ne­ers Tian­jin de la Xina. Una lliga de només cinc mesos i en la qual cobrava com si jugués en un equip top d’Euro­lliga. Però el coro­na­vi­rus va arri­bar al país asiàtic, el pri­mer lloc on va aparèixer, i allà ho van tenir clar: atu­rar-ho tot des de Wuhan el 23 de gener. La lliga es va sus­pen­dre automàtica­ment i van enviar els estran­gers cap a casa: “Cada equip pot tenir dos juga­dors no xine­sos i la lliga es juga com si fos l’NBA, amb molts par­tits en una set­mana per fer la com­pe­tició en cinc mesos”, explica el pivot mon­te­negrí. A la Xina van ser tan estric­tes amb el con­fi­na­ment –han tin­gut 3.270 morts, però en pro­porció és una quan­ti­tat baixa tenint en compte que són 1.386 mili­ons d’habi­tants– que tot i ser l’epi­cen­tre del coro­na­vi­rus ja fa qua­tre dies que no tenen con­ta­gis: “Aquí hi havia pobla­ci­ons on només dei­xa­ven sor­tir un mem­bre de la família a com­prar cada dos o tres dies; és la diferència res­pecte al que veig que ha pas­sat a Espa­nya, on no s’ho han pres amb seri­o­si­tat. Aquí han estat molt res­tric­tius i han tri­gat dos mesos a superar-ho; a Espa­nya tot just fa una set­mana...”

Todo­ro­vic va tor­nar a la Xina fa nou dies després d’estar a Bar­ce­lona i a Mon­te­ne­gro durant l’atu­rada de la lliga. El pivot viu con­fi­nat en un hotel de Tian­jin i explica la seva experiència: “Vaig arri­bar a l’aero­port de Pequín i des que vaig sor­tir de l’avió no vaig veure ningú. Ho tenien tot molt ben orga­nit­zat: van repar­tir la gent segons les zones on havien d’anar i després d’estar set hores con­tro­lant com estàvem ens van posar en fur­go­ne­tes i vam anar cadascú a la seva des­ti­nació. Jo vaig anar a Tian­jin, on el meu equip ja fa dies que s’està entre­nant, i des de lla­vors no he sor­tit de l’habi­tació.” Todo­ro­vic, que hi ha anat sol sense la seva dona, amb qui es va casar a l’estiu, fa una mica de broma tot i la situ­ació que li està tocant viure: “Un empleat del club em porta cada dia men­jar i jo cuino. Tinc tant temps lliure que he après a cui­nar, i tam­poc deixo que ningú em netegi l’habi­tació, ho faig jo; si no, no pas­sen les hores. No he sor­tit al car­rer encara.” Todo­ro­vic, que coneix per­fec­ta­ment com són els xine­sos, té clar que allà sí que aca­ba­ran una lliga amb poca defensa i molts punts –fins a sis juga­dors tenen una mit­jana de més de 30 punts per par­tit–: “En prin­cipi tor­narà a arren­car d’aquí a 20 dies i la intenció de la lliga és que es juguin tots els par­tits a porta tan­cada i en només dues seus; juga­rem cada dos o tres dies per poder aca­bar.” Hi ha molts diners en joc. L’equip de Todo­ro­vic –té una mit­jana de 22,7 punts, 13,1 rebots i 26,1 de valo­ració en 35,4 minuts de joc– és penúltim d’una lliga de 20 equips, amb un balanç de 6-24. L’altre no xinès de l’equip de Tian­jin era Chas­son Randle, ex-Madrid, que va fit­xar pels War­ri­ors. Ara li hau­ran de bus­car un altre com­pany de viatge. Un viatge que no obli­darà mai i que podria durar un any més.