Mundial

“Pensava que esperarien”

Olimpisme. Laia Palau, que es podria convertir en la jugadora de bàsquet més gran a disputar uns Jocs, diu que seguirà en actiu tot i l’ajornament i que la prioritat és continuar a l’Spar Citylift

“Era una pos­si­bi­li­tat. Real. Però pen­sava que espe­ra­rien una mica més, perquè hi ha molts interes­sos en joc.” És la pri­mera reacció de Laia Palau a l’ajor­na­ment al 2021 dels Jocs de Tòquio, que havien de ser la seva quarta presència en una cita olímpica. La capi­tana de la selecció espa­nyola feme­nina i una de les capi­ta­nes de l’Spar City­lift, jun­ta­ment amb Núria Martínez, es mos­trava pru­dent, abans que res, amb la situ­ació actual pel coro­na­vi­rus: “Jo i totes, ara mateix, estem a l’expec­ta­tiva de veure com acaba el con­fi­na­ment.”

La cita olímpica d’aquest estiu havia de con­ver­tir la bar­ce­lo­nina en la juga­dora de bàsquet més gran a dis­pu­tar uns Jocs després que Adri­ana Moisés (Bra­sil, a Rio) i Dorothy Pat­ter­son (Nova Zelanda, a Sid­ney) hi par­ti­ci­pes­sin amb 38 anys. El rècord, doncs, s’esta­blirà en 41 si Palau arriba a Tòquio el 2021.

El pla A

La decisió no altera el full de ruta de la base bar­ce­lo­nina (1979): “Serà l’any que ve; en prin­cipi seguiré jugant i con­ti­nuaré amb el mateix full de ruta: si estic bé, tinc ànims i tot con­ti­nua igual, tindré ganes d’anar-hi. I, si no, no. Perquè si fins d’aquí a mig any no tens com­pe­tició...”, diu la base de l’Spar City­lift, l’equip en què espera con­ti­nuar jugant tot i ser cons­ci­ent de la situ­ació de l’Uni, la línia de flo­tació del qual ja va que­dar tocada pels efec­tes del tem­po­ral Glòria. “Hem de veure qui­nes inten­ci­ons tenen, quin pro­jecte, quin pres­su­post... No sé què pas­sarà. En cap sen­tit”, asse­gura. De fet, fins i tot la reti­rada és un esce­nari que s’ha plan­te­jat: “No sé si d’aquí a mig any encara tindré el cuc; m’hauré man­tin­gut pre­pa­rada.”

Con­fi­na­des

“Estic com una bèstia i, si això dura gaire, sor­tiré d’aquí... [riu]. Estic reben­tada i em fa mal tot”, explica Laia Palau sobre els efec­tes de l’estat d’alarma. “Tots hem de fer exer­cici, també per al cap”, asse­gura, com a via per afron­tar la situ­ació pel coro­na­vi­rus, que, entre mol­tes altres con­seqüències, manté atu­rada la lliga feme­nina un cop can­cel·lades les com­pe­ti­ci­ons euro­pees. “Encara estan espe­rant. La fede­ració va dir una set­mana més, però és que no podem sor­tir de casa!”, exposa, rient, l’esquer­rana, que va arri­bar a Girona l’estiu del 2019.

“Hem de veure com va can­vi­ant la situ­ació dia a dia. Ja ho veu­rem, perquè res del que està pas­sant és a les nos­tres mans i no sabem com aca­barà la lliga, si hi haurà plaça d’Euro­lliga... Hau­rem d’espe­rar”, hi afe­geix. L’Spar City­lift té les estran­ge­res al seu país d’ori­gen. Palau va arri­bar l’estiu del 2019 a Girona i va sig­nar un com­promís d’una tem­po­rada amb opció d’allar­gar-ho una altra, que va fer efec­tiva al mateix par­quet de Fon­ta­jau, en ple èxtasi col·lec­tiu pel títol de lliga que l’Uni aca­bava de gua­nyar. Era el seu catorzè títol, el tretzè en les últi­mes catorze tem­po­ra­des.

TÒQUIO

“Serà l’any que ve; en principi seguiré jugant i continuaré amb el mateix full de ruta”

GIRONA

“Hem de veure quines intencions tenen, el projecte, el pressupost... No sé què passarà”
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.