DANI PÉREZ
BASE DEL BAXI MANRESA
“Em vaig treure un pes de sobre no havent de jugar”
Dani Pérez, ja consolidat en l’ACB, ha ampliat el contracte amb el Manresa després de fer un camí alternatiu en sortir del club blaugrana
“Els joves del planter blaugrana tenen un tap per poder accedir al primer equip”, diu
VIDA DE BÀSQUET
Dani Pérez es va formar a les categories inferiors del Barça. Quan va acabar l’etapa júnior va jugar al vinculat, al Cornellà, amb Àlex Hernández, Rabaseda i Samb. Després, Lleida, Menorca, Andorra i la primera oportunitat de jugar a l’ACB en el Fuenlabrada. Després, Palència, Tenerife temporalment i Oviedo. Els dos anys al Guipúscoa li van servir per fer eclosió.
Si fos pare no portaria el meu fill al Barça. Els joves del planter tenen un tap i no tenen accés al primer equip
Em va sorprendre l’adeu de Montañez, però l’aposta per Xevi Pujol és encertada, és de la casa i un malalt del bàsquet
Dani Pérez (28/2/1990, l’Hospitalet de Llobregat) ja és un base consolidat a l’ACB. Ha treballat molt i ha anat pujant graó a graó fins a assolir el seu objectiu. Ara acaba d’ampliar el seu contracte amb el Manresa.
Què ha estat, ampliació o renovació?
Tenia un any més signat, però jo tenia una clàusula per poder marxar. A Manresa hi estic com a casa i com que volia seguir i ells volien que no hi hagués cap equip que em pogués temptar em van oferir ampliar els anys i les condicions econòmiques per poder-me quedar més temps.
Suposo que molt satisfet?
Molt. Acabo de fer 30 anys i és la primera vegada que estic a prop de casa des dels 21 anys. Crec que ja m’he consolidat a la lliga.
Quina importància ha tingut per a vostè la presència de Pedro Martínez a la banqueta?
M’ha ensenyat moltes coses. Amb ell he après molt. Vaig fitxar amb el Joan Peñarroya, però tenir un tècnic com el Pedro és un luxe perquè és un referent de la història de l’ACB. Crec que m’he guanyat la confiança i la continuïtat.
Manresa és un club ideal per a una persona com vostè?
És petit, però és com una família. Estan per tu i no et falta de res. Tens tranquil·litat per treballar i centrar-te a jugar.
El club ha demanat repetir en la Champions League. Europa sí o Europa no?
Particularment m’agradaria tornar a jugar competició europea. Se’ns va quedar una espina clavada per haver quedat fora en l’últim partit a casa. Jugar dos partits et dona més ritme, però si no pot ser haurem de veure la part positiva de tenir sis dies per preparar un sol partit i centrar-nos en l’ACB.
Sorprès per l’adeu de Román Montañez?
Molt. És una figura respectada a Manresa i havia fet una bona feina, però el club tenia les seves raons. Ell va apostar per mi i hi tinc bona relació des que vaig jugar amb ell a Fuenlabrada.
I el seu recanvi és Xevi Pujol.
Una aposta encertadíssima. Ho tenia claríssim. És un malalt del bàsquet, el viu i el coneix molt i és de la casa.
No tindrà al costat Tomàs...
Havia establert una gran relació amb ell i aporta moltes coses en el joc, però el club va decidir que els camins se separessin, però segur que trobarà equip.
El Manresa ja ha fitxat tres jugadors i moltes plantilles estan fitxant molt. Sorprès?
Moltíssim. Els altres anys quan tenies una oferta al juny preferies esperar més temps. Amb la crisi econòmica i la incertesa pensava que aquest estiu seria dur i està sent tot al contrari: equips quasi fets, fitxatges encara amb la competició en marxa... Suposo que la gent vol tenir un estiu tranquil
Es considera un exemple per als joves a l’hora d’assolir reptes a còpia de treballar i no voler córrer?
Va arribar un moment en què si amb 18 o 19 anys no eres a l’ACB semblava que ja no triomfaves. Soc de la generació de Ricky Rubio, que va debutar amb 14 anys però això evidentment era un cas únic. Crec que el bàsquet ha de ser una cursa de fons, dura de 15 a 20 anys com a professional i si s’han d’invertir quatre o cinc anys a formar-te crec que s’ha de fer. Al principi vaig preferir anar a la LEB i jugar minuts que no pas ser a l’ACB pel fet de ser l’ACB.
Mirant amb perspectiva la teva carrera va ser dur sortir del Barça després de formar-te allà?
Hi vaig ser molt feliç i estic molt agraït del que van fer per mi. Però si ara fos pare no portaria el meu fill al Barça. Ell ho decidiria i li donaria suport, però crec que els joves del planter del Barça tenen un tap i no poden tenir accés al primer equip. Només cal mirar els últims anys on hi ha molts exemples d’això. No tot s’acaba al Barça, hi ha molts altres camins per arribar a l’ACB.
Com vius la final a 12?
La veuré com a espectador. Em vaig treure un pes de sobre quan van dir que no jugàvem. Feia un mes i mig que ens preparàvem a casa per no perdre la forma. No hi havia les condicions per jugar, tal com van dir alguns jugadors. No sé si es pot dir que hi haurà un campió real.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.